plors he plores tu Troya p ço com es cayguda he aterrada leixa tals plors he cuytat he amagal com nulls poras ne sabras, salua aquesta petita rael de la nostra casa, Ay lasa la temor que aqui tota me refreda he la por he lo estremordiment foragitare de mi lo son, despertim he tota espaordida giti ades de ça ades della he oblidant me de mo fill çerqui Ector he la sua onbra enganam car fugim he anasen entre los meus abraçamets. O fill çerta generaçio del gran pare vida dels Troyans he vna sola esperança de la casa tribulada sucseydor de la casa antiga he sanch molt generosa molt es semblast al teu pare. Aquest esguarts auia Ector. Aytal era en lo seu anar, Aytal gest auia axi auia forts mans, Axi auia los mulclos alts, Axi era en la cara he en lo front forts, e casi menaçant. Sobre lo seu cap auie tal flota
