qui fan dir dònes del temps, dònes de la guisa, dònes de la verdura e dònes de la cort, qui van de novells talls de vestidures, ab gestes enamorats, que giren sos ulls çà e llà? E van juntes braç per braç, e mostren totes llurs joyes si bé no sia jorn de mercat, qui han posat guassones a les coses antigues? E en aquelles que no s'alter de llurs socs, qui quan se mostren cullegen e rabegen pus espès que serpents; que fan tots los marits besties, e més los pus certs qui menen a costat les monges de llur llureya per cobrir llur bon fat; qui porten les celles pintades e arcades e pinçades ab XIV colors; qui de cap a peu son remullades; ne ls fall un sol plató; qui totes van en coya; tot jorn ab cant francès, totes almescades e ab odors de tunici; qui solament de punta toquen a terra quan van ab los tapins ab polaynes? E d'estiu quants deurats! Es posen-alt en les esglesies perquè les vegen llurs enamorats; no saben lo que es la filosa, car lexen-la al marit; qui tant volenter finestregen quan passen a cavall; e parlen un llen-
