vagueiant en los decayiments he exalçaments dels Reys, aqlles qui seran gitats dels Regnes per lurs peccats com la deuinal gracia los tornara en lur senyoria sien fets piiors pecadors he sien tant hodiosos als pobles com son entre si mateix no sia casa en lo mon que no sia leguda a lur yra la hu jerma espante laltre. Lo pare perseguescha lo fill, he lo fill lo pare, los fills muyren a mala mort he nasquen los seguents piiors quels primers. Romanga ab lo marit muller barallosa he trista, vitramar estenen lurs guerres. Sur sanch rech tots los camps de les terres. E la ambicia de senyoreiar cruel vençedora de la virtut se alegre sobre los grans senyors, En la casa de miia maluestat corrompa la fe de jerma a jerma, no sia net lo çel de vostres crims coms les esteles resplandexen en lo çel. Com los lums dels dies set
