Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/555

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ansia les creix apres laltra[1], No es tan presta la mar[2] amoure grans tempestats[3] com es foruna atrebucar
atrabucar
he mudar los estats he cases dels reis car cobegant
Reals, Maig estan sense pahor car cobeiant
que

    del qual ha seguida mil nag les qls ab les sues beles estesen han cubertes totes les mars de Troya aprs. x. anys bencut ylion e Troya mesa en cendres qui ve peresser degollat de tes mans dessa muller Clitimestra ja nadara de entremesclada sanch de nostre linyatge la casa celerada de Pelope ja veig yo les espases e la destral e los darsts qui son preses ja veig lo cap real de agameno amb greu colp de destral diuis e trenchat del seu cors ja son prop les malueatats e los crims lo gran frau e la mort e la sanch. Açi parla Tiestes a son fill Egist9 induhint lo affer la mort de agamenon.
     Les viandes son pstes Egistus e la causa de la natiuitat tua es venguda car per ço es nat que auciesses aton cosin jerma Agamenon de que han vergonya que la tua cara totas muda de color per que la tua ma tremolant dubte net reconsilies entre tu mateix per quel regires as dupte que de tu se pertanga a fer tan gran maluestat guarda sis pertany a ta mare.
     Respon Egistus amb delliberacio de fer la dita mort com planyentsse de les nits longues.
     Mas per quem son tan longues les nits e en lestiu on solien esser tan bre9 son allongades axi com si fossen diuern per que son tan detengudes les esteles cahents en lo çel E quant exira lo sol quim reta lo jorn bell he clare.
     En lo seguent capitol es contengut lo plant o lanmentacio que fa lo Corus deplorant los infortunats cassos dels grans Reys.

  1. a noua tempestat turmenta lur coratge tot tora.
  2. en los perills de lluia apellats circes.
  3. no la mar ensis qui regira lo fons en sota e sobrella en boetes roda lo carro luent sots lo polartich.