mar-se en tot bé, e d'estar més en casa, e de consolar-se en ses tribulacions. E deya que gran follia havia en los homens que, per mils guardar llurs mullers, no volien que sabessen lletres. E com saber lletres e molt llegir sia a la dòna ocasió de saber més que nenguna del món. Car lo saber lletres fa a la dòna los dits béns. E, ultra assò, que lo marit se pot mills secretar ab ella que no si ella no sab. Car si no sab, e lo marit li escriu, per força ho ha a saber altre; e, si mala vol esser, més Ien poden distolre bons llibres que no lo y poden empènyer lletres que li venguen, car sens lletres, ab senyals e ab paraules clares e escures d'unes e d'altres se poden fer los mals, e sens que no y són necessaries lletres» [1].
Doncs bé: aquest autor, que, per un notable exemple que veurem més endavant, predicava en el desert, va escriure contra les dònes del seu temps lo següent:
«Ans que direm de les dònes presents
- ↑ Llibre de les dònes maridades, fol. 42, cols. 1 i 2 (Barcelona, 1495).
