Brianda pera sostreure-la al furor del seu marit, i encomanà sa custodia a un cavaller aragonès nomenat Garcia López de Sesse, per qual custodia, això es, que no entregaria na Brianda a ningú sense ordre seva, li exigí jurament i homenatge.
Fet això, en Joan digué an en Martí que, accedint als precs de la seva sogra, i complavent-se de la dita noble sa filla, intervenia, i que al seu entendre l'assumpte pertocava al Cardenal d'Aragó, i, ja que aquest era parent d'una i altra part, que ell decidís, dient-li, ademés, que no li semblava bé que en Garcia López tingués de gastar del seu pera mantenir-li la cunyada, per lo qual li feia avinent que, de no encarregar-sen ell tot seguit, li donaria ordre de que la posés al carrer [1].
Aquestes resolucions eren dignes, però en Joan no podia ignorar que l'Arquebisbe feia de pare a l'Urrea, i que, per lo tant, si en ell hi havia deute massa estret pel seu parentiu amb na Brianda, no era menor el de l'Arquebisbe.
- ↑ Id. id. id., reg. 1.657, fol. 18 v.
