Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/211

que polixena fllla del Rey priam que sia esposa del nostre sepulcre sia morta ab la ma de pirro he aquella sua sanch regue lo nostre monimet Tantost que anxilles hac acabades les sues paraules lexa lo dia he aparegent la nit en sa gran escuredat, E retornant sen en Infern acabuças dins vna gran pregonesa he tantost la grant he molt abisada vbertura de la terra se tanca, he los abis de la terra i
q eren descusits se ajusrare hu ab laltre he la tempestat de la mar cessa los vents foragitare de si les menaçes, la mar murmura ab fort petites ones he aqll peix de molt gra cantitat apellat triton i
q te en lo cap vn cor molt canoros ach cantatlo cant nupcial de les noçes de polixena la qual deuia esser muller danxllles en la vida he vol q fes ab ell noces en la mort he lo dit cant es estat sonat ab vn estumet apellat corus.