tots temps els citats moralistes diuen les mateixes coses.
A les darreries del segle XIVè, fra Eximeniç, que era un home superior, il·lustrat, quasi tot lo il·lustrat que podia esser un home d'Iglesia en el seu temps, i en alguna cosa un bon xic més, perquè fins era partidari de l'instrucció de la dòna, la defensava de la següent manera:
«...Dita regina—una suposada regina per lo que fa l cas—aconsellava y aprovava que tota dòna sabés lletra, car deya que havia major ocasió d'esser devota, e d'ocupar sí mateixa, e d'infor-
a qui principalment açò s pertany, dehim e manam expressament e de certa sciencia que, informanvos de les dites coses bé e diligentment, castiguem lo dit Comenador, si culpable serà trobat de tot ço que fet ha en lo temps passat, e li posets tal fre, que en l'esdevenidor teme cometre semblants coses. De les (quals) poguera e deguera abstenir si a honestat de son orde e lo vot que fet ha guardas e atenés. Certificantvos que si vos no fets castic del passat e provisió bona en l'esdevenidor, nòs, en culpa e necligencia vostra, nòs ocuparem la dita Comanda de Guardeny e la farem regir per alcun frare honest. Dada en Barchinona, sots nostre segell secret, a XXV dies de Juliol, en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor M.CCC.lxxxvj.—Rex Petrus.»
Arx. Cor. Aragó, reg. 1.292, f. 30 v.º
