Pàgina:Les dames d'Aragó (1908).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
10
Sanpere i Miquel

fou angel i dimoni; els camins estaven obens pera ella.

«No hi ha extrem al qual la dòna no arribi. En la persona de Beatriu de Portinari se la proclama encarnació vivent de la teologia i se li dediquen sermons en les catedrals, en els quals se la fa pujar, transformada en una deessa, fins al tabernacle del mateix Déu; regna i persegueix el crim després de morta quan es Agnès de Castro; amb el sol record de sa bellesa alimenta la flama del geni de l'immortal Petrarca; s'enlaira al cel i parla amb l'Etern Pare quan es Caterina de Sena; si s diu Marguerida Waldemar funda imperis en el Nord com nova Semíramis; en l'encantadora persona de Cristina Pisano sobrepuja ls poetes en inspiració i sentiment; escandalitza i espanta a la França amb les disbauixes i fi tragic de Marguerida de Borgonya i Blanca de la Marche; si es Filipina de Henao, deslliura l'Inglaterra i funda l'universitat d'Oxford, ont hi acull els savis fugitius d'altres paísos; encén en guerra la Bretanya amb els exèrcits manats per dos