Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Capítol 11

El Blat de Moro

Introducció 378
 A què es destina la producció de blat de moro? 379
La Planta 380
 Classificació botànica 380
 Morfologia 382
 Cicle 386
 Fisiologia 394
 Varietats 397
Cultiu 400
 Cicle i rotacions de cultiu 400
 Implantació 402
 Reg 404
 Fertilització 408
 Protecció del cultiu 409
 Cultiu de blats de moro especials 411
 Collita 412
 Conservació del gra 414
 La palla 417
Utilització 422
 Aprofitament del gra 422
 El blat de moro farratger 428

785 Regueras de Abajo (comarca La Bañeza - Lleó), 14 d'agost de 2004
Regueras de Abajo (comarca La Bañeza - Lleó), 14 d'agost de 2004
Introducció

786 LPCC-786-Grans de blat de moro.jpg

Què se n'aprofita?
El gra (fruit) s'aprofita per a l'alimentació animal, en primer lloc, i també per a l'alimentació humana en molts països. Tractat industrialment se n'obté sucre i més de 3.500 productes diversos, derivats de la transformació del midó.

El farratge de blat de moro, de la planta sencera, és un dels més importants que hi ha per a les explotacions de producció intensiva de llet.

On es cultiva?

Figura 11.1

A Catalunya: Pla d'Urgell (19,2%), Noguera (18,9%), Alt Empordà (11,1%), Urgell (8,2%), Garrotxa (8,1%) i Baix Empordà (7,6%).
A Espanya: Castella i Lleó (26,6%), Aragó (19,4%) i Extremadura (12,9%).

Figura 11.2

Taula 11.1. Països més destacats en el cultiu de BLAT DE MORO l'any 2006 (FAO, 2008)

País

Superfície

Producció

Rendiment

ha x 103 % t x 103 % kg/ha
Món

Estats Units d'Amèrica
Xina
Unió Europea (27)
Àfrica
Brasil
Mèxic
Argentina
França

Espanya
Catalunya *

144.376

28.590
27.143
8.567
26.118
12.603
7.338
2.447
1.503

354
43

100,00

19,80
18,80
4,93
18,09
8,73
5,08
1,69
1,04

0,24
8,95

695.228

267.598
145.625
55.782
46.260
42.632
21.765
14.446
12.902

3.461
411

100,00

38,49
20,95
8,02
6,65
6,13
3,13
2,08
1,86

0,50
8,51

4.815

9.360
5.365
6.511
1.771
3.383
2.966
5.903
8.586

9.787
9.575

*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya

Figura 11.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció de BLAT DE MORO al món

World maize production and profitability (1960-2005).jpg
Introducció A què es destina la producció de blat de moro?

Taula 11.2. Destí del BLAT DE MORO consumit en diversos països (FAO, 2008)

Consum total

Importacions netes

Alimentació humana

Alimentació animal

Altres usos (industrial)

Diverses

Món

Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica

100,9

106,9
170,3
696,4
89,0
11,9
65,8

14,1

4,7
78,1
-166,4
-3,7
-0,1
12,2

14,2%

4,6%
74,2%
-19,7%
-4,0%
-0,9%
23,2%

27,3

16,7
2,7
263,8
17,2
4,5
42,3

27,1%

15,6%
1,6%
23,5%
19,3%
38,3%
64,3%

65,6

81,9
143,3
507,1
61,1
5,3
16,6

65,1%

76,6%
84,1%
72,8%
68,6%
44,5%
25,2%

2,7

6,1
23,5
23,8
1,9
0,03
0,6

2,6%

5,7%
13,8%
3,4%
2,1%
0,3%
1,0%

5,3

2,3
0,9
1,8
8,9
2,0
6,3

5,2%

2,1%
0,5%
0,3%
10,0%
16,9%
9,5%

Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona, consumits en el període 1999-2003.
Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en què es refereixen a la producció de cada lloc.

Figura 11.4. Evolució de la producció i del consum de BLAT DE MORO (FAO, 2008)

Maize production and consumption in Spain, UE and worldwide (1961-2003).jpg
La Planta Classificació botànica

787 LPCC-787-Planta de blat de moro.jpg

Tot el blat de moro (787) que es cultiva (no hi ha cap tipus espontani) pertany a l'espècie

Zea mays L.

La classificació proposada per Sturtevant l'any 1899, segons els tipus de gra (788), encara es manté:

Zea mays indentata, dentat o del queixal, és el més cultivat; la part superior del gra és una mica enfonsada.

Zea mays indurata, corni o dur, el segon més cultivat; l'endosperma és dur, grans arrodonits.

Zea mays amylacea, farinós (es destina a l'alimentació humana); grans tous, sense endosperma dur.

Zea mays saccharata, sucrós o dolç; grans arrugats, translúcids.

Zea mays everta, esclafidor; grans petits, ovals, que en escalfar-se esclaten i formen una massa blanca i dolça.

Zea mays tunicata, tipus primitiu amb el gra vestit (no està representat a la fotografia 788).

788 LPCC-788-Grans de Zea mays.jpg
La Planta Classificació botànica: races i "complexos"

789 LPCC-789-Panotxes de Zea mays.jpg

Diversos autors, al llarg del segle XX, s'han ocupat de classificar les 12.000 poblacions de blat de moro existents en races i en "complexos", segons la composició genètica i altres característiques. De fet, a Mèxic i a Amèrica del Sud es cultiven i es poden trobar tipus de blat de moro les panotxes i els grans dels quals tenen les dimensions, formes i colors més diversos (789 i 790).

790 LPCC-790-Grans de Zea mays.jpg
La Planta Morfologia: plàntula

791 LPCC-791-Brot de Zea mays.jpg
792 LPCC-792-Brot de Zea mays.jpg

Les fulles diferenciades a l'embrió (4-5) apareixen enrotllades (791), cadascuna a dins de l'anterior (792), essent la primera la de més cap enfora (793).

793 LPCC-793-Brots de Zea mays.jpg
La Planta Morfologia: estructura de la planta i sistema radicular

794 LPCC-794-Plantes de blat de moro.jpg

La planta de blat de moro (794) és força alta, té una tija robusta i presenta inflorescències femenines i masculines separades a la mateixa planta (és una espècie monoica). El seu sistema radicular, a més de les arrels seminals i les adventícies (796) comunes a totes les gramínies, té unes arrels nodals o d'ancoratge que surten dels nusos més baixos de la tija (795 i 796) i que ajuden a fixar millor la planta al sòl, a part de tenir un funcionament actiu.

795 LPCC-795-Tiges de blat de moro.jpg
796 LPCC-796-Arrels de blat de moro.jpg
La Planta Morfologia: inflorescències

797 LPCC-797-Inflorescències masculines de blat de moro.jpg

La inflorescència masculina, en panícula, té una posició terminal (797). El pol·len, portat pel vent, cau sobre els estigmes (pèls o sedas, 798), que fecunden les flors femenines situades en espigues (les capces, panotxes o mazorcas), de posició lateral, a l'axil·la de les fulles (798 i 799). Per tant, el blat de moro és una planta al·lògama.

798 LPCC-798-Panotxa de blat de moro.jpg
799 LPCC-799-Panotxa de blat de moro.jpg
La Planta Morfologia: la panotxa i el gra

800 LPCC-800-Panotxa de blat de moro.jpg
801 LPCC-801-Secció transversal de panotxa.jpg

Les panotxes poder ser més o menys llargues (800) i gruixudes (amb més files de grans, 801). Els grans estan units directament al raquis (capçot, espigot o zuro), que és gruixut. El gra té un embrió força important (801), si es compara amb el dels altres cereals.

802 LPCC-802-Grans de blat de moro.jpg
La Planta Cicle: germinació i naixença

803 LPCC-803-Germinació de blat de moro.jpg
804 Fotos: Unión de Explosivos Rio Tinto
Fotos: Unión de Explosivos Rio Tinto

Per germinar, el blat de moro (803) necessita un mínim de 10ºC de temperatura en el sòl, si bé la temperatura òptima està entre 12-15ºC (de fet, però, hi ha varietats que poden germinar amb temperatures més baixes). El creixement de les arrels seminals (804) és molt ràpid, així com la sortida de les fulles embrionàries. Tot i que el blat de moro se sol implantar sense gaire problemes (sempre que s'hagi sembrat a prou profunditat), la terra volcànica (805) en facilita la naixença.

805 Santa Pau (Garrotxa), juny de 1996
Santa Pau (Garrotxa), juny de 1996
La Planta Cicle: període vegetatiu

806 Serra de Daró (Baix Empordà), 21 d'abril de 2001
Serra de Daró (Baix Empordà), 21 d'abril de 2001

A l'estadi de les fotografies 806 i 807, l'àpex es troba encara per sota de la superfície del sòl. Les arrels adventícies estan creixent de pressa i les arrels seminals pràcticament han deixat de fer-ho.

807 LPCC-807-Plàntula de blat de moro.jpg
La Planta Cicle: període reproductiu

808 Serra de Daró (Baix Empordà), 26 de maig de 2001
Serra de Daró (Baix Empordà), 26 de maig de 2001

En un estadi com el de les fotografies 808 i 809 (8-12 fulles segons el cicle), l'àpex se situa al nivell del sòl i s'inicia un creixement molt ràpid de la tija. Totes les fulles de la planta ja s'han diferenciat, si bé no es poden veure desplegades.

809 LPCC-809-Plantes de blat de moro en creixement.jpg
La Planta Cicle: final del període reproductiu

810 Serra de Daró (Baix Empordà), 15 de juny de 2001
Serra de Daró (Baix Empordà), 15 de juny de 2001

En un període de tres setmanes, el blat de moro ha experimentat un creixement espectacular. En aquest estadi (810) s'inicia la sortida de les inflorescències. En unes varietats, en primer lloc apareix la panícula terminal, uns 2-3 dies abans que surtin els pèls de la panotxa, però en altres (811 i 812 són de la mateixa planta), pot succeir al revès. També hi poden influir, a més de la varietat, les condicions del medi.

811 Serra de Daró (Baix Empordà), 15 de juny de 2001
Serra de Daró (Baix Empordà), 15 de juny de 2001
812 LPCC-812-Flor de blat de moro.jpg
La Planta Cicle: evolució de la panotxa

813 LPCC-813-Panotxa amb pèls (sense fecundar).jpg
814 LPCC-814-Panotxa amb pèls (fecundat).jpg

Els grans de pol·len cauen sobre els pèls, tendres com fils d'or (813), i en unes 24 hores poden arribar a fecundar l'òvul. Normalment en 2-3 dies tots els pèls d'una panotxa surten i són pol·linitzats. Després, quan ja han acabat la seva funció, es tornen foscos i s'assequen (814). La panotxa es va engruixint a mesura que els grans s'omplen, i quan aquests maduren, les bràctees que la protegeixen (pellofes, pellarofes o espatas) canvien de color (815), fins que arriben a assecar-se totalment (816), a l'estadi de gra vitri.

815 LPCC-815-Panotxa amb pellofes verdes.jpg
816 LPCC-816-Panotxa amb pellofes seques.jpg
La Planta Cicle: evolució del gra

817 LPCC-817-Secció transversal de panotxa.jpg

El ritme de maduració del gra de blat de moro es pot seguir controlant l'evolució de la “línia d'aigua” (817), que es comença a marcar quan la panotxa encara és ben verda (818) i que desapareix quan arriba a la maduresa (819, a l'extrem de la dreta).

D'acord amb la posició de la línia d'aigua es pot preveure el contingut d'humitat del gra.

Les fotografies han estat cedides per Jordi Salvia, de la Fundació Mas Badia (La Tallada d'Empordà).

818 LPCC-818-Secció transversal de panotxes.jpg
819 LPCC-819-Secció transversal de panotxes.jpg
La Planta Cicle: maduresa (1)

820 LPCC-820-Plantes de blat de moro.jpg

El gra està madur quan en el seu punt d'unió amb el raquis o espigot s'hi pot veure una capa negra. Llavors, les pellofes i moltes fulles ja estan seques (820), però les tiges encara no ho estan. El contingut d'humitat del gra, en aquest estadi, es troba prop del 35%. Per això, s'espera més per recullir-lo, si és possible, fins que les plantes estiguin ben seques (821).

821 LPCC-821-Plantes de blat de moro.jpg
La Planta Cicle: maduresa (2)

822 La Sentiu de Sió (Noguera), 7 de novembre de 2002
La Sentiu de Sió (Noguera), 7 de novembre de 2002

De tota manera, si s'espera molt a collir els camps de blat de moro (822 i 823) es corre el risc de tenir pèrdues perquè, amb el mal temps, les panotxes cauen i les tiges es trenquen.

823 Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), 2 de gener de 2003
Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), 2 de gener de 2003
La Planta Fisiologia: sensibilitat a la secada

824 LPCC-824-Fulles de blat de moro.jpg

El blat de moro és un cultiu molt sensible a la secada. Quan, per manca d'aigua en el sòl, la planta ha de tancar els estomes i recargola les fulles (824), la producció en surt clarament afectada. Si la secada és més forta, les fulles es poden assecar (825) i la planta pot perdre tota la producció. En el cas extrem de l'estiu de 2003, la manca d'aigua, accentuada per unes temperatures molt elevades, va matar el cultiu de blat de moro en extenses zones a tot Europa (826, 827 i 828).

825 Volkermarkt (Àustria), 12 d'agost de 2003
Volkermarkt (Àustria), 12 d'agost de 2003
826 Departament de l'Isère (França), 13 d'agost de 2003
Departament de l'Isère (França), 13 d'agost de 2003
La Planta Fisiologia: sensibilitat a la secada junt amb temperatures extremes

827 Departament de l'Isère (França), 13 d'agost de 2003
Departament de l'Isère (França), 13 d'agost de 2003

Imatges de camps de blat de moro morts per la secada tan rigurosa de l'estiu de 2003 que es podien veure en diversos països d'Europa.

828 Szekesfehvar (Hongria), 10 d'agost de 2003
Szekesfehvar (Hongria), 10 d'agost de 2003
Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/395 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/396 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/397 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/398 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/399 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/400 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/401 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/402 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/403 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/404 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/405 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/406 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/407 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/408 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/409 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/410 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/411 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/412 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/413 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/414 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/415 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/416 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/417 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/418 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/419 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/420 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/421 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/422 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/423 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/424 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/425 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/426 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/427 Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/428