Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


PRESENTACIÓ DE LA PRIMERA EDICIÓ


No estic pas segur que una imatge valgui per mil paraules, però les plantes i el país són tan bonics!...
 El fet de preparar un llibre sobre cultius basant-se en una col·lecció o selecció de fotografies pot semblar simplista i alhora agosarat. En aquest cas, no és gens simplista, perquè quan s'aprofundeix en qualsevol i cadascun dels aspectes que es tracta de presentar i es van sintetitzant les idees, sorgeixen subtileses que enriqueixen notablement els continguts. Quant a l'atreviment d'encetar una tasca com aquesta, cal dir que és de sobres recompensat perquè es tracta d'una feina engrescadora i com deia suara... són tan bonics!
 Per mi les fotografies permeten subratllar idees (la seqüència ordenada d'aquelles marcarà el discurs), si bé no totes les idees es poden representar clarament amb imatges, ni, ben segur, totes les fotografies que han estat seleccionades expressen, amb la contundència que voldria, la idea que es pretén ressaltar. Jo vull mostrar les idees a través d'imatges i reforçarles amb el text. Per això, considero que el text que acompanya les fotografies, sovint molt sintètic, també és essencial. Però, de fet, les imatges de les plantes, dels conreus, dels paisatges agrícoles, del país..., tenen un significat diferent segons el lector que les contempla. D'aquí la seva potència, si s'ha tingut l'encert d'escollir-les bé (...).
 El llibre que presento va dirigit, en primer lloc, a alumnes que estudiïn agricultura, i pretenc que sigui didàctic, que els estalviï feina, perquè recull ordenadament i elaboradament molta informació, però sobretot, que els estimuli en el coneixement de la producció agrícola i del país (...). Però crec que també pot ser útil per a molts tècnics i professionals, que hi trobaran informació interessant en una lectura detinguda dels textos.
 D'altra banda, m'agradaria que també resultés atractiu per a moltes més persones, interessades en l'agricultura i en el país, perquè a més d'un llibre d'agricultura voldria que fos un llibre sobre cultura (de cultiu, també) que està pensat des d'aquí, però amb la voluntat d'entendre les produccions agrícoles en l'àmbit mundial (...).
 En un estudi publicat per la FAO (Sinha, 1978) es calcula que l'any 1972 els cereals aportaven un 68,4% de totes les proteïnes produïdes pel conjunt de les plantes cultivades per utilitzar els seus òrgans de reserva (les proteïnes animals provenen de les plantes, sovint farratges i pastures, però, principalment, de pinsos compostos pels òrgans de reserva dels vegetals). Un càlcul equivalent fet a partir de les dades estadístiques corresponents a l'any 1992 mantenia el percentatge en un 67% (...). Però cal recordar que els cereals es cultiven, bàsicament, perquè el seu gra és ric en midó i, per tant, en energia. Per això es pot entendre que, globalment (és a dir, directament i indirectament, a través dels pinsos i dels derivats de la industrialització dels grans), els cereals aportin les tres quartes parts de tota l'energia i una destacada proporció de totes les proteïnes que consumeix la humanitat (...).
 El present llibre només comprendrà els cereals en el sentit estricte, és a dir, els que pertanyen a la família de les gramínies. Són els cereals d'hivern: blat, ordi, civada, sègol i triticale, i els cereals d'estiu: arròs, blat de moro, sorgo i mills (diverses espècies que s'agrupen en aquest epígraf).