Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
8
Sanpere i Miquel
feudal, ont era considerada pel castellà com un objecte i no com un ser humà, s'ha de regonèixer l'influencia que l'orde de cavalleria i la poesia van tenir en l'emancipació de la dòna, que ho quedà l dia en que l matrimoni fou considerat com un llaç i els contraients van considerar-se iguals.
No es d'aquest lloc historiar l'origen d'aquest moviment, que jo, com en Chateaubriand, veig en l'influencia dels arabs [1], que cantaven l'amor i la dòna en
- ↑ «... es veritat que entre ls arabs í els perses se troba quelcom que recorda la nostra cavalleria, els torneigs, els combats particulars, les dònes guerreres; però vanament se buscaria entre ells això que caracterisa la cavalleria i la civilisació europea, el punt-d'honor i el culte de la dòna.» Laurent: Études sur l'histoire de l'humanité (Brusseles, 1861), vol. VII, pag. 213.
Si pel culte de la dòna s'entenen les Lleis d'amor, els quals cànons ni en llatí vui transcriure, es cert que ls arabs no van practicar-los: mai, al declarar-se esclaus de l'amor, digueren, com Ermenguada, «qui bé estima en res repara», sinò que Al-Hacam deia:
«Por eso prefiere el sabio,
si al fin esclavo ha de ser,
someterse á amor honroso,
que amar bueno es amar bien.»
