La familia den Luna, en Cornel i els seus amics no acceptaven aquesta solució. L'Arquebisbe acceptà: en Martí dubtà. Essent el cas d'una naturalesa tant especial, era de preveure que pels seus tramits naturals en Joan no podia afavorir a na Brianda, i en Martí instava an en Joan una i altra vegada a que resolgués; però aquest, sempre digne i justicier, li contestà, finalment, desde Girona, en carta datada a ier de Juny de 1379, que «ja sabia que ell estava disposat a servirlo en tot; més en lo fet de dòna Brianda, cunyada vostra, car es matrimonial, convé que servem justicia e igualtat»; i afegia: «Vos remeto l'adhesió del Arquebisbe: digueume què li haig de contestar» [1].
Con vingueren, finalment, les parts, en posar l'assumpte en mans del Cardenal d'Aragó, qui l'envià pera sentencia als abats de Montearagon i de Veruela, els quals, segons en Zurita, en el lloc citat, «en principio del año 1379 declararon que fuese restituida dona Brianda
- ↑ Id. id. id., fol. 44.
