Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


punt com marit y muller eren dintre. Aleshores rebutjava a les donzelles assaltants y'ls deia: Totes dins, es a dir, totes les que tenen dret d'entrar, ja son dins.


III


 Vers 89. — La interjecció ma!

 Aquesta exclamació es encara viva a Catalunya, y per axò l'he conservada. A Fransa també diuen Ma doué, en la qual ma no sembla pas un pronom possessiu.
 Fixemnos en que tant el francès, com el català, acompanyen generalment l'interjecció admirativa ab alguna altra paraula. Molt sovint es diu: Ma noy!
 Es molt convenient veure la semblança que té la exclamació ma en lo dialecte dòrich usat per Theòcrit, y la consemblant na que, entre altres autors, usà Demòsthenes, lo príncep de la oratoria. Veje's sa primera Filípica, quan exclama: ¡Na Dian! (per Júpiter!)