Què se n'aprofita?
En els països occidentals, el gra (fruit) s’aprofita per a l'alimentació animal. En molts altres països el gra és molt important per a l'alimentació humana.
La planta sencera és utilitzada com a farratge.
Els tipus sucrosos s'aprofiten com a font energètica (les espectatives actuals són considerables) i per a l'obtenció de xarops. Els tipus de sorgo fibrós també tenen un gran potencial per produir biomasa.
On es cultiva?
Figura 12.1
A Catalunya: Baix Empordà (19,0%), Osona (18,9%), Alt Empordà (13,7%); Gironès (9,7%), Segrià (7,0%) i Pla de l'Estany (6,8%).
A Espanya: Catalunya (57,5%), Andalusia (16,0%) i Extremadura (13,6%).
Figura 12.2
Taula 12.1. Països més destacats en el cultiu de sorgo l'any 2001 (FAO, 2004)
País
Superfície
Producció
Rendiment
ha x 103
%
t x 103
%
kg/ha
Món
Àfrica
Nigèria
Índia
Estats Units d'Amèrica
Mèxic
Sudan
Xina
Argentina
Unió Europea (25)
*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya
Figura 12.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció de SORGO al món
Introducció
A què es destina la producció de sorgo?
Taula 12.2. Destí del SORGO consumit en diversos països (FAO, 2008)
Consum total
Importacions netes
Alimentació humana *
Alimentació animal
Altres usos (industrial)
Diverses
Món
Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica
9,6
2,3
8,8
24,3
2,3 7,4
25,6
1,3
0,7
8,0
-20,3
0,0 0,0
0,3
13,3%
44,1%
905,0%
-48,7%
0,4%
-0,1%
1,3%
4,4
-
-
4,5 1,0
6,5
19,7
44,5%
-
-
18,6%
43,0%
88,2%
77,0%
4,6
2,2
8,7
19,7
1,2 0,1
2,0
47,5%
98,6%
98,2%
81,0%
51,1%
1,2%
7,8%
0,0
0,02
0,2
-
0,01
-
-
0,03%
0,7%
1,7%
-
0,5%
-
-
0,8
0,02
0,0
0,1
0,1
0,8 3,9
8,0%
0,7%
0,1%
0,4%
5,4%
10,6%
15,2%
Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (període 1999-2003.) Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.
Figura 12.4. Evolució de la producció i del consum de SORGO (FAO, 2008)
Introducció
Paisatges de sorgo de gra (1)
912
Riudellots de la Selva (La Selva), 21 de setembre de 2002
El sorgo de gra, tot i que té una bona adaptació agronòmica al nostre país (principalment per la seva resistència a la secada), no hi està pas gaire estès. Però s'hi cultiva molt més que a la resta d'Espanya (taula 12.1, página 432).
913
L'Estany Púdol - Siurana (Alt Empordà), 29 d'agost de 2003
Introducció
Paisatges de sorgo de gra (2)
914
Departament del Rhône (França), 6 d'agost de 2006
En canvi, és relativament freqüent poder-lo veure al sud de França, on, en secà, pot desplaçar el blat de moro (914 i 915). De fet, França és el primer país productor de gra de sorgo d'Europa (s'hi cultiven entre 50 i 60 mil ha), seguit de prop per Itàlia (amb més de 40.000 ha). De tota manera, es tracta d'un cultiu minoritari a la Unió Europea (taula 12.1, pàgina 432).
915
Departament del Drôme (França), 25 de setembre de 2002
Introducció
Paisatges de sorgo: Osona i la Selva
916
Gurb (Osona), 17 de setembre de 2002
El cultiu del sorgo farratger, en canvi, està força estès a Catalunya, on en molts indrets pot substituir amb avantatge el blat de moro, sobretot en anys més secs (916 i 917).
917
Cassà de la Selva (Gironès), 21 de setembre de 2002
Introducció
Paisatges de sorgo: Vallès oriental i Berguedà
918
Les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), 2 d'octubre de 2003
Quan es tracta de comarques menys plujoses que les anteriors, com el Vallès (918) o el Berguedà (919), la millor adaptació del sorgo respecte del blat de moro per a la producció de farratge és més evident.
919
Espunyola (Berguedà), 3 d'octubre de 2003
La Planta
Classificació botànica
920
Vila-sacra (Alt Empordà), 4 d'agost de 1979
El sorgo cultivat és una planta amb diversitat de formes, les quals s'inclouen dins de Sorghum bicolor, subsp. bicolor. A la fotografia 920, en un camp de sorgo de gra hi ha una planta del tipus past del Sudan. A la fotografia 921, el sorgo de gra, de mata baixa, es troba entremig de dos sorgos per a farratge, híbrids de sorgo per past del Sudan (pàgina 439).
921
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), agost de 1988
La Planta
Classificació agronòmica
922
923
Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), 25 de setembre de 2003
Els sorgos cultivats es classifiquen en quatre grups: sorgos per a gra (922), sorgos farratgers (923) i sucrosos, sorgos herbacis (past del Sudan i derivats, 924) i sorgos d'escombres (925). Darrerament, s'han obtingut els "sorgos fibrosos", per produir biomasa, híbrids entre els sorgos de gra i els d'escombres. Molts dels sorgos herbacis procedeixen d'un creuament d'un sorgo farratger amb past del Sudan. D'altra banda, les varietats de sorgo, com les de blat de moro, també s'ajunten en grups de precocitat.
924
925
Valàquia (Romania), 4 d'agost de 2003
La Planta
Morfologia: plàntula
926
927
Dues setmanes després de la naixença el sorgo ja pot tenir quatre fulles (926), a més de les arrels seminals, que es desenvolupen abans que el sistema aeri.
En aquest punt ja poden aparèixer les primeres arrels secundàries (927) i l’àpex ja es comença a diferenciar per formar la panícula.
La Planta
Morfologia: estructura de la planta
928
Foto: Jordi Comas. Vallès Oriental, novembre de 1980
La planta de sorgo desenvolupa una tija erecta (928) i pot tenir una altura molt variable: els tipus destinats a la producció de farratge solen ser molt alts, mentre que les varietats modernes per a gra només mesuren entre 0,50 m i 1,25 m (929).
La planta, a més de fillolar, pot desenvolupar branques que surten de les axil·les de les fulles, especialment quan la implantació ha estat deficient (930).
929
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), agost de 1988
930
Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), setembre de 1983
La Planta
Morfologia: fillols
931
932
933
El sorgo fillola sovint (931), però no tots els tipus ho fan.
Com que hi ha molta diferència entre el brot principal i els fillols (932 i 933), aquesta capacitat que té la planta per fer fillols pot ser un inconvenient per a la producció de gra, ja que pot quedar un camp heterogeni pel que fa a la maduració del gra.
Però, d'altra banda, aquesta mateixa característica té l'avantatge, quan les condicions del medi hagin estat difícils, de permetre la recuperació de la collita (933) després d'unes pluges tardanes, per exemple.
La Planta
Morfologia: inflorescència
934
La inflorescència del sorgo és una panícula en posició terminal (934). Una inflorescència descomposta (935) mostra els grups d'espiguetes (clústers, pàgina 449) que s'insereixen al llarg del raquis, amb peduncles més o menys llargs.
935
La Planta
Morfologia: tipus d'inflorescències
936
937
Les inflorescències de les varietats de gra poden ser més o menys denses (936 i 937). Les varietats farratgeres i els tipus herbacis tenen inflorescències molt laxes (938), amb poc gra. La melca d'escombres (939) té els peduncles de les espiguetes molt llargs.
938
939
Vila-sacra (Alt Empordà), 26 de setembre de 1979
La Planta
Morfologia: gra
940
El gra de sorgo, en general de forma obovoide, té una coloració molt diversa: blanc, rosat, groc, vermellós, marró o negrós. Les cariòpsides de les varietats per a gra són nues, però les d'algunes varietats farratgeres poden ser més o menys vestides. El pes de 1.000 grans de les varietats millorades és d'uns 30 g.
941
La Planta
Cicle: període vegetatiu, establiment del cultiu
942
Per germinar bé, el sorgo necessita temperatures més elevades que el blat de moro. En condicions favorables, dues setmanes després de la naixença la planta ja ha desenvolupat quatre fulles.
943
La Planta
Cicle: final del període vegetatiu
944
Quan la planta té aproximadament quatre fulles comença a formar-se la inflorescència, situada, encara, a ras de sòl.
Quan la planta té 6-8 fulles, ja es pot veure el bony que la inflorescència fa dins la beina.
Durant els estadis finals del període vegetatiu (944 i 945), la planta acumula matèria seca molt ràpidament.
945
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 18 d'agost de 1980
La Planta
Cicle: estadi sarró i inici d'espigueig
946
947
A mesura que la inflorescència es desenvolupa, la beina de la fulla bandera s'obre, la panícula la sobrepassa i s'inicia la floració.
948
La Planta
Cicle: floració
949
Les primeres flors s'obren prop de l'àpex de la inflorescència i la floració avança cap avall. El mateix procés es pot veure en un clúster (951), on apareixen, a dalt, estams pansits; al mig, estams actius, i a baix, flors encara sense obrir. Com que el sorgo és una planta autògama, quan floreix ja s'ha produït la fecundació. Tot i que, d'acord amb el tipus de fecundació, les varietats comercials podrien ser línies pures, en general són híbrids entre línies pures, i encara es conserven algunes poblacions adaptades al nostre entorn (923).
950
951
La Planta
Cicle: maduració del gra
952
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 18 d'agost de 1980
Unes tres setmanes després que la fecundació de la flor, el gra ja pren la seva forma definitiva, però no és fins a les 6-8 setmanes, que ha acumulat tota la matèria seca. Llavors s'asseca i va perdent el color verd.
953
Riumors (Alt Empordà), 4 d'agost de 1979
La Planta
Cicle: maduresa
954
L'Estany Púdol - Siurana (Alt Empordà), 29 d'agost de 2003
Tot i que el gra ja sigui madur, difícilment arriba a tenir, en les nostres condicions, el nivell d'humitat convenient per a la seva conservació (14%), perquè la humitat de l'ambient no és prou favorable.
955
La Planta
Fisiologia: resistència a la secada
956
Viver i Serrateix (Berguedà), 17 d'agost de 1989
957
Vila-sacra (Alt Empordà), 4 d'agost de 1979
El sorgo és una planta que es destaca perquè pot resistir la secada molt millor que altres plantes, ja que té diversos mecanismes fisiològics que li ho permeten: capacitat de les fulles per cargolar-se (956) i recuperar-se de nou quan la situació torni a ser favorable, presència de ceres sobre la cutícula (957), etc.
La Planta
Fisiologia: capacitat per rebrotar
958
Mollet del Vallès (Vallès Oriental), 2 d'octubre de 2003
959
Si es dalla el sorgo, sol rebrotar (958), sobretot els tipus herbacis. Segons l'alçada del dall, els brots surten de la base de la tija (fillols) o dels entrenusos (959 i 960) que queden més enlaire (branques).
960
La Planta
Fisiologia: sensibilitat al fred
961
Prullans (Cerdanya), 26 de setembre de 2002
En algunes comarques amb risc de gelades primerenques, el sorgo cultivat per a farratge pot tenir problemes perquè és sensible al fred. Llavors, el farratge es pot malmetre molt depressa.
962
Tona (Osona), novembre de 1977
La Planta
Fisiologia: incorporació del gen BMR
963
Mas Badia - La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 28 d'agost de 2003
La incorporació del gen BMR (brown mid rib, pel color groc-marronós del nervi central de la fulla, 964) millora considerablement la digestibilitat del farratge en disminuir-ne el contingut de lignina, sense que perjudiqui gaire la producció de MS/ha, d'acord amb experiències fetes per Joan Serra a l'estació experimental de Mas Badia (963).
964
Cultiu: Aspectes Específics
Implantació: sembra a línies
965
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 28 de juliol de 1999
El sorgo és un cultiu d'estiu. Se sembra en línies separades, d'entre 35 cm i 60 cm (potser 50 cm és la mida òptima), que sovint encara es poden distingir al final del cultiu (965). La densitat de sembra s'hauria d'adaptar a la disponibilitat d'aigua, des de 50.000 a 180.000 plantes/ha.
966
L'Estany Púdol - Siurana (Alt Empordà), 4 de setembre de 2003
Cultiu: Aspectes Específics
Implantació: naixença delicada
967
La naixença del sorgo és delicada: si es forma una crosta en el sòl, el coleòptil no pot travessar-la.
968
Viver i Serrateix (Berguedà), juliol de 1980
Cultiu: Aspectes Específics
Adaptació a la secada
969
Vilopriu (Baix Empordà), 4 de setembre de 2003
Per les seves característiques fisiològiques, el sorgo pot donar una producció adequada de gra en secà, sempre que la capacitat de retenció d’aigua del sòl no sigui molt limitada (970, en primer terme) i la manca de pluja no sigui extrema.
970
L'Estany Púdol - Siurana (Alt Empordà), 4 de setembre de 2003
Cultiu: Aspectes Específics
Problemes amb els ocells
971
Foto: Jordi Comas. Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), tardor de 1983
Els ocells poden ocasionar pèrdues importants en la producció de sorgo (971), sobretot en camps petits situats prop de llocs habitats o d'arbredes. Els atacs es produeixen a l'estadi de gra lletós-pastós, quan el contingut de sucres del gra és màxim. Les panícules laxes (972) o els grans amb alt contingut de tanins limiten les pèrdues.
972
Utilització
Aprofitament del gra
973
974
975
Més del 60% del sorgo produït en el món es destina a fabricar pinsos per a l'alimentació animal (973 i 974), sobretot en els països del nostre entorn econòmic.
En molts països de l'Àfrica i l'Àsia és fonamental per a l'alimentació humana, tot i que, erròniament, se'l considera un gra de categoria inferior, raó per la qual hi ha tendència a substituir-lo per altres cereals.
Entre un 30 i un 40% de la producció mundial de gra de sorgo es consumeix en menjars tradicionals molt diversos a l'Àfrica, a l'Àsia i a l'Amèrica Central: pans fermentats (injera, kisra o dosa), pans no fermentats (roti i tortillas), farinetes, cuit al vapor o bullit, etc. També se'n fan diverses begudes.
Les varietats de gra blanc (975) són més agradables al paladar, mentre que les fosques solen contenir diversos productes antinutricionals i s'han de tractar (fer germinar, maltar o remullar) per fer-les més digestibles, o bé se'n pot fer cervesa.
Utilització
Aprofitament del gra: alimentació humana
976
Foto: Helena Gómez MacPherson. Bélinabé, regió del Gorgol (Mauritania), 13-10-04
A la fotografia 976 es pot veure una varietat de sorgo de gra blanc destinat a l'alimentació humana. Les panícules són collides a mà i es deixen assecar en el mateix camp, mentre la resta de la planta encara es manté ben verda, sense collir (977).
977
Foto: Helena Gómez MacPherson. Bélinabé, regió del Gorgol (Mauritania), 13-10-04
Utilització
Sorgo per a farratge: pastura amb ovelles
978
Albons (Baix Empordà), 24 de juliol de 2001
Els sorgos de tipus herbacis (past del Sudan) són molt interessants com a pastura per a les ovelles durant l'estiu.
979
Albons (Baix Empordà), 26 de juliol de 2000
Utilització
Sorgo per a farratge: pastura amb vaques
980
Hongria, 19 de setembre de 2000
Aquest ramat de vaques (980) disposa de força pastura, en un any molt sec, però sobre un sòl prou fèrtil, gràcies a la capacitat de producció que té el sorgo tipus past del Sudan en condicions d'escassesa d'aigua.
981
Utilització
Sorgo per a farratge: aprofitament en verd i ensitjat
982
Can Rufí de Riudellots de la Selva (Selva), setembre de 1968
L'aprofitament del sorgo com a farratge en verd (com es pot veure a la fotografia 982, en què el farratge s'ha aixafat amb un corró per poder-lo recollir amb la picadora) no és gaire freqüent en les nostres condicions, ni tampoc ho és el fet d'ensitjar-lo amb bales rodones (983), sinó que se sol conservar en sitges tradicionals.
983
Mieres (Garrotxa), 11 de setembre de 2002
Utilització
Sorgo per a biomassa
984
Fundació Mas Badia, La Tallada (Baix Empordà), 26 de juliol de 2007
985
Foto Jordi Salvia: Fundació Mas Badia, 12 de setembre de 2007
Hi ha dos tipus de sorgo que interessen per produir energia: el sorgo sucrós o dolç i el sorgo fibrós.
Tots dos, a més dels avantatges agronòmics que té l'espècie, poden donar fins a 40-45 t/ha de matèria seca i mesurar entre 3,5-4 m d'alçada, com es veu a les fotografies 984 i 985, d'un camp d'assaig de l'IRTA.
El sorgo sucrós acumula sucre a la tija, del qual s'obté etanol, com de la canya de sucre (així es fa ja a l'Índia i als EUA), i en resta un bagàs per a biomassa.
El sorgo fibrós és un híbrid de sorgo de gra i sorgo d'escombres que és interessant per obtenir biomassa directament, pel seu potencial productiu i la seva bona adaptació a molts llocs.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
