Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/487

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


luntat tu ypolit vulles anomenar mi, o, Jermana tua ho seruenta he mes amare que seruenta mapellases, moltes coses parla la Reyna fostamet de la sua amor mesclant altres paraules, a les quals ypolit no responia no entenet encara lo seu mal preposit, Car aquella cubertamet he luy tocha la sua ardor, Empo a la fi ella explica de tot en tot lo coratge seu inflamat, he dix que aquel dia donaria fi a dolor, o a vida, Ypolit com pfetamet agues entes son entenimet maluat, fort estranyamet se esquinça he gita luny les sues paraules orribles, Dient co molt se marauellaue com no venie lamp del çel qui la ponis car ella corrompuda en la pensa per lo crim sobraue tota maluestat de tot linage de fembres, al meys p que los deus tosta ell no tremetie foch quel cremas enquista que no fos causa de tan gran peccat,