L'altre es deguda a Jenaro Alenda y Mira, el catalogador de les obres sobre festes reyals espanyoles. La traducció es en vers y les notes critiques son excelents.
Per fi, retèm homenatje a l'escriptor català ja citat que s'ens avençà en nostra tasca. Sa traducció té un gran interès per l'historia dels estudis clàssichs en la nostra terra.
Qui vulgui ferse càrreg de l'ambient sicilià dels temps grechs d'aquesta ilia, de les creencies religioses y de l'estat de les belles arts, per entendre millor a Theòcrit, sobre tot en el cas concret de l'escena que passa a Alexandría entre personatjes de la Magna Grecia, pot consultar les obres seguents:
Valcken, Ad Adonias, (Gottinga, 1904); Stobaeus, Florilegium; Winckelmann, Histoire de l'art chez les anciens, (t. III, lib. VI); Dugas-Montbel, Observations sur les Idylles de Theòcrite, (Paris, 1874); Spitzner, Excursio ad XXX Ilias; Lobeck, Paralipomena; Doederlein, Lectiones Theocriteae, (Erlangen, 1843); Fritzsche, De poetis Graecorum bucolicis; Hermann, De Elipsi et Pleonasmo; Hensterhuis, Scholia in Idyllia Theocriti; Boissonnade, Idylles de Théocrite, (Paris, 1880); Boileau, Reflexions critiques;
