mouia guerra, contra los grechs he anaua a cremar ab grans falles—les lurs naus qui foren fetes dels pins qui deuallaue de la silua dita ydea, nom aparech aytal com fonch lauors com ell tot furio feu gran destruçio dels grechs he tolgue les despulles a petrocol qui portaua les armes de Anxilles mostrant se altre qui no era, Clara he ardent he resptadent ne senblants a les flames del sol ans era faç groga guastada plena de lagrimes semblant a la nostra cara trista, los cabells del seu cap eren mal pentinats he leiamet ordonats. Empero ab tot aço yo trobi gran plaer he delit com viu lo dit Ector marit meu, Lo qual mouet lo cap ades de ça ades della. Dix me Andromata muller mia despertat he deliura de mort lo tell fill he meu. O muller fael amaga, nostre fill car aquest sol es salut dels Troyans, leixa los
