«Lo rey.
»Madona Constansa: Com nos haiam acordat que vos siats aci entre les altres en servey de la Reyna nostra muller, per aço us pregam e manam que en continent vingats en companyia de mossèn Anthoni de Vilaregut, vostre cosí, qui deu aci a nos tornar. Cor be pensam e us tenim per dit que a vostre marit açò en res no desplaurà. E per açò, cor no es raó que nenguna sotsmesa nostra, maiorment en lo cas en que vos sots, que estant aquí on sots, no fets fretura a vostre dit marit, ni en res que haiats de semblant cosa no digues de no, certificam vos que havem provehit bastantment que si, ço que no creem, vos ho recusavets, o faça lo dit mossèn Anthoni exeguir segons nostre manament.
»Dada en Barchinona sots lo segell nostre secret, lo segon jorn de Noembre del any MCCC.lxxvij. Rex Petrus» [1].
En l'ordre que fa referencia l rei deia al governador de Valencia que Constança d'Aragó anés a la Cort de grat o per força [2]. De manera que per proporcio-
