En aquell temps ans quels homes nauegasen no sauien lo
auia nom del
lo vent zephir9, ni del
nil vent boreal lo
boeral, o oçcidental, nil
ni lo tremuntanal, gran esobres[1] fon la audacia de tiffino
argos mestre de la nau de Jeson de metre hi
he estendre veles a
en la mar major donat leys nouells als vents instables
inestablides, conformant he aplicant la vela als vets car los mariners com an lo vent en popa lauores
lauors despleguen tota la vela, E com han lo ven alcar giren la vela als lats de la nau he desplegue de la[2] vela tant com es nescesari p acassar he pendre lo dit vent. Auegades pugen lentena
la entena al mig del arbre, auegades la puigen
pugen a besar a la gabia se llauores
car lauors lo nautxer
nauxer es fort cobeios de reebre tots los flats, o bufamets dels vent
vents. E llauores
lauors los cordons he badaflons
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/382
Aquesta pàgina ha estat revisada.
