Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Capítol 10

L'Arròs

Introducció 320
 A què es destina la producció d'arròs? 321
 Investigació sobre l'arròs a Catalunya 322
La Planta 323
 Classificació botànica 324
 Tipus de varietats 325
 Morfologia 298
 Cicle 332
Cultiu 338
 El color de l'arrossar i el pas del temps 338
 Preparació del sòl 341
 Implantació 344
 Maneig de l'aigua 348
 Adobament 352
 Control de les males herbes 353
 Incidències 358
 Collita 362
 Assecament i conservació del gra 367
 L'arrossar després de la collita 371
Utilització 372
 Processament del gra 372
 Tipus d'arròs que es comercialitzen 373
 L'arròs en el Sud-est d'Àsia 375

657 Arròs flotant a punt de ser collit
Arròs flotant a punt de ser collit
Introducció

658 LPCC-658-Grans d'arròs.jpg

Què se n'aprofita?
El gra (fruit), després de treure'n la closca o clofolla, s'aprofita quasi exclusivament per a l'alimentació humana.

Els grans trencats, subproducte del procès d'elaboració, es destinen a alimentar petits animals o a obtenir midó o begudes alcohòliques.

La palla no se sol aprofitar.

On es cultiva?

Figura 10.1

A Catalunya: Montsià (59,4%) i Baix Ebre (40,2%).
A Espanya: Andalusia (34,1%), Extremadura (20,7%), Catalunya (18,4%), València (12,7%) i Aragó (12,3%).

Figura 10.2

Taula 10.1. Països més destacats en el cultiu d'arròs l'any 2006 (FAO, 2008)

País

Superfície

Producció

Rendiment

ha x 103 % t x 103 % kg/ha
Món

Xina
Índia
Indonèsia
Bangladesh
Vietnam
Tailàndia
Estats Units d'Amèrica
Unió Europea (27)
Espanya
Catalunya *

154.324

29.380
43.700
11.400
11.200
7.324
10.073
1.142
407
106
22

100,00

19,04
28,32
7,39
7,26
4,75
6,53
0,74
0,26
0,07
17,63

634.606

184.070
136.510
54.400
43.729
35.827
29.268
8.787
2.288
746
125

100,00

29,01
21,51
8,57
6,89
5,65
4,61
1,38
0,42
0,12
14,19

4112

6.265
3.124
4.772
3.904
4.891
2.906
7.694
6.600
7.014
5.802

*Dades de l'any 2004; els percentatges són sobre el conjunt d'Espanya

Figura 10.3. Evolució de la superfície, el rendiment i la producció d'ARRÒS a tot el món

World rice production and profitability (1960-2005).jpg
Introducció A què es destina la producció d'arròs?

Taula 10.2. Destí de l'ARRÒS consumit en diversos països (FAO, 2008)

Consum total

Importacions netes

Alimentació humana

Alimentació animal

Altres usos (industrials)

Diverses

Món

Unió Europea (15)
Espanya
Estats Units d'Amèrica
Xina
Índia
Àfrica

63,0

6,2
8,3
14,3
93,4
81,2
21,6

4,1

1,2
-6,1
-9,2
-1,4
-2,7
7,1

6,3%

25,2%
-44,0%
-42,8%
-1,5%
-3,2%
49,3%

56,6

5,5
7,7
10,8
85,7
75,5
18,8

89,9%

88,4%
92,4%
75,8%
91,8%
93,0%
87,0%

1,2

0,4
0,04
-
1,1
0,3
0,4

1,9%

6,7%
0,4%
-
1,1%
0,4%
1,9%

0,2

0,2
0,3
0,7
0,01
0,03
0,4

0,3%

2,4%
3,7%
4,9%
-
0,1%
2,0%

5,0

0,2
0,3
2,7
6,6
5,3
2,0

7,9%

2,5%
3,5%
19,3%
7,1%
6,5%
9,1%

Les xifres en negreta es refereixen a kg/persona (dades del període 1999-2003)
Els percentatges es relacionen amb el consum total, excepte en les importacions, en què es refereixen a la producció de cada lloc.

Figura 10.4. Evolució de la producció i del consum d'ARRÒS (FAO, 2008)

Rice production and consumption in Spain, UE and worldwide (1961-2003).jpg

Introducció Investigació sobre arròs a Catalunya

659 Estació de l'IRTA a Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007
Estació de l'IRTA a Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007

A l'Estació Experimental de l'Ebre, creada per l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i establerta des de 1991 a Amposta, a la carretera de Balada (659), en una finca de 7,8 ha, es desenvolupen diverses línies d'investigació relacionades amb l'arròs: avaluació de varietats; millora de la nascència; optimització del guaixat o filloleig (660) i avaluació del flux genètic de l'arròs transgènic cap a arròs salvatge. La mateixa estació també treballa en fructicultura (cítrics, olivera, ametller) i en protecció vegetal.

660 Estació de l'IRTA a Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007
Estació de l'IRTA a Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007
La Planta Classificació botànica

661 LPCC-661-Grans d'Oryza sativa indica i japonica.jpg

L'arròs cultivat arreu del món pertany a l'espècie Oryza sativa L., de la qual es diferencien dues subespècies:

 O. sativa, subespècie indica, de clima subtropical, de gra allargat i prim i panícula laxa, fulles estretes i llargues.

 O. sativa, subespècie japonica (o sínica), de zona temperada, gra arrodonit i curt, panícula densa.

Una segona espècie cultivada d'arròs és Oryza glaberrima, l'arròs africà. En el seu lloc d'origen encara s'hi cultiva, però amb la introducció en els països africans de les noves varietats millorades d'Oryza sativa, l'espècie autòctona ha anat quedant arraconada, tot i el seu indubtable interès en aquelles condicions.

662 LPCC-662-Panícules d'Oryza sativa indica i japonica.jpg
La planta Tipus de varietats: de gra rodó i de gra llarg

663 LPCC-663-Mata d'arròs japonica.jpg
664 LPCC-664-Panícules d'arròs japonica.jpg

Tradicionalment, en el nostre país s'han cultivat varietats del tipus japonica (663 i 664). Però amb la incorporació d'Espanya a la CE, a partir dels anys 1990 s'han estès les varietats de gra llarg, de tipus indica (665 i 666), més exigents en temperatura durant l'establiment. Actualment, a les zones més meridionals de la Península (Maresmes i Extremadura) hi predominen aquestes darreres varietats, mentre que en les de més al nord (Catalunya, Aragó i València) hi segueixen dominant les de gra rodó o japonica.

665 LPCC-665-Mata d'arròs indica.jpg
666 LPCC-666-Panícules d'arròs indica.jpg
La planta Tipus de varietats: l'arròs bomba

667 LPCC-667-Panícula d'arròs bomba.jpg

Tot i que la millor varietat ha permès disposar de varietats més ben adaptades a la producció actual que les que es cultivaven fa anys, la varietat bomba (667), que ja es cultivava a finals del segle XIX, encara es cultiva, no tan sols a la zona de Calasparra, on caracteritza la denominació d'origen, sinó que es torna a reintroduir en camps de València i del delta de l'Ebre, on es considera que les limitacions productives (668) són compensades per l'elevat preu del gra, comercialitzat com a marca de prestigi, per la seva qualitat culinària.

668 Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
La planta Morfologia: plàntula

669 LPCC-669-Plàntules d'arròs.jpg

El creixement de la plàntula en condicions aeròbies (naixença sense aigua, 669) comença amb el desenvolupament de la radícula, després es desenvolupa el coleòptil, i finalment, les fulles que surten del seu interior. En canvi, quan la llavor es troba dins d'aigua i s'ha de desenvolupar en un medi anaerobi (670 i 684), primer treu el coleòptil, i quan aquest surt de l'aigua i pot respirar, comencen a desenvolupar-se la radícula i les fulles.

670 LPCC-670-Plàntules d'arròs.jpg
La planta Morfologia: mates

671 LPCC-671-Mates d'arròs.jpg

Les varietats d'arròs tradicionals fillolen molt, però actualment es pretén que facin pocs fillols i que tots desenvolupin una inflorescència. Les tiges poden formar entre elles un angle més o menys obert. És preferible que aquest sigui poc obert i que la planta sigui erecta (673). La tija té entre 13 i 16 nusos, però, en general, només els 4 o 5 superiors estan separats per entrenusos llargs.

672 LPCC-672-Mates d'arròs.jpg
673 LPCC-673-Mates d'arròs.jpg
La planta Morfologia: fulles i tiges

674 LPCC-674-Fulles d'Oryza.jpg

Les varietats modernes desenvolupen entre 12 i 18 fulles si són precoces i fins a 23 si són tardanes. El limbe de les fulles és llarg (molt més en les superiors que en les inferiors) i lanceolat, i sol aparèixer rígid. Les fulles, com la tija i les glumel·les, acumulen sílice. Les estípules tenen pèls.

675 LPCC-675-Fulles d'Oryza.jpg
La planta Morfologia: fulla bandera

676 LPCC-676-Fulla bandera d'Oryza.jpg
677 LPCC-677-Fulles bandera d'Oryza.jpg

La fulla bandera sovint és més curta i ampla (676) que les anteriors. En el moment de l'espigueig està erecta (677), però després pot agafar una posició més horitzontal. Les varietats modernes se solen seleccionar perquè mantinguin la fulla bandera erecta (678), perquè així es millora l'aportació de fotosintats a la inflorescència.

678 LPCC-678-Fulles bandera i panícules d'Oryza.jpg
La planta Morfologia: inflorescència

679 LPCC-679-Panícules d'arròs.jpg
680 LPCC-680-Panícules d'arròs.jpg

La inflorescència de l'arròs és una panícula en la qual es distingeix el coll, el raquis, les branques primàries i secundàries, els peduncles i les espiguetes. Aquestes tenen una sola flor fèrtil. La inflorescència pot ser compacta o més laxa. Les més compactes s'associen a una producció més elevada.

681 1-Espigueta, 2-Branca secundària, 3-Branca primària, 4-Peduncle, 5-Raquis, 6-Coll de la panícula.
1-Espigueta, 2-Branca secundària, 3-Branca primària, 4-Peduncle, 5-Raquis, 6-Coll de la panícula.
La planta Morfologia: gra

682 1-Glumes rudimentàries, 2-Pellofa, 3-Gra escairat o integral, 4-Perla, 5-Embrió
1-Glumes rudimentàries, 2-Pellofa, 3-Gra escairat o integral, 4-Perla, 5-Embrió

El gra d'arròs és un gra vestit i comprèn la cariòpside i la clofolla o pellofa, la qual inclou les glumel·les i unes glumes rudimentàries (682). La llargada, l'amplada i el gruix del gra (683) són variables i permeten classificar, comercialment, el tipus de gra.

683 1-Gra rodó, 2-Gra llarg, 3-Grans semillargs.
1-Gra rodó, 2-Gra llarg, 3-Grans semillargs.
La planta Cicle: naixença

684 LPCC-684-Plàntules d'arròs.jpg

L'arròs d'adapta a les condicions de manca d'oxigen, que es donen quan se sembra en aigua. En aquestes condicions només es desenvolupa el coleòptil fins que surt de l'aigua, llavors comença el creixement de la coleorriza i de les fulles, tal com s'ha indicat a la pàgina 328.

685 Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981
Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981
La planta Cicle: període vegetatiu

686 L'Albufera-València (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999
L'Albufera-València (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999

El període vegetatiu es caracteritza per una gran activitat de filloleig i un creixement gradual de l'altura de la planta. Pot durar 60 dies, però depèn de la precocitat de la varietat. El ritme de desenvolupament de la planta en aquest període depèn de diversos factors (temperatura, longitud del dia, nutrició, densitat), però el més important és la temperatura, mesurada en unitats tèrmiques o graus-dia acumulats.

687 Amposta (Montsià), 3 de juliol de 2003
Amposta (Montsià), 3 de juliol de 2003
La planta Cicle: període reproductiu

688 Amposta (Montsià), 21 de juliol de 2004
Amposta (Montsià), 21 de juliol de 2004

L'inici de la formació de la panícula té lloc uns 30 dies abans de l'espigueig. Llavors, els entrenusos comencen d'allargar-se, primer els més baixos, fins arribar al moment de creixement màxim de la planta, que s'esdevé dos dies abans de l'espigueig (creix de 15 a 20 cm) i continua fins dos dies després. La disposició erecta de les fulles durant aquest període és molt important per obtenir un rendiment màxim i per evitar l'ajagut.

689 La Camarga (França), 1 d'agost de 2004
La Camarga (França), 1 d'agost de 2004
La planta Cicle: espigueig - floració

690 LPCC-690-Arròs en fase d'espigueig.jpg
691 LPCC-691-Arròs en fase d'espigueig.jpg

La floració comença quan la planta espiga o al dia següent: per això, espigueig i floració, en arròs, coincideixen. L'espigueig pot durar entre 10 i 14 dies. L'antesi dura 5 dies en una panícula i 7-10 dies en una planta. La dehiscència de les anteres té lloc just abans o en el mateix moment que s'obren les glumel·les per deixar-les sortir (antesi). Per això, quasi tots els òvuls són autofecundats i només hi ha entre un 1% i un 4% de pol·linització creuada.

692 LPCC-692-Arròs en fase d'espigueig.jpg
La planta Cicle: maduració del gra

693 LPCC-693-Arròs en fase de maduració del gra.jpg
694 LPCC-694-Arròs en fase de maduració del gra.jpg

La maduració del gra comença tres setmanes després de l'espigueig i dura entre 25 i 30 dies, però es pot enderrerir fins a 60 dies en climes temperats més frescos. Durant aquest període, les diverses parts de la planta canvien de color, des del verd, al principi, fins al marronós quan ja s'arriba a la maduresa.

695 Mas Pla de Pals (Baix Empordà), 23 de setembre de 2004
Mas Pla de Pals (Baix Empordà), 23 de setembre de 2004
La planta Cicle: maduresa de collita

696 LPCC-696-Panícules d'arròs.jpg
697 LPCC-697-Panícules d'arròs.jpg

Els fotosintats que s'acumulen en el gra provenen dels que han elaborat les fulles superiors, sobretot la fulla bandera. Quan el gra és madur i ja es pot collir (és dur i conté menys del 20% d'humitat), en moltes varietats les fulles superiors es mantenen verdes (697).

698 Sollana (comarca Ribera del Júcar - València), 8 de setembre de 2001
Sollana (comarca Ribera del Júcar - València), 8 de setembre de 2001
Cultiu Els colors de l'arrossar i el pas del temps: gris i verd a la primavera

699 Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 30 d'abril de 2000
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 30 d'abril de 2000

L'arròs, que és un conreu d'estiu, ocupa el sòl des de finals d'abril fins al mes d'octubre. Els arrossars (camps on es cultiva l'arròs en monocultiu, com es fa habitualment en el nostre país) ofereixen una diversitat de colors al llarg de l'any que impressiona per la seva bellesa i per la grandiositat que adquireix el paisatge, d'altra banda tan monòton. El color gris-blavós de l'aigua que omple els camps a l'abril (699) és seguit pel ver, cada vegada més intens, dels mesos que van de maig a juliol.

700 Amposta (Montsià), 11 de juliol de 2003
Amposta (Montsià), 11 de juliol de 2003
Cultiu Els colors de l'arrossar i el pas del temps: groc a finals d'estiu

701 Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007
Amposta (Montsià), 31 d'agost de 2007

A partir del mes d'agost, quan el cultiu comença a espigar, el color verd és substituït, gradualment, pel groc, que pot arribar a ser intens durant el mes de setembre, abans de la collita.

702 Pals (Baix Empordà), 23 de setembre de 2004
Pals (Baix Empordà), 23 de setembre de 2004
Cultiu Els colors de l'arrossar i el pas del temps: marronós a la tardor-hivern

703 L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 25 d'octubre de 2002
L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 25 d'octubre de 2002

Finalment, durant els mesos de tardor-hivern, des de la collita al setembre-octubre fins al mes de març, hi predominen els colors marronosos de la vegetació seca i de la terra nua sovint trencats per la presència d'aigua i de les nombroses aus que hi proliferen.

704 Riumors (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
Riumors (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
Cultiu Preparació del sòl

705 La Gallinera de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 11 de març de 2000
La Gallinera de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 11 de març de 2000

La preparació del sòl té lloc tan bon punt els camps s'han assecat, sovint a partir del mes de gener. Es preparen els sòls com es fa per a qualsevol altre cultiu, tot i que, en aquest cas, el fet de treballar el sòl moll (706) no repercuteix negativament sobre la seva estructura, com passa amb camps no inundats. És important anivellar bé cada parcel·la per poder controlar l'altura de l'aigua posteriorment.

706 Amposta (Montsià), 2 de maig de 2001
Amposta (Montsià), 2 de maig de 2001
Cultiu Preparació del sòl: ompliment del camp d'aigua

707 Riumors (Alt Empordà), abril de 1985
Riumors (Alt Empordà), abril de 1985

En el sistema de sembra amb aigua, quan el sòl ha estat preparat i fertilitzat (707), s'omplen les parcel·les d'aigua.

708 Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981
Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981
Cultiu Preparació del sòl: fangueig

709 Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981
Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981

Quan l'arròs es transplantava, després d'omplir les parcel·les d'aigua es passava a fanguejar per deixar el sòl ben fi. Per fanguejar (709) s'acoblen a les rodes del tractor unes gàbies (710) que en rodar sobre la terra la remouen i deixen els terrossos desfets. Amb la introducció del sistema de sembra directa dins de l'aigua, el fangueig va perdre el seu interès (fins i tot és un inconvenient perquè deixa el camp massa llis i el vent pot arrossegar la llavor). Si torna a ser una operació habitual és per lluitar contra l'arròs bord (pàgina 355).

710 Amposta (Montsià), 4 de maig de 1998
Amposta (Montsià), 4 de maig de 1998
Cultiu Implantació (1)

711 Riumors (Alt Empordà), 28 de maig de 2001
Riumors (Alt Empordà), 28 de maig de 2001

La implantació de l'arròs en el nostre país es fa sembrant el gra sobre el sòl cobert d'aigua. Per això, cal remullar-lo (711) durant un dia per tal que s'amari d'aigua i pesi prou perquè en sembrar-lo soli. El tractor que duu la sembradora porta unes rodes (712) lleugeres i adequades per poder desplaçar-se sobre el camp inundat.

712 Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001
Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001
Cultiu Implantació (2)

713 Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001
Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001

A Catalunya, habitualment l'arròs se sembra a l'eixam emprant les adobadores de tolva (713). Però, en finques grans, ja es fan sembres aèries, mitjançant la contractació de companyies que usen helicòpters com el que es pot veure a la pàgina 361.

714 Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001
Sant Carles de la Ràpita (Montsià), 24 d'abril de 2001
Cultiu Implantació: sembra aèria

715 Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 15 de juny de 2000
Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 15 de juny de 2000

A les Maresmes del Guadalquivir la sembra es fa amb avionetes, i a Catalunya, cada vegada és més habitual emprar helicòpters per fer-la. A part del guany de temps que suposa, aquest sistema de sembra té l'avantatge que, en no remoure el sòl, no provoca la naixença de noves males herbes, les llavors de les quals estarien en millors condicions per germinar.

716 Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 10 de setembre de 2001
Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 10 de setembre de 2001
Cultiu Implantació: plantació

717 Delta de l'Ebre, juny de 1987
Delta de l'Ebre, juny de 1987

La plantació de l'arròs és el sistema d'implantació fins ara habitual en els països asiàtics. A Espanya va ser substituït per la sembra directa en el camp a partir dels anys seixanta, però durant força temps s'han pogut veure petites parcel·les (717 i 718), que es distingeixen perquè les plantes estan separades, en què l'arròs s'hi havia plantat transplantat-lo d'una erola sembrada en un lloc arrecerat. Aquestes parcel·les servien per obtenir llavor per a l'autoconsum. Quan es transplanten, les mates sofreixen un estrès que els provoca la pèrdua de les fulles (717).

718 Delta de l'Ebre, 19 de juny de 1988
Delta de l'Ebre, 19 de juny de 1988
Cultiu Maneig de l'aigua: canals principals

719 Maresmes del Guadalquivir (Sevilla), 15 de juny de 2000
Maresmes del Guadalquivir (Sevilla), 15 de juny de 2000

En el cultiu de l'arròs a Espanya, l'aigua circula de manera continuada per l'arrossar. La procedència de l'aigua és diversa, ja sigui d'embassaments, d'on és transportada pels canals corresponents (719 i 720), o bé directament del subsòl, d'on és bombada (pous), com es fa a l'Alt Empordà (726).

720 L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999
L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999
Cultiu Maneig de l'aigua: sèquies

721 Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992
Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992

Des dels canals principals l'aigua es fa circular per sèquies i des d'aquestes l'aigua entra a cada parcel·la a través de es boqueres. El control de l'entrada (i de la sortida) de l'aigua a les parcel·les es regula emprant diversos sistemes de comportes, fetes d'obra o metàl·liques o, simplement, de fang, o amb sacs de plàstic plens de terra.

722 Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992
Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992
Cultiu Maneig de l'aigua: drenatge

723 LPCC-723-Drenatge d'un camp d'arròs.jpg
724 Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 24 d'abril de 2001
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 24 d'abril de 2001

El drenatge de les parcel·les d'arròs (723 i 724) és essencial. D'altra banda, en el delta de l'Ebre i en altres zones arrosseres hi ha estacions de bombament de l'aigua per poder-la treure cap al mar, perquè sovint el nivell de les aigües de drenatge és massa alt per desguassar lliurement.

725 Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 16 de juliol de 2004
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 16 de juliol de 2004
Cultiu Maneig de l'aigua: temperatura de l'aigua

726 Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 21 de juliol de 2004
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 21 de juliol de 2004

La temperatura de l'aigua de l'arrossar és molt important. La temperatura òptima se situa entre 20 i 30ºC. Si és més alta, disminueix el rendiment, es perjudica el filloleig i augmenta el nombre d'espiguetes buides. Les temperatures més baixes (15ºC o menys) que es poden donar quan l'aigua procedent d'un pou és introduïda directament a la parcel·la (726), endarrereixen el creixement, l'espigueig (727) i la grandària de la panícula i incrementem l'esterilitat de les flors.

727 Regió de Vercelli (Itàlia), setembre de 1987
Regió de Vercelli (Itàlia), setembre de 1987
Cultiu Adobament

728 Sant Jaume d'Enveja (Montsià), juliol de 1992
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), juliol de 1992

L'adob nitrogenat se sol incorporar abans de la sembra i, sovint, es complementa durant el període vegetatiu. L'estampa que mostra la fotografia 728, amb una colla d'homes repartint manualment l'adob mentre caminen per dintre del camp ple d'aigua, probablement ja no es pot veure en els arrossars espanyols, en els quals habitualment el repartiment de l'adob es fa com en els cereals d'hivern (729), i amb la precaució de tancar la circulació d'aigua de la parcel·la.

729 Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juny de 2003
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juny de 2003
Cultiu Control de les males herbes: panissola i arròs bord

730 LPCC-730-Echinochloa crus-galli.jpg
731 Panícules d'arròs bord
Panícules d'arròs bord

El mill o panissola (Echinochloa crus-galli, 730) és la mala herba més freqüent i clàssica dels nostres arrossars, i es pot combatre amb diversos herbicides, tot i que el seu control no sigui senzill (732). Però l'arròs bord (731) és, en aquests moments, la mala herba que més preocupa els cultivadors d'arròs de Catalunya.

732 Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992
Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992
Cultiu Control de les males herbes: aplicació d'herbicides

733 L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999
L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), 8 de juny de 1999

Es molt habitual aplicar herbicides en cobertora o en superfície amb polvoritzadores tradicionals (733), com les emprades en cereals d'hivern. Però també se n'apliquen per via aèria (734), sistema que requereix prendre precaucions per evitar perjudicar altres cultius o parcel·les diferents de les que es tracten.

734 Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 10 de maig de 2000
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 10 de maig de 2000
Cultiu Control de les males herbes: l'arròs bord

735 LPCC-735-Panícules d'arròs bord.jpg

L'arròs bord (735 i 731) pertany a la mateixa espècie que l'arròs cultivat, i per això no hi ha herbicides específics per tractar-lo. Competeix amb el cultiu i, sovint, l'endosperma dels seus grans és vermellós (781), raó per la qual una partida d'arròs blanc amb grans d'arròs bord és depreciada. Com passa amb la cugula (pàgina 246) molts grans cauen abans de la collita i presenten diversos graus de latència. Per controlar-lo s'haurien de fer rotacions de cultius. Si no, hi ha altres estratègies: el camp de baix (736) s'ha inundat, es deixa néixer l'arròs bord i després es fanguejarà.

736 Amposta (Montsià), 4 de maig de 1998
Amposta (Montsià), 4 de maig de 1998
Cultiu Control de le smales herbes: "eixugó"

737 Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 9 de juny de 2001
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 9 de juny de 2001

La pràctica de l'"eixugó", és a dir, el buidament de l'aigua durant uns dies del període vegetatiu, era habitual en el cultiu de l'arròs per lluitar contra les algues i altres males herbes. Disminuir el nivell de l'aigua és necessari per aplicar els herbicides (738).

738 Deltebre (Baix Ebre), 9 de juny de 2001
Deltebre (Baix Ebre), 9 de juny de 2001
Cultiu Control de les males herbes: cordons o crestes

739 Amposta (Montsià), 14 d'agost de 2002
Amposta (Montsià), 14 d'agost de 2002

A part de controlar les males herbes de l'interior de les parcel·les, és convenient controlar també les que creixen a les crestes, cordons o marges de les mateixes, perquè aquests han de ser practicables per vigilar el moviment de l'aigua i perquè, des de les crestes, les males herbes poden envair l'arrossar. A les fotografies 740 i 741 es mostren dos exemples del que pot passar quan no s'apliquen herbicides, com s'ha de fer en producció ecològica.

740 Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juliol de 2003
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juliol de 2003
741 Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juliol de 2003
Sant Jaume d'Enveja (Montsià), 11 de juliol de 2003
Cultiu Incidències: efecte dels crancs americans

742 LPCC-742-Cranc americà.jpg

Un problema important en tots els arrossars d'Espanya és la presència massiva del cranc americà (Procambarus clarkii, 742), que fou importat des de Louisiana (EUA) per primera vegada l'any 1973 per explotar comercialment la seva producció. A part d'afectar els ecosistemes naturals que colonitza, produeix danys molt importants en les infraestructures agrícoles (camins i marges, 743), i repercuteix negativament en el control de l'aigua.

743 Esllavissament de terra en un arrossar de les Maresmes (10-9-2001)
Esllavissament de terra en un arrossar de les Maresmes (10-9-2001)
Cultiu Incidències: el barrinador de l'arròs

744 LPCC-744-Arròs afectat per Chilo supressalis.jpg
745 LPCC-745-Arròs afectat per Chilo supressalis.jpg

La plaga més important dels arrossars de Catalunya i de València és el cuc o barrinador de l'arròs (Chilo supressalis), que penetra a l'interior de les tiges, sega la inflorescència i provoca la seva mort (744 i 745). Habitualment s'ha combatut amb insecticides, aplicats en tractaments aeris, en campanyes que es feien obligatòries per a tothom. Però des de fa uns anys la plaga es pot controlar força bé emprant feromones (746) que atreuen els mascles.

746 Amposta (Montsià), 3 de juliol de 2003
Amposta (Montsià), 3 de juliol de 2003
Cultiu Incidències: piriculariosi

747 LPCC-747-Arròs amb piriculariosi.jpg

La piriculariosi (Piricularia oryzae) és la malaltia més important de l'arròs arreu del mòn. Pot aparèixer en dos moments diferents: durant el filloleig, en què afecta les fulles (747), i en el moment de l'espigueig (748), que és quan és més perjudicial perquè malmet la inflorescència totalment o parcialment (747). El seu desenvolupament és fulminant (748). Es controla amb tractaments fongicides, aplicats habitualment en els arrossars de Catalunya (749).

748 Foto: Albert Grassot, president de l'Associació de Defensa Vegetal Arròs de Pals (2-8-2001)
Foto: Albert Grassot, president de l'Associació de Defensa Vegetal Arròs de Pals (2-8-2001)
Cultiu Incidències: ajagut

749 Foto: Albert Grassot, president de l'Associació de Defensa Vegetal Arròs de Pals (2-8-2001)
Foto: Albert Grassot, president de l'Associació de Defensa Vegetal Arròs de Pals (2-8-2001)

Un accident que és molt freqüent, de fet es pot veure regularment (750), és l'ajagut, ja sigui per causes fisiològiques (desequilibri en l'adobament) o parasitàries (fongs).

750 L'estany de Pals (Baix Empordà), 27 de setembre de 2001
L'estany de Pals (Baix Empordà), 27 de setembre de 2001
Cultiu Collita: la recol·lectora

751 Delta de l'Ebre, 4 d'octubre de 1981
Delta de l'Ebre, 4 d'octubre de 1981

La collita de l'arròs es fa amb una recol·lectora semblant a la convencional, però adaptada a les condicions específiques de l'arròs: duu unes cadenes ("erugues") acoblades a les rodes per poder deplaçar-se pels camps plens de fang; ha d'estar adaptada a batre la palla encara verda; el cilindre per desgranar les panícules és especial, i com que l'arròs és abrasiu, cal un material més resistent en totes les zones de contacte.

752 Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Cultiu Collita: transport del gra

753 Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004

Un remolc-tolva especial recull el gra de la recol·lectora (753) i el transporta fora de la parcel·la a un altre remolc convencional (754) o a un camió, els quals el portaran a l'assecadora (quan es cull, el gra d'arròs té entre un 18% i un 21% d'humitat) o magatzem corresponent.

754 Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Amposta (Montsià), 10 de setembre de 2004
Cultiu Collita: collita manual, record en el delta de l'Ebre

755 Deltebre (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
Deltebre (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981

Les imatges de les fotografies 755 i 756, que eren habituals fins als darrers anys de la dècada del 1950 en el nostre país, ara ja només es poden veure en petites parcel·les per celebrar les feines del segar i del batre.

756 La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
Cultiu Collita: collita manual, actualitat en els països asiàtics

757 Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002

Però la collita manual, com la que es mostra a les fotografies 757, 758 i 759, encara és freqüent en els països asiàtics. De fet, actualment les dues terceres parts de l'arròs que es produeixen en el món encara es cull a cops de falç i és batut, o bé amb els peus o bé amb petites màquines manuals que són portades a les parcel·les. A la Xina, sovint es tracta de màquines que són mogudes elèctricament (758).

758 Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Cultiu Collita: collita manual, i transport del gra

759 Província de Saigon, ara Ciutat de Ho Chi Minh (Vietnam), 8 de gener de 2005
Província de Saigon, ara Ciutat de Ho Chi Minh (Vietnam), 8 de gener de 2005

A la fotografia 759 es mostra un aparell per batre l'arròs, encara vigent en camps del delta del Mekong: les espigues, unides a les mates senceres, són colpejades amb contundència contra la tela metàl·lica, i després el gra és recollit a la part baixa de l'aparell.
A la fotografia 760, el gra acabat de batre és transportat a una era (761) per fer-lo assecar.

760 Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Cultiu Assecament del gra, encara actual en els països asiàtics

761 Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002
Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina), 6 de juliol de 2002

Actualment, molta quantitat de l'arròs produït és encara assecada al sol (les dues terceres parts del Vietnam, on es poden veure sovint, al llarg de les carreteres, escenes com la de la fotografia 762.

762 Província de Kiên Giang, delta del Mekong (Vietnam), 6 de gener de 2005
Província de Kiên Giang, delta del Mekong (Vietnam), 6 de gener de 2005
Cultiu Assecament del gra, record en el delta de l'Ebre

763 Deltebre (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
Deltebre (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981

En el paisatge del delta de l'Ebre encara ara s'hi poden veure sequers on es feia assecar el gra. Cap al tard s'apilotava (763) i al matí es tornava a estendre (764). Actualment, encara s'assequen per aquest sistema petites partides d'arròs (arròs bomba, arròs ecològic, etc.) que entrebancarien la feina de les instal·lacions industrials que hi ha.

764 Amposta (Montsià), octubre de 1987
Amposta (Montsià), octubre de 1987
Cultiu Assecament del gra, evolució

765 La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981

Per accelerar l'assecament es removia l'arròs, "llaurant-lo" (765) en una direcció i tot seguit en direcció perpendicular a l'anterior. En aquesta era cooperativa molts agricultors disposaven d'un espai per estendre-hi l'arròs. Però a la fotografia 766 també s'hi pot veure, al fons, una instal·lació per assecar l'arròs emprant energia fòssil i no energia renovable.

766 La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
La Cava (Baix Ebre), 4 d'octubre de 1981
Cultiu Assecament i conservació del gra a l'actualitat

767 La Cava (Baix Ebre), 31 de gener de 2004
La Cava (Baix Ebre), 31 de gener de 2004

Avui dia, l'assecament de l'arròs ja es fa en instal·lacions modernes com la que es pot veure a la fotografia 767, que pertany a la mateixa cooperativa de les fotografies 765 i 766. I el gra ja sec es conserva en sitges (767 i 768).

768 Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 10 de setembre de 2001
Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 10 de setembre de 2001
Cultiu L'arrossar després de la collita: mesures agroambientals

769 Amposta (Montsià), 23 de setembre de 2001
Amposta (Montsià), 23 de setembre de 2001

Després de la collita, els arrossars es mantenen en aigua fins a finals d'any per poder aprofitar els ajuts de les mesures agroambientals. Així, s'afavoreix la fauna en aquests indrets, molts propers a aiguamolls i a zones d'especial interès mediambiental.

770 L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), tardor de 1990
L'Albufera (comarca Huerta de Valencia - València), tardor de 1990
Utilització Processament del gra

771 LPCC-771-Productes del gra d'arròs clofolla.jpg
772 LPCC-772-Pellofa d'arròs.jpg

En el processament de l'arròs clofolla o gra vestit s'obtenen els productes que apareixen a la fotografia 771, en la mateixa proporció que s'hi representa. De 100 grams d'arròs clofolla surten aproximadament 18 g de pellofa o closca (772), 8-10 g de farinasses (773), 10-15 g de trencats (774) i 56-62 g d'arròs blanc.

773 LPCC-773-Farinasses d'arròs.jpg
774 LPCC-774-Trencats d'arròs.jpg
Utilització Tipus d'arròs que es comercialitzen

775 LPCC-775-Arròs clofolla.jpg
776 LPCC-776-Arròs esquellat.jpg

L'arròs es comercialitza en diverses presentacions: l'arròs clofolla (cáscara, paddy), que és tal com surt del camp (775); arròs esquellat (cargo, brown), anomenat també integral si a l'anterior se li ha tret la pellofa (776); arròs blanc (blanco, millet), quan s'eliminen les capes externes del gra i l'embrió (777), i arròs vaporitzat (sancochado, parboiled, 778), quan s'ha sotmès a un tractament amb aigua i vapor i assecament posterior, abans de treure'n la pellofa, de manera que se'n conserven una part dels minerals i vitamines.

778 LPCC-778-Arròs vaporitzat.jpg
777 LPCC-777-Arròs blanc de gra rodó.jpg
  LPCC-777-Arròs blanc de gra llarg.jpg
Utilització Tipus d'arròs que es comercialitzen: arrossos especials

779 LPCC-779-Arròs arborio.jpg
780 LPCC-780-Arròs perfumat basmati esquellat.jpg

Els tipus especials d'arròs inclouen: l'arborio (779) italià, per preparar el rissotto; l'arròs glutinós (waxy); l'arròs perfumat, com el basmati (780, esquellat) i altres, etc. Recentment s'ha començat a comercialitzar arròs bord (781), cultivat específicament com un arròs especial. L'anomenat arròs salvatge (782), el qual té característiques nutritives molt interessants, és el producte d'una planta diferent de l'arròs, la qual pertany al gènere Zizania (Z. palustris, sobretot), que creix espontàniament i s'està cultivant a Amèrica del Nord (arròs americà).

781 LPCC-781-Arròs bord.jpg
782 LPCC-782-Arròs salvatge.jpg
Utilització L'arròs en el sud-est d'Àsia

783 Mercat de Can Tho (delta del Mekong - Vietnam), 6 de gener de 2006
Mercat de Can Tho (delta del Mekong - Vietnam), 6 de gener de 2006

En els països de l'est d'Àsia el consum d'arròs és molt més elevat que a la resta del món: des dels 93 i 81 kg/persona i any a la Xina i l'Índia (que s'especifiquen a la taula 10.2), fins a més dels 200 kg/persona del Vietnam o Birmània, o els 175 de Bangladesh i Cambodja. No només es consumeix directament, sinó a través d'una gran diversitat de productes (784), com es pot veure en els mercats d'aquests països.

784 Mercat de Can Tho (delta del Mekong - Vietnam), 6 de gener de 2006
Mercat de Can Tho (delta del Mekong - Vietnam), 6 de gener de 2006