exilli he lo fuyta que coue de fer
afer he tantost me seran preses
presos he arrapats del meu
menbraç, si plorants he jemegants dels quals no aure solaç ni
ne plaer, Ans romandran asolaç de lur
son pare, raho es donchs que peresquen als vlls del pare que daqui auat nols veia pus jason
Jeson perits als vils de la mare com ne
me fugire exellada, Ay llassa que com pens molt en aço me creix
mencreix molt, la
ma dolor e minflama
es inflamada terriblemet lo hoy contra jason
Jeson he inuoquen he prouoquen la mia odiosa he cruel ma per cometre
man que cometa gran terrebilitat. O ma iniqua
yra antiga sapies on q guire on que vages post
vages yot seguire posant tota pietat, ja fossen exits del meu ventre, vij. fills he. vij, filles axi co los
les hac la noble
viobla, filla de Tantalus la qual ne fon axi superbiosa qui
que menys prea bacona
e
paue botana mare de apollo, la qual solame hace
hac solamet dos fills mas yo exorcha
exorqua
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/467
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.