Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


les formes èpiques, ab abundor de dorismes. En los Idilis purament bucòlichs o pastorívols, hi resplandex lo dialecte dòrich, mentres en los XXVIII y XXIX ha usat lo dialecte eòlich tal com Alceu y Safo l'escrigueren.
 No's sab com ni quant morí lo gran lírich syracusà. No's té noticia de son sepulcre, ni de si dexà descendencia. Sols se sab, que desde Virgili a Garcilaso de la Vega, desde Bión y Moscho, fins al Cardenal Bembo, y desde Marini, fins a Mistral y Verdaguer, l'estre poètich de Theòcrit ha inspirat totes les obres mestres de la poesia idílica, tan en son aspecte objectiu, com en ses mes expressives formes subjectives.

Les Syracusanes (1921) Imatge 033.png