Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/466

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ades della me fa axi vaçillar,
hi
esser vagabunda he inçerta a
en
mo proposit
preposit
, en
hon
axi com los vents poderosos
rabiosos
mene ensi
entre si
gran batalla e fan comoure la mar en ones repugnats he contrarioses, he dubta ho [1] ja la dita mar aquina part se moura p senblant forma com la pensa vacilla en son preposit, sit, ades [2] yra foragita [3] pietat ades la pietat la exella la
exella pietat
yra del coratge. O tu dolor mante que façes loch a [4] pietat, o fills meus molts
molt
cars vna [5] consolaçio de la casa tribulada venits he acostats vos a mi la vn se acost altre tot trist e ab dos
acoste al vn costat he laltre alaltre
, abraçats[6] estretamet a la mare tribulada, aie lo pare
lo pare aia
aqsts fills sans he alegrs, e aiels
ajals
la mare alegres he pagats, Hoc mas
mes
molt me constreny lo seny lo

  1. e.
  2. la.
  3. la.
  4. la.
  5. e sola.
  6. me.