exiam p semblant mon frare Tareu. Mes tu Tiestes mes te val que torns atras he que fuges p los lochs siluestres he boscatges he valls espessos darbres he p la uia semblant ales feres, he pus segur tesera que pasar auant mes te val car açi on esta clareia la resplandor he bellesa del Regne en lo qual pot esser honrat, No es aquell loch que ab falsa lum he resplandor te en falaga la vista he engana los vlls mira he considera tu Tiestes ara qui est posat enfre les coses qui son reposades aspres he fort dures car entre aquelles fuy fort he alegre, Cara comyongire ales coses prosperes he dolçes tot reuench en pahor sobirana lo coratge se ferma he desiga tornar lo peu atras lo cors tremola ab gran força moch lo meu peu anar molt son inclinat de tornar atras.
