Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/112

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


grau, o escalo tremolos del palau Real, he ami sadoll lo dolt repos, Extant yo en loch baix he humil haia dolça delectaçio en ma reposada, ociositat la mia edat pasa sens brogit he ab vera taciturnitat he silençi la qual cosa no es tenguda p los cauallrs qui tos temps seguexen armes, E com los meus dies seran pasats sens brogit declamosa ambiçio muyra yo vell hom humil he de baxa ma, no sia hom al qual la mort sia greu insoptos, he aquell qui es conegut p molts axi mor que nos coneix car tant es ocupat en negoçis que no ha recordacio de sí ne de la mort.
 Açi comença lo terc acte on parlen tiestes et son fill philistenes.

TIESTES

   Fill meu yo mire dins ma recordaçio, les dig-