Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


feu dexeble del gramatich y poeta Filetas de Cos, qui havia sigut lo mestre de Ptolomeu Filadelfo, y fou sens dubte qui l'hi aconsellà y guià pera que escrigués los idilis que contenen tan altes llahors de tan gran príncep.
 No sabèm si'ls colps d'encerser endressats al rey de Syracusa, tingueren un èxit molt propici. Sabèm no més, que fora d'alguns viatjes fets a Grecia o a algunes regions del Asia, Theòcrit passà'ls darrers anys de sa vida a Sicilia, o en lo mitjorn d'Italia, ahont escrigué la major part de ses obres bucòliques.
 La producció literaria de Theòcrit pot reduirse a uns trenta idilis, o sien trenta petits quadrets poètichs sobre diferents arguments, trets, o bé de la mithologia grega, o d'escenes de costums de la vida camperola. La autenticitat de aquestos trenta idilis sembla fins avuy indiscutible a tots los critichs, escoliastes o comentadors. Però'ls vint y cinch, o més, epigrames o inscripcions, que també se l'hi atribuexen, no semblen tindre pas la matexa autenticitat, puig n'hi han alguns de tan desiguals y tan fluxos, que a la primera llegida, ja's veu que son indignes de la ploma del gran poeta de Syracusa.
 Lo mèrit dels Idilis de Theòcrit es verament notable, ja que dins del diàlech, lo triloqui, lo monòlech, y dins de la oda, l'esbós poemàtich y fins del cant èpich y'l fragment d'epopeya, Theòcrit sab sempre mantindre's a una altura propia d'un lirisme enlay-