Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


laltre disputen qual sera maior. Les yres no seruen ley regla mi manera. Tota vergonya de nos sia exellada. La furor ensegue totes les penses, Duren les rabies antigues dels pares he la longa maluestat per uengue fins als besnets, no sie en lo linatge qui aia en hodi lo greu crim que haura comes. Tostemps hi crescha he vrolle nouella iniquitat criminosa no isque ni crescha vn sol crim de vn ans de vn crim neisquen molts. Com la hu crim se punira isque laltre. Entren dos Jermans soperbiosos cayguen he aterrense los Regnes. La fortuna duptosa de la casa cruel reeba lo qui es fugitiu he giten lo poseydor he pug aquell que sera gitat Reuenga he foragit ne lo qui regnera, La dita fortuna sia entre los Reys p tos temps duptosa. Lo poderos sia fet miserable el miserable gelos. La fortuna sie p tostemps fluctuant he