Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/466

ades della me fa axi vaçillar,
hi esser vagabunda he inçerta a
en mo proposit
preposit, en
hon axi com los vents poderosos
rabiosos mene ensi
entre si gran batalla e fan comoure la mar en ones repugnats he contrarioses, he dubta ho ^[1] ja la dita mar aquina part se moura p senblant forma com la pensa vacilla en son preposit, sit, ades ^[2] yra foragita ^[3] pietat ades la pietat la exella la
exella pietat yra del coratge. O tu dolor mante que façes loch a ^[4] pietat, o fills meus molts
molt cars vna ^[5] consolaçio de la casa tribulada venits he acostats vos a mi la vn se acost altre tot trist e ab dos
acoste al vn costat he laltre alaltre, abraçats^[6] estretamet a la mare tribulada, aie lo pare
lo pare aia aqsts fills sans he alegrs, e aiels
ajals la mare alegres he pagats, Hoc mas
mes molt me constreny lo seny lo

1. e.
2. la.
3. la.
4. la.
5. e sola.
6. me.