Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/382

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


En aquell temps ans quels homes nauegasen no sauien lo
auia
nom del
lo
vent zephir9, ni del
nil
vent boreal lo
boeral, o
oçcidental, nil
ni lo
tremuntanal, gran esobres[1] fon la audacia de tiffino
argos
mestre de la nau de Jeson de metre hi
he
estendre veles a
en
la mar major donat leys nouells als vents instables
inestablides,
conformant he aplicant la vela als vets car los mariners com an lo vent en popa lauores
lauors
despleguen tota la vela, E com han lo ven alcar giren la vela als lats de la nau he desplegue de la[2] vela tant com es nescesari p acassar he pendre lo dit vent. Auegades pugen lentena
la entena
al mig del arbre, auegades la puigen
pugen
a besar a la gabia se llauores
car lauors
lo nautxer
nauxer
es fort cobeios de reebre tots los flats, o bufamets dels vent
vents.
E llauores
lauors
los cordons he badaflons

  1. gran.
  2. dita.