del sol he de les esteles o vosaltres orses
vrses co es esteles qui sots posades prob la tremuntana p la qual raho null temps venits
veniu al occident yo he fet que auets toquada
tocada la mar en la qual se pon lo son
Com enpo [1] la dita mar vos fos vedada, yo he mudada
vedada la natura del temps Car he fet [2] la terra flori
florir en lestiu ardent co deia
deuia florir en la primauera he aço fiu ab
en la mia encantaçio [3] ffiu que Ceres deessa
totes les deesses dels blats ve en corac
veents lo cruel yuern cullir he culler les messes, yo fiu que aquell riu dit fasio
facis qui es en la ylla de colchos torna atras forçadamet a la font don exia, E aquell riu tant famos dit Danubi
Enubi quis departeix en vij rius hi entren
qui entre dins la mar ses
se copres he sestengre
sestengue ab la ma
mia art, entre
Axi mateix fet
fin vn petit riu he fet plus
es pus peros en moure
de moures que les ribes
la riba
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/444
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.