Ara bé, de totes les obres de Theòcrit qu'ens son conegudes, quina senyalen com a millor els historiadors de la literatura grega? Quina trien els bibliòfils pera dedicarli la major cura editorial, quan volen retre homenatje al pare de l'idili? Quina composició encisa més poetes y traductors? Es precisament Les Syracusanes, la qu'hem escollit pera vertir en prosa catalana, ab l'esperanca de que quelcom restara en la versió del fort regust popular que'l mestre grech exhala, del sà realisme, arrelat en la naturalesa humana... per axo els segles passen y l'idili no envellex.
Vegi's l'excelent judici que'n fa el professor Alexis Pierron en sa «Histoire de la Litterature grecque» al capitol xxxix, dedicat als escriptors Sicilians. Vegi's lo que'n diu nostre Brauli Foz. Abdós mestres son dels que sospesen lo que diuen, dels que revisen els judicis admesos pera elogiar o censurar a consciencia.
Filles de l'universal apreci que d'aquest idili s'ha fet sempre, son les tres edicions independents que's conexen. Una en francès, maravella tipogràfica deguda al editor Eduart Pelletan, en 1900, ab ilustracions de gust exquisit y ab un prefaci degut a Andreu Bellessort, ab dinou dibuxos originals de Marcel Pille, delicadament grabats al box, per E. Froment,
