nitats cor de la mia patria he les abudans riqueses de la ciutat dargos que es maior ciutat del Regne del meu pare la qual cosa es sobiran be als miserables exellats. Hoc encara es cosa plasent sol tocar ab la ma la terra propia, Mire yo encara los deus de mon pare ço es les ymatges que adoraue, Empero si son deus no se car no man defes del exilli ne dels altres infortunis. Mire axi mateix les coses sagrades dels çiclas gent qui tenen hun vull en lo front. Mire he veig que no es en lo mon tan bella ciutat com es la ciutad dargos, Trobat he los Astadis, o terres he mire per quins camins he vies yo estant en prospitat anaua en lo carro de mon pare portant la palma en la mia man dreta he no sollament la porti vna vegada ans molts Mire yo en quina forma en aqlls termens tot lo poble me exia arebre ab gran solepnitat
