en lo flum dit Ranco vedauen lo de corriment de la aygua del dit flum he hac afer cap en altres roques, E lo dil Anxilles apparech lauors aytal com era viciorios en lo carro supbios sobre lo qual anaua tinent los frens dels caualis llauors tirant he roçegat lo cors del noble Troyol fill del Rey priam he la bellesa de Troya vmpli he recompli tota la voca de la mar he tots los ribatges de la terra de so molt terrible he yrat. Adonchs la anima del dit anxilles qui aparech á mi calcas adeuinador dix les paraules quis seguexen. Anats anats vosen gent de grecia he toleu les honors degudes als meus deus qui senyoregen los morts desligats les naus qui son ami desconexents he vejau si vos ne hireu p vres mas. No pensa grecia que poch dapnatge sostinga p la yra de Anxilles ans li constrasta he asats he massa. Jo man-
