Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/488

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ffinalmet la Reyna estant als seus peus ajenollada clamauali merçe he acostat se estretamet ab ell volch lo besar, mas ypolit aferrat ab la ma esquerra los seus cabells emps lo seu cap vinclat adarera, Dix la Reyna ara fas tu co que yo vull aço es la maior part del meu desig que yo en les tues mas muyra honestamet, he aquell amonestaat la ques lunyas dell he visques, Respos que la sua espasa no desempararia lo seu costat p ella sançiuria car no es aygua ne mar en lo mo que fos bastant alauar ne denejar ell de tanta trayçio com aquella seria he desplegantse de los seus braços anasen he fogi fort cuytadament axi com lo vent fa [1] qui an petit de vent fa los nuuols econiunyr ensemps. Puix la nodriça viu que la Reyna romasa era escarnida he altre consell

  1. en blanco.