Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 El llibre s'ha estructurat en dues parts, una de general, que comprèn els quatre capítols inicials, i una d'específica, amb els nou capítols darrers, cadascun dels quals tracta d'un cereal.
 A la part general he seguit l'esquema proposat habitualment quan expliquem els cultius a la Universitat: es comença presentant la producció (capítol 1), se segueix amb el coneixement de la planta, tant de la morfologia (capítol 2), com del seu desenvolupament al llarg del cicle biològic, centrat, en aquest cas, en els cereals d'hivern (capítol 3), i s'acaba amb el cultiu dels mateixos cereals d'hivern (capítol 4).
 En el capítol 1, que tracta de la producció, es considera en primer lloc el producte i tot seguit es presenten dades estadístiques, en forma de sèries de figures, sobre com han evolucionat les superfícies cultivades, els rendiments i les produccions a Catalunya, a Espanya i a tot el món: es tracta d'entendre on estem, començant pel coneixement del nostre entorn més proper, però relativitzant-lo. Les dades estadístiques són fredes; per això, a continuació de les gràfiques indicades, he recollit els paisatges de la producció dels principals cereals, el blat i l'ordi, l'arròs i el blat de moro, anant també des de Catalunya als àmbits més allunyats, Espanya i el món. La selecció de paisatges ha estat condicionada per dues limitacions: la de l'espai, necessària, i la de no disposar de totes les fotografies que hauria volgut tenir corresponents a alguns països (...).
 També he assumit una limitació d'espai en la presentació dels capítols segon i tercer. Quant al darrer capítol de la part general, el que fa referència al cultiu dels cereals d'hivern, la limitació d'espai no només és imperativa sinó també desitjada, ja que no es tractava de fer una descripció exhaustiva de les diverses operacions culturals, sinó, tan sols, d'assenyalar-ne la importància i els trets més remarcables. Qualsevol tractat de mecanització serà prou més explícit i descriptiu.
 Tots els capítols de la part específica (del 5 al 13), dedicats a un cultiu, comencen amb una pàgina en la qual s'especifiquen la destinació del producte, els principals països que el produeixen (recollint en una taula les dades estadístiques de la FAO de l'any 2006), així com les comarques de Catalunya i les províncies d'Espanya on més es cultiva (si és el cas que hi sigui prou cultivat) destacades en dos mapes. Finalment, en una gràfica es representa l'evolució que han tingut la superfície cultivada, el rendiment i la producció del cultiu arreu del món.
 En el segon apartat de cada capítol específic es presenta la planta: en primer lloc, la classificació botànica; a continuació, els aspectes de la morfologia no considerats o complementaris dels indicats a la part general, i finalment, el cicle, sobretot el període de formació i maduració del gra. Per a alguns cultius, s'hi ha afegit un quart epígraf per destacar alguns aspectes de la seva fisiologia o fer referència a les varietats cultivades.
 La tercera part de cadasdun d'aquests capítols comprèn només els aspectes sobre el cultiu que s'han considerat més rellevants en cada cas, amb les excepcions de l'arròs i del blat de moro, els quals són tractats amb més amplitud per les seves diferències amb els cereals d'hivern.
 Per finalitzar el capítol dedicat a cada cereal hi ha unes pàgines que es refereixen a la utilització del producte, en primer lloc del gra, i en segon lloc, si es dóna el cas, del farratge. Només es pretén, especialment en aquest apartat, recollir les idees principals sobre el destí del producte.