Aquesta pàgina ha estat revisada.
les formes èpiques, ab abundor de dorismes. En los Idilis purament bucòlichs o pastorívols, hi resplandex lo dialecte dòrich, mentres en los XXVIII y XXIX ha usat lo dialecte eòlich tal com Alceu y Safo l'escrigueren.
No's sab com ni quant morí lo gran lírich syracusà. No's té noticia de son sepulcre, ni de si dexà descendencia. Sols se sab, que desde Virgili a Garcilaso de la Vega, desde Bión y Moscho, fins al Cardenal Bembo, y desde Marini, fins a Mistral y Verdaguer, l'estre poètich de Theòcrit ha inspirat totes les obres mestres de la poesia idílica, tan en son aspecte objectiu, com en ses mes expressives formes subjectives.
_Imatge_033.png)
