nar a la reina una dama de companyia, el rei havia de recórrer a fer ús de la força, perquè de grat no hi havia qui volgués ser-ne. Però la força, en aquell temps, estava repartida de tal manera que no sempre l rei era l més fort, i aquesta vegada va tenir-ne més na Constança, puix va negar-se a les pretensions den Pere III. Suposo que un dels motius que tindria aquella pera negar-s'hi seria perquè li agradava particularment la vida que duia a Valencia.
Aquesta suposició la fundo en això que vaig a dir.
Situem-nos en 1381, quatre anys després del casament de na Sibilia.
L'infant Martí residia habitualment a Valencia, ont exercia tota l'autoritat, fins a tal extrem que demanà al seu germà que li concedís facultat pera intervenir en els negocis curials, a la qual cosa no va negar-se en Joan, que estimava coralment an en Martí, essent correspost per aquest.
Na Constança era muller de n'Huc de Caviley, un dels companys de Du Gles-
