Pàgina:Les Syracusanes (1921).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 L'autor advertex al començ del llibre que li ha costat: «dos años y medio continuos de estar en pie al lado de las cajas y de la prensa», sens auxili de ningú, per lo que prega «a los señores Profesores de griego economicen cuanto les sea posible el consumo de ejemplares de este libro», desitj que potser no's trova expressat en cap altre obra impresa.
 Desde la primera edició (1842?) fins al 1889 va ser de text a l'Universitat Central. Ab aquest text estudiaren Cànovas, Menèndez Pelayo, Alexandre Pidal, Eduart d'Hinojosa, Atanasi Morlesin y'l bisbe Castellote, entre tants altres. En Canovas que, ademés de politich, era un gran bibliòfil, es recordava molt d'aquest llibre y de les circumstancies de l'estampacio.


 Tantes impressions y reimpressions, destinades, naturalment, a la gent sabia, donaríen una idea més aviat migrada de l'interès estètich, més encara, de l'actualitat viventa dels escrits de Theòcrit, si al costat dels anotadors y comentaristes no poguéssim afilerar els innombrables literats que s'han engrescat ab els idilis y han provat de conservarne tota la flaira, al traduhirlos en prosa o en vers a alguna de les llengues modernes. Entre els traductors temptats per l'encís de Theòcrit hi ha varis excelsos poetes,