la fi del segle iv, avans de Jesucrist. Son pare's digue Praxàgoras, essent de notar que, envers lo matex temps, y en la matexa ciutat de Syracusa hi florí, ab l'anomenada de la sabiesa més divulgada, un metje que duya'l matex nom. Aquest metje fou mestre d'Heròfil, l'anatomista més anomenat dels temps antichs, al que lo rey Ptolomeu Soter l'havía cridat a Alexandría d'Egipte, ahont excercí ab tota mena d'esclat. M. Renier, en sa edicio dels Idilis de Theòcrit (Paris, 1908) vol suposar que'l pare del poeta y'l metje Praxàgoras podrien esser un matex. En favor d'exa conjectura, hi ha la circunstancia de que entre'ls amichs de Theòcrit se troben dos metjes famosos, l'un es Nicias de Millet y l'altre es Filinus de Cos, dexeble de Heròfil y fundador de l'escola empírica. Y axò dexa suposar també que'l conexement científich y exacte que Theòcrit mostra en sos Idilis de les plantes y herbes classificades en son temps, podia ser degut a la amistat y tracte ab aquells dos filosops.
Se sab tambe que Theòcrit, ja desde sa primera jovenesa, se dedicà a estudis seriosos de medecina, però, mes endevant, atret per los encisos de la poesia, decidí ser poeta y res més, y reeixí tan brillantment en sa vocació, que després de vint y cinch segles, es encara reconegut en totes les literatures com lo pare y creador d'un gènero literari, portantne un sceptre que avuy encara ningú ha pogut arrebassarli. Al dexar per sempre mes la medecina, se
Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/29
Aquesta pàgina ha estat revisada.
