Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/445

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de la terra. Com no agues vent en lo mo al
ab
crit de la mia veu [1] fiu q la mia casa del boscatge antich
anch
pde la ombra
obra
lo sol
pot
estech enemig del çel que
he
no hac dia en la terra tantes tenebres se escanpare en
p
lo mon les yades
exillades
ço es aquelles
les
esteles qui
que
aparexe en lo front del
de
Taurus ab les mies incantaçios cahien
encantaçios quaix
cayguere del çel es acostauen
acostare
a la mort. O luna temps he hora es que sies present en los sacrifiçis quet son oferts aquests verins que son fets a mesclar
texits he mesclats
ab la mia cruel ma
man cruel mia
los
les
quals loquen
liguen
les serpents
serps
ab lo bubo he ab lo scignes
escrigues
tots so offerts a tu Aquests membres de oçells ço es del cugol
cogul
, e del scignes
estuges
te ofer
offir
. Aquell jagant Tescho
testo
qui moch
mogue
batalla contra los deus, Açi ha de la sanch daquell hom dit nasus
ves9
qui

  1. feren gran brugit les ones e les flnctuacions de les aygues que la mar furiosa ach molt gran temor ab lo imperi de la mar veu flu a la.