Amb el nom genèric de mill, a les estadístiques de la FAO s'hi agrupen un conjunt d'espècies de cereals de gra petit, les quals, tot i que representen només una petita part de la producció mundial (1,35%), tenen molta importància local perquè es poden cultivar en zones de clima molt sec i en terrenys empobrits, i perquè, molt sovint, representen la base alimentària de les poblacions locals.
Per això són essencials en els seus respectius sistemes agraris.
987
Què se n'aprofita?
El gra d'aquestes espècies (987) es destina, bàsicament, a l'alimentació humana en els països on es cultiven, i és preparat en una gran diversitat de formes.
S'estima que només el 10% de la seva producció és consumida pels animals, sovint per ocells i altres animals de companyia.
En els països occidentals, algunes espècies d'aquest grup s'empren com a farratges.
On es cultiva?
Taula 13.1. Països més destacats en el cultiu de mills l'any 2006 (FAO, 2008)
País
Superfície
Producció
Rendiment
ha x 103
%
t x 103
%
kg/ha
Món
Àfrica
Índia
Nigèria
Niger
Xina
Burkina Faso
Sudan
Europa
Espanya
32.846
20.196
9.500
4.971
5.200
901
1.313
2.256
23
0,4
100,00
61,49
28,92
15,13
15,83
2,74
4,00
6,87
0,07
-
31.781
17.788
10.100
7.705
3.200
1.820
1.199
792
42
0,7
100,00
55,97
31,78
24,24
10,07
5,73
3,77
2,49
0,13
-
968
881
1.063
1.550
615
2.022
913
351
1.853
1.886
Figura 13.1. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció de MILLS a tot el món
Introducció
A què es destina la producció dels mills?
Taula 13.2. Destí dels MILLS consumits en diversos països (FAO, 2008)
Consum total
Importacions netes
Alimentació humana
Alimentació animal
Altres usos (industrial)
Diverses
Món
Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica
4,6
0,24
0,14
0,9
1,7 9,7
17,0
0,04
0,2
0,1
-01
-0,0
-0,02
0,02
0,9%
488,6%
381,4%
-11,1%
-1,0%
-0,2%
0,1%
3,6
0,0
-
- 0,9
8,8
13,2
76,9%
10,9%
-
-
52,1%
90,1%
77,3%
0,5
0,2
0,14
0,9
0,7 0,2
0,7
10,1%
88,1%
99,8%
94,3%
41,5%
1,6%
4,1%
0,01
-
-
-
-
-
0,01
0,2%
-
-
-
-
-
0,4%
0,6
0,0
0,0
0,1
0,1
0,8 3,1
12,8%
1,0%
0,2%
5,7%
6,4%
8,3%
18,2%
Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (període 1999-2003.) Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.
Figura 13.2. Evolució de la producció i del consum dels MILLS (FAO, 2008)
Les Plantes
Classificació botànica
988
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), agost de 1980
Les tres espècies més importants d'aquest grup, per a la producció de gra, són: Pennisetum glaucum, que és el panís negre (988); Eleusine coracana o mill africà, i Panicum miliaceum o mill (989).
Altres espècies cultivades arreu del món i compreses en la denominació de mills són: Setaria italica, panís (990); Panicum sumatrense; Echinochloa crus-galli; Paspalum scrobiculatum i Eragrostis tef.
Les espècies destacades en negreta, amb certa tradició de cultiu entre nosaltres, són les que es presenten a les pàgines que segueixen.
Totes aquestes espècies són cultius d'estiu.
989
990
Panís Negre
Introducció
991
El panís negre (991), Pennisetum glaucum (L.) R. Br. (també té els sinònims de Pennisetum typhoides, P. americanum i, en el nostre país, Pennicillaria spicata), és el cereal més important d'aquest grup.
Ocupa el sisè lloc entre tots els cereals en l'àmbit mundial i té un potencial productiu i unes possibilitats molt superiors al que habitualment es creu. Actualment, més de 500 milions de persones en depenen per a la seva alimentació.
El gra del panís negre (992) té la forma d'una llàgrima, o bé és arrodonit, i un color variable, però en general és gris pissarra. Conté un 9% de proteïna amb un bon balanç d’aminoàcids essencials; no acumula ni tanins ni tampoc altres components antinutricionals.
992
Panís Negre
Morfologia: plàntula
993
994
Els grans del panís negre germinen molt de pressa. En condicions favorables poden néixer en cinc dies. És una espècie molt sensible al fred i no es pot sembrar gaire aviat. Al principi, les plàntules (993) són grogues i creixen molt lentament.
995
Panís Negre
Morfologia: fillols
996
De vegades, però no sempre, la planta fillola, i pot fer-ne molts, de fillols (997). Com en el cas del sorgo, es pot observar (996) que el desenvolupament dels fillols s'endarrereix respecte del del bri principal.
997
Panís Negre
Morfologia: estructura de la planta
998
999
1000
El panís negre desenvolupa una tija erecta d'altura molt variable.
L'espècie comprèn diverses races i moltes varietats, que es diferencien per: a) la precocitat (80 a 180 dies); b) l'altura (0,5 a 4 m); c) la capacitat de fillolar; d) el gruix i la capacitat per brancar de la tija; i e) les diverses característiques del gra.
La capacitat per fillolar (997, 998 i 999) i per brancar (1000), allargant el temps d'aparició d'inflorescències, l'afavoreixen per adaptar-se a condicions molt difícils.
Panís Negre
Morfologia: inflorescència
101
El panís negre és una planta de dia curt, és a dir, que per poder començar el període reproductiu necessita un mínim d'hores de nit, però ja hi ha moltes varietats insensibles al fotoperíode.
Les inflorescències (1001, 1002 i 1003) són espigues cilíndriques, denses, erectes, i es disposen en posició terminal sobre una tija sòlida.
Poden fer entre 15 cm i 140 cm de longitud i tenir un diàmetre d'entre 2,5 i més de 5 cm.
1002
Santa Maria de Merlès (Berguedà), 3 d'octubre de 2003
1003
Mas Badia - La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 24 d'agost de 2000
Panís Negre
Cicle: creixement molt ràpid
1004
La Torre de Claramunt (Anoia), 8 de juliol de 2000
El panís negre és un cultiu de cicle molt ràpid, i tot i que en sòls poc fèrtils pot tenir rendiments remarcables, quan disposa d'aigua i d'un sòl no empobrit presenta un creixement espectacular: la foto 1004 es va fer el dia 8 de juliol, i les fotos 1005 i 1006, el dia 13 d'agost.
1005
La Torre de Claramunt (Anoia), 13 d'agost de 2000
1006
La Torre de Claramunt (Anoia), 13 d'agost de 2000
Panís Negre
Cicle: floració i maduració del gra
1007
1008
1009
L'estigma, o part apical del carpel encarregat de rebre el pol·len, madura abans que els estams estiguin a punt per deixar anar el pol·len. Per això, la pol·linització sol ser creuada, si bé també és possible l'autogàmia.
El gra es desenvolupa totalment amb 20-30 dies, de manera que entre la pol·linització i la maduresa del gra només passen uns 40 dies.
Durant la dècada de 1950 es varen descobrir en aquesta espècie gens d'androesterilitat citoplasmàtica (actuen fent que el pol·len no pugui fecundar la pròpia flor per incompatibilitat amb el seu citoplasma), la qual cosa ha permès que en l'actualitat ja s'estiguin emprant híbrids, sobretot a l'Índia.
Panís Negre
Fisiologia
1010
Sant Salvador de Guardiola (Bages), 10 d'octubre de 2004
Un avantatge decisiu del panís negre és la seva adaptació a la secada (a climes amb 300-500 mm de precipitació anual) i a elevades temperatures (més de 30ºC), com pot indicar la fotografia 1010, la qual, evidentment, no correspon als climes més extrems en què predomina aquest cultiu. Una altra característica del panís negre és la seva sensibilitat al fred, com es pot veure en comparar les fotografies 1011 i 1012, fetes al mateix lloc amb 8 dies de diferència, després d'unes gelades tardorenques.
1011
Santa Maria de Merlès (Berguedà), 11 d'octubre de 2003
Panís Negre
Aprofitament farratger
1012
Santa Maria de Merlès (Berguedà), 3 d'octubre de 2003
A l'Amèrica del Nord, el panís negre es fa servir com a farratge. En el nostre país, tot i que les proves fetes fa pocs anys a Mas Badia (La Tallada d'Empordà) no varen donar resultats destacats, s'ha anat introduint en algun indret (Osona, Berguedà), on es considera molt interessant per fer-lo pasturar (1013). En aquests indrets pot desplaçar el sorgo, perquè té un cicle més curt (va bé després d'un margall, ensitjat en bales rodones, fotografia 1012, en segon terme) i perquè és més ben acceptat per a la pastura.
1013
Santa Maria de Merlès (Berguedà), 11 d'octubre de 2003
Panís Negre
Imatges del món
1014
Una pagesa de Namibia portant cap a casa espigues de panís negre per al menjar diari (NAP, 1996)
1015
Collint un híbrid de panís negre a Plainview, Texas, l'any 1992 (NAP, 1996)
1016
Un pagès indi mostra un grapat d'espigues de la seva collita de bajra (NAP, 1996)
A més de la trascendència que té aquest cultiu per a l'Índia (1016) i els països de l'Àfrica saheliana (1014), també es preveu que en un futur immediat serà molt interessant com a cereal per als estats del centre dels EUA (on ja s'han obtingut resultats espectaculars, 1015), els països càlids de l'Amèrica del Sud, l'Àsia central, Orient Mitjà i Austràlia.
Mill
Introducció
1017
L'espècie Panicum miliaceum és el mill clàssic dels romans, i fou un conreu important a Europa durant l'Edat Mitjana. Probablement el seu cultiu és, fins i tot, més antic que el del blat.
Es cultiva en climes més temperats que les altres espècies d'aquest grup: a Rússia, a Ucraïna, als EUA, a l'Argentina, a Austràlia. Però, sobretot, és molt important a l'Índia, a la Xina i a l'Orient Mitjà.
El gra (1018) és menut (1.000 grans pesen uns 5 g), té forma ovalada i pot ser de diversos colors: blanc cremós, groc, taronja, vermell fins a marró i negre. En general, és un gra vestit.
S'utilitza per a l'alimentació humana (se li ha de treure la clofolla) i també per a l'alimentació animal i en barreges per als ocells. Per aquest darrer motiu, d'entre tots els mills, és el gra més important en el mercat mundial.
1018
Mill
Morfologia: plàntula
1019
Viver i Serrateix (Berguedà), 4 de juliol de 1979
El mill necessita temperatures altes per poder germinar: s'estableix millor amb temperatures en el sòl de més de 22ºC. La plàntula té prefoliació (disposició de les fulles a l'interior de la beina de la fulla precedent, abans de desenvolupar-se) enrotllada (1019), i fulles peludes (1020), sense estípules i una lígula ciliada. Durant les primeres setmanes creix molt lentament i per això és força sensible a les males herbes.
1020
Mill
Morfologia: la planta
1021
La planta del mill és erecta i té una altura variable d'entre 30 i 120 cm. La tija és forta i endurida (1001). Tant la tija com les fulles són peludes (1021 i 1022).
Pot fillolar, però no ho fa gaire. També pot desenvolupar branques laterals (1023), amb panícules que maduren més tard.
El seu sistema radicular no es desenvolupa gaire i, per aquesta raó, pot tenir problemes d'adaptació als sòls sorrencs, tot i que necessita poca aigua durant el seu cicle.
Es destaca perquè té un índex de collita molt alt (55%), més que el del blat i que el del mateix sorgo.
1022
1023
Mill
Morfologia: inflorescència
1024
En els tipus que es cultiven aquí, la inflorescència és una panícula terminal, ampla i laxa, inclinada lateralment. Les espiguetes (amb només una flor fèrtil) es troben al final de llargs peduncles.
La maduració dels grans no és uniforme (1024): per això s'ha de collir quan els grans de l'extrem superior siguin madurs i els de baix ja hagin perdut el color verd.
És autògama, però pot haver-hi pol·linització creuada.
1025
Mill
Cultiu (1)
1026
Gurb (Osona), 11 de setembre de 2002
El mill s'ha estès força els darrers anys a Osona i també es pot trobar en el Vallès, el Berguedà, etc. A aquí, com als EUA i a altres països del nostre entorn, el mill es cultiva, sobretot, per destinar el gra a menjar per als ocells. És un cultiu ràpid, entre 60 i 75 dies des de la sembra fins a la collita. Per això, és un cultiu intercalar clàssic que s'acostuma a fer després d'un cereal d'hivern (1027).
1027
Roda de Ter (Osona), 11 de setembre de 2002
Mill
Cultiu (2)
1028
Graugés - Avià (Berguedà), 12 de setembre de 2003
El mill és un cultiu fàcil que sembla millor adaptat que altres cultius a una agricultura poc intensificada. En canvi, no respon econòmicament a les pràctiques intensives, com l'adobament nitrogenat. Necessita poca aigua i és molt eficient en aquest sentit, però no per la seva resistència a la secada sinó perquè té un cicle curt.
1029
Tona (Osona), 17 d'octubre de 2001
Panís
Introducció
1030
La Torre de Claramunt (Anoia), 11 de setembre de 2000
El panís, Setaria italica, es cultiva sobretot a la Xina (és un dels cinc cereals de la seva tradició), a l'Índia i ja no tant a Rússia. El gra es destina al consum humà.
Els grans triturats són més gustosos que els del mill i són un aliment molt convenient per a les persones que pateixen celiaquia. També es destinen als ocells.
Actualment, però, la seva principal utilització en el món és per a farratge.
Se'n cultiven dues subespècies diferents: Setaria italia subsp. maxima, més indicada per a gra i Setaria italica subsp. moharia, millor per a farratge perquè fillola més i resisteix millor la secada.
El gra és més petit (1031) que el del mill (1.000 grans pesen uns 2 g), té una forma semblant i també pot ser de diversos colors: groc perla, taronja, vermellós fins a marró i negre. En general, és un gra vestit.
1031
Panís
Morfologia: plàntula i planta
1032
El panís, com el mill, també s'estableix molt lentament. Necessita una temperatura mínima en el sòl d'uns 20ºC.
La planta és de port erecte, habitualment té entre 60 i 150 cm, les tiges són primes i les arrels poc profundes.
1033
1034
Riumors (Alt Empordà), 19 d'agost de 1983
Panís
Morfologia: inflorescència
1035
Puszta o Gran Plana hongaresa (Hongria), 10 d'agost de 2003
La inflorescència del panís és una panícula composta: s'uneixen al raquis unes branques laterals que porten espigues compactades, sovint amb arestes.
La inflorescència és terminal i pot ser erecta o pèndula; pot fer des de 8 fins a 30 cm de llargada i uns 30 cm d'amplada.
Les panícules de la subespècie maxima solen ser el doble de llargues que les de la subespècie moharia. No es desgranen tan fàcilment com les del mill.
1036
La Torre de Claramunt (Anoia), 11 de setembre de 2000
Panís
Cultiu
1037
Riumors (Alt Empordà), 22 d'agost de 1981
Es tracta d'un cultiu intercalar que es caracteritza per la rapidesa del seu cicle. A l'Empordà s'havia cultivat (1037) sembrant-lo el mes de juliol, després de collir el blat, i el mes de setembre ja se'n podia recollir un abundant dall de farratge verd. A Amèrica del Sud es fa pasturar a partir dels 20-30 dies després de sembrar-lo, tot i que té una capacitat de rebrot limitada. Als Estats Units d'Amèrica se'n fa fenc.
1038
Puszta o Gran Plana hongaresa (Hongria), 10 d'agost de 2003
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
