Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 4

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
← Capítol 3 Capítol 4: Cultiu dels Cereals d'Hivern
Les plantes cultivades. Cereals
Capítol 5 →


Capítol 4

Cultiu dels Cereals d'Hivern

El Pas del Temps
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
102
Rotacions amb Cereals d'Hivern
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
106
 Alternatives diversificades
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
106
 Alternatives cerealistes
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
107
 Guaret
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
108
Treball del Sòl
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
109
 Sistema convencional
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
109
 Tècniques simplificades
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
116
Sembra
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
120
 Sistema convencional
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
120
 Sembra en no-cultiu
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
126
Fertilització
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
130
 Femada
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
130
 Escampada de purins
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
131
 Adobament nitrogenat
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
134
Altres Feines
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
136
 Passada de roleu
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
136
 Control de les males herbes
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
138
  
Incidències
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
144
 La secada
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
144
 Erosió del sòl
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
146
 Ajagut
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
147
 Atac de malalties
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
148
 Roderes del tractor
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
150
 Atac de plagues
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
152
 Una pedregada
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
153
Collita
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
154
Conservació del Gra
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
156
 Sitges i magatzems
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
156
 Sistemes tradicionals
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
158
 Altres exemples
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
160
Què se'n fa, de la Palla?
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
162
 Per a consum del bestiar
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
162
 Font de biomassa
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
164
 Sistemes de recollida
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
167
 Mai no s'hauria de cremar!
                                                                                                                                                                                                                                                                                                           
169

168 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 169.jpg
El Pas del Temps Hivern-Primavera

169 La Panadella - Montmaneu (Anoia), 29 de desembre de 2000
La Panadella - Montmaneu (Anoia), 29 de desembre de 2000

El cereal sembrat a la tardor es manté ben verd (169) fins al mes d'abril, en què espiga i trenca el color cap al groc (170). Quan hi ha parcel·les que s'han sembrat a la sortida de l'hivern aquest canvi es produeix més tard, però les diferències de cicle es van escurçant fins que al final no són visibles.

170 La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 d'abril de 2001
La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 d'abril de 2001
El Pas del Temps Primavera

171 La Panadella - Montmaneu (Anoia), 16 de maig de 2001
La Panadella - Montmaneu (Anoia), 16 de maig de 2001

Durant els mesos de maig i juny els colors dels camps de cereals canvien força de pressa, des del verd-groc (171) fins al groc-marronós (172), quan els camps ja maduren.

172 La Panadella - Montmaneu (Anoia), 3 de juny de 2001
La Panadella - Montmaneu (Anoia), 3 de juny de 2001
El Pas del Temps Estiu-Tardor

173 La Panadella - Montmaneu (Anoia), 21 de juliol de 2001
La Panadella - Montmaneu (Anoia), 21 de juliol de 2001

En les comarques més cerealistes i de cultiu de secà, després de la collita la terra roman sense ocupar fins a la propera tardor, en què es llaura i es torna a sembrar (174). Sovint, durant el mes de juliol, es rostolla el camp, però també és usual que no es toqui fins al moment de preparar-lo per sembrar, durant els mesos d'octubre i novembre, o abans si el desenvolupament de vegetació ho requereix.

174 La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 de desembre de 2001
La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 de desembre de 2001
El Pas del Temps... i des Fils!

175 La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 de març de 2008
La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 de març de 2008

Els camps de conreu són amenaçats per l'expansió de la urbanització del territori, com és el cas de la nova carretera de la fotografia 175. Però hi ha agressions que semblen gratuïtes, com ara la invasió dels camps pels pals de les línies d'electricitat. Un exemple paradigmàtic d'aquesta pràctica massa freqüent es pot veure en un camp (176) del municipi de Santa Maria de Miralles, en què conflueixen quatre línies elèctriques que segueixen direccions diverses, de manera que en una superfície d'unes 15 ha hi ha clavats 24 pals o torres elèctriques.

176 Santa Maria de Miralles (Anoia), 27 de gener de 2008
Santa Maria de Miralles (Anoia), 27 de gener de 2008
Rotacions amb Cereals d'Hivern Alternatives diversificades

177 Alfar (Alt Empordà), 16 d'abril de 2002
Alfar (Alt Empordà), 16 d'abril de 2002

Quan la disponibilitat d'aigua ho permet, els cereals d'hivern es combinen amb altres cultius, com ara el blat de moro, les oleaginoses, i a Catalunya, sovint es combinen amb cultius farratgers. En alguns indrets (l'Empordà, regadius de Lleida, Campiña andalusa, etc.) els cereals d'hivern hi solen ocupar força menys del 50% de la terra cultivada, és a dir, que s'integren en alternatives de cultius diversificades.

178 Ultramort (Baix Empordà), 1 d'agost de 2002
Ultramort (Baix Empordà), 1 d'agost de 2002
Rotacions amb Cereals d'Hivern Alternatives cerealistes

179 Ratera - Els Plans de Sió (Segarra), 5 de febrer de 2003
Ratera - Els Plans de Sió (Segarra), 5 de febrer de 2003

En llocs més secs, com les comarques de la Catalunya central (o bé l'Aragó i les dues Castelles), els cereals d'hivern són els conreus quasi exclusius.
L'alternativa és cerealista i la rotació de conreus gairebé no es practica: es tendeix al monocultiu d'ordi; i de tant en tant es fa blat, preferentment després d'un guaret o d'un altre cultiu.

180 Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), 1 de maig de 2003
Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), 1 de maig de 2003
Rotacions amb Cereals d'Hivern Guaret

181 Sena (comarca Monegros - Osca), 27 de maig de 2006
Sena (comarca Monegros - Osca), 27 de maig de 2006

En les zones molt més seques, el guaret es podria justificar econòmicament i agronòmicament, però molt sovint no és així. D'altra banda, quan es deixen terres de guaret per fer aprofitar les herbes per al bestiar (182), seguint el costum mantingut amb la Ley de pastos y rastrojeras, no es pot parlar de guaret blanc (181), en el sentit clàssic del terme de mantenir-lo net per evitar la pèrdua d'aigua per transpiració. Llavors, l'interès del guaret es redueix a recuperar la fertilitat del sòl.

182 Oropesa (comarca Talavera - Toledo), 10 de novembre de 2001
Oropesa (comarca Talavera - Toledo), 10 de novembre de 2001
Treball del Sòl Sistema convencional: rostollar

183 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 31 de juliol de 2001
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 31 de juliol de 2001

Un treball superficial amb cultivador o cisell durant l'estiu, tot just acabat de recollir el cereal, és interessant per facilitar la penetració de l'aigua de les pluges i per afavorir la naixença de males herbes i del renadiu, els quals podran ser eliminats a la tardor, quan s'acabi de preparar el sòl per a la sembra.

184 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 184.jpg
Treball del Sòl Sistema convencional: rostollar

185 Bellmunt-Talavera (Segarra), 3 d'agost de 2007
Bellmunt-Talavera (Segarra), 3 d'agost de 2007

Si bé es rostolla tan aviat com s'ha recollit el cultiu (185), sovint també es tracta de la primera operació de preparació del sòl, quan el cereal segueix un altre cereal d'hivern en alternatives cerealistes. És una operació que avui no es practica arreu, però que es pot veure en grans extensions (186).

186 Alfés (Segrià), 9 d'agost de 2004
Alfés (Segrià), 9 d'agost de 2004
Treball del Sòl Sistema convencional: després de rostollar pot sortir el renadiu

187 Segur-Veciana (Anoia), 2 d'agost de 2006
Segur-Veciana (Anoia), 2 d'agost de 2006

Quan a l'estiu hi ha pluges, els camps apareixen, a la tardor, o abans, coberts amb el renadiu (187), en néixer els grans caiguts a la collita. Quan han estat rostollats, s'afavoreix la naixença tant del renadiu com de les males herbes (188).

188 Torà (Segarra), 23 de juliol de 2004
Torà (Segarra), 23 de juliol de 2004
Treball del Sòl Sistema convencional: arada de pala

189 Fotografia cedida per Carles Bernat
Fotografia cedida per Carles Bernat

La llaurada clàssica es pot fer amb l'arada de pala (189) o amb arades de discos, i es treballa el sòl a més de 25 cm de profunditat. Tot i que sovint s'ha bescantat, és el sistema de referència i és vàlid en la majoria de les situacions, si bé econòmicament és més car, afavoreix l'erosió del sòl i la pèrdua d'humitat del mateix; també implica disposar de més temps per fer les feines. L'arada de pala, reversible, és l'eina estrella en zones on la producció de gra és molt alta, com a La Beauce (190).

190 La Beauce (França), 14 d'octubre de 1995
La Beauce (França), 14 d'octubre de 1995
Treball del Sòl Sistema convencional: ús de l'arada de pala

191 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 193.jpg

192 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 194.jpg

No sempre es pot justificar l'ús de l'arada de pala, però és molt útil en alguns casos, com quan s'ha d'enterrar un prat (192) o quan cal recuperar l'estructura del sòl (193). Després de llaurar s'ha de passar un altre arreu per deixar el sòl a punt per sembrar.

193 Riumors (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
Riumors (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
Treball del Sòl Sistema convencional: arada de pala i eines acoblades

194 Fotografia cedida per Emilio Gil
Fotografia cedida per Emilio Gil

Per deixar el sòl sense terrossos, es poden acoblar darrere l'arada de pala altres arreus (195), com rascles de discos, rascles rotatius, etc.

195 Fotografia cedida per Emili Gil
Fotografia cedida per Emili Gil
Treball del Sòl Sistema convencional: preparació del llit de sembra

196 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 198.jpg

El rotocultor d'eix vertical (196) és una eina molt indicada per deixar el terreny ben preparat per a la sembra (197), després d'haver-lo llaurat amb l'arada de pala, però habitualment es fan una o dues passades amb un cultivador.

197 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 16 de desembre de 2003
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 16 de desembre de 2003
Treball del Sòl Tècniques simplificades: treball vertical

198 Can Garriga de Bergús - Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004
Can Garriga de Bergús - Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004

Les tècniques simplificades per a la preparació del sòl es caracteritzen per reduir el nombre de passades i/o la fondària de treball (sempre per sota dels 20 cm, en general al voltant dels 15 cm). Els cisells (198 i 199) fan un treball vertical i mantenen gran quantitat de residus en superfície (cultiu de conservació).

199 Fotografia cedida per Carles Bernat
Fotografia cedida per Carles Bernat
Treball del Sòl Tècniques simplificades: treball mínim

200 Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), 25 de setembre de 2003
Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), 25 de setembre de 2003

Hi ha moltes eines o combinacions d'eines que permeten substituir l'arada de pala en la preparació del sòl: grades de discos de diverses característiques (200 i 201), cultivadors, rotocultors d'eix horitzontal, etc. Es treballa el sòl entre 10 i 15 cm de profunditat. Acostuma a ser necessari, en aquest sistema de preparació, un mínim de dues passades abans de sembrar. Si l'intercultiu és llarg, potser caldrà emprar un herbicida total o fer una passada extra.

201 Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
Treball del Sòl Tècniques simplificades: sembra directa

202 Província de Manitoba (Canadà), 13 de juny de 1997
Província de Manitoba (Canadà), 13 de juny de 1997

A les zones on es practica el cultiu de cereals a gran escala, en superfícies molt amples, són usuals les combinacions d'arreus que permeten deixar el sòl ben preparat (i sembrat) amb una sola passada.

203 Província de Manitoba (Canadà), 13 de juny de 1997
Província de Manitoba (Canadà), 13 de juny de 1997
Treball del Sòl Tècniques simplificades: no-cultiu

204 Montornès de Segarra (Segarra), 3 d'octubre de 2003
Montornès de Segarra (Segarra), 3 d'octubre de 2003

La darrera estratègia per a la preparació del sòl consisteix en no llaurar tota la terra (204), sinó tan sols una línia de sembra de 2 a 5 cm per enterrar la llavor. Convé, de tota manera, aplicar herbicides (205) per eliminar les males herbes i el renadiu que hagin sortit durant l'estiu.

205 Agramunt (Urgell), 7 de novembre de 2002
Agramunt (Urgell), 7 de novembre de 2002
La Sembra Sembra convencional: sòl preparat

206 Salàs de Pallars (Pallars Jussà), 7 de novembre de 2002
Salàs de Pallars (Pallars Jussà), 7 de novembre de 2002

El sòl ben preparat per a la sembra de cereals d'hivern, ha d'estar net de males herbes (206) i la terra hauria d'estar com més ben anivellada millor (al camp de dalt hi caldria una altra passada per deixar el sòl ben a punt). D'acord amb la doctrina clàssica, la terra no ha de quedar ben fina, sinó que hi ha de restar petits terrossos en superfície tal com es pot veure a la fotografia 207.

207 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 28 de novembre de 1996
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 28 de novembre de 1996
La Sembra Sembra convencional: sembradora

208 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), febrer de 1994
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), febrer de 1994

La sembra es fa habitualment amb una sembradora en fileres (208), en línies separades uns 12-15 cm. La dosi de sembra es pot controlar ajustant el mecanisme que regula la sortida de la llavor des de la tolva que la conté fins a les bótes de sembra. El gra de cereal es tracta amb productes fongicides (els quals solen incorporar un colorant complementari, 209) per controlar diverses malalties que es transmeten per llavor o que es poden presentar durant el desenvolupament del cultiu.

209 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 209.jpg
La Sembra Sembra convencional: passada de roleu o corró

210 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 28 de novembre de 1996
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 28 de novembre de 1996

Després de sembrar, es pot passar el roleu o corró, tot i que es tracta d'una operació que no és pas estrictament necessària, sobretot en comarques no molt seques.

211 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 211.jpg
La Sembra Sembra convencional: camps ben implantats

212 Tarroja de Segarra (Segarra), 31 d'octubre de 1996
Tarroja de Segarra (Segarra), 31 d'octubre de 1996

En el moment de la naixença dels cereals es poden apreciar tots els defectes de la sembra. És convenient assegurar una naixença ben regular. Quan no és així, el desenvolupament del cultiu pot amagar defectes de densitat que després es poden traduir en una disminució de la producció. Les dues fotografies exposades mostren camps de cereals ben implantats.

213 Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), 13 de gener de 2002
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), 13 de gener de 2002
La Sembra Sistema convencional: defectes d'implantació, sòl poc compactat

214 Viver i Serrateix (Berguedà), novembre de 1979
Viver i Serrateix (Berguedà), novembre de 1979

Quan se sembra sobre un terreny poc compactat, excessivament treballat (com és el cas de la fotografia 214, en què s'ha preparat el sòl amb un rotocultor d'eix horitzontal a gran fondària), el desenvolupament del cultiu pot tenir problemes (215), perquè les arrels necessiten un sòl mínimament compactat.

215 Viver i Serrateix (Berguedà), febrer de 1980
Viver i Serrateix (Berguedà), febrer de 1980
La Sembra Sistema convencional: defectes d'implantació, sembradora mal anivellada

216 Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), febrer de 1980
Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), febrer de 1980

Quan la sembradora no està ben regulada es perjudica la naixença, com en aquest cas, en què les relles de darrere enterraven massa la llavor (216). Després, el filloleig resta limitat (217).

217 Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), 8 de març de 1980
Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), 8 de març de 1980
La Sembra Sembra en no-cultiu: la sembradora és molt robusta

218 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 220.jpg

219 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 219.jpg

Les màquines per sembrar sense cultivar el sòl ("de sembra directa") són més robustes (218, 219) que les sembradores tradicionals i només preparen el sòl en la línia de sembra per poder-hi situar la llavor.

La Sembra Sembra en no-cultiu: el terreny queda poc remogut

220 Foto: Gil Gorchs. Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 2-11-03
Foto: Gil Gorchs. Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 2-11-03

Després de la sembra el terreny queda poc remogut (220 i 221). Una de les precaucions que s'han de tenir en compte en aquest sistema de sembra és evitar la proliferació de males herbes perennes (221), perquè és més difícil eliminar-les amb herbicides i es poden convertir en una limitació del sistema.

221 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 23 de desembre de 1999
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 23 de desembre de 1999
La Sembra Sembra en no-cultiu: implantació

222 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

La densitat de sembra aconsellada en sembra directa és lleugerament més alta que la corresponent a la sembra convencional. Però els cereals d'hivern no tenen cap problema en aquest aspecte, a causa de la seva capacitat de fillolar i compensar un establiment més clar.

223 Bergús - Cardona (Bages), 1 de febrer de 1989
Bergús - Cardona (Bages), 1 de febrer de 1989
La Sembra Sembra en no-cultiu: camps ja implantats

224 Bellver - Ossó de Sió (Urgell), 5 de febrer de 2003
Bellver - Ossó de Sió (Urgell), 5 de febrer de 2003

L'ús d'aquesta tècnica de cultiu està generalitzat a les comarques de l'Urgell i la Segarra (224), i també s'està estenent en altres indrets (225).

225 Els Prats de Rei (Anoia), 18 de gener de 2005
Els Prats de Rei (Anoia), 18 de gener de 2005
Fertilització Femada

226 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 21 de gener de 2004
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 21 de gener de 2004

En zones de policultiu és poc habitual que es femin els cereals d'hivern, perquè els fems es destinen a altres cultius, com per exemple el blat de moro (226) o el margall. En les comarques amb monocultiu cerealista (227), si es disposa de fems, s'escampen, preferentment abans de la sembra del blat.

227 Els Plans de Sió (Segarra), 3 d'octubre de 2003
Els Plans de Sió (Segarra), 3 d'octubre de 2003
Fertilització Aplicació de purins (1)

228 Biosca (Segarra), 25 de gener de 2004
Biosca (Segarra), 25 de gener de 2004

Els purins (mescla de les dejeccions del bestiar porcí, del menjar que no s'aprofita, de l'aigua no beguda i de la neteja), i els adobs orgànics en general, són productes molt valuosos (i abundosos, en el nostre país) per aportar nutrients als cultius, però repartir-los adequadament és complex. La utilització del purí com a adob de superfície (228 i 229) o de cobertora és indicada se se'n controlen les dosis, com fan els agricultors cada dia amb més professionalitat.

229 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 229.jpg
Fertilització Aplicació de purins (2)

230 Conca de Dalt (Pallars Jussà), 23 de juny de 2006
Conca de Dalt (Pallars Jussà), 23 de juny de 2006

També és habitual aplicar el purí sobre el rostoll (230), com a adobament de fons (es recomana incorporar els purins al sòl el mateix dia de la aplicació, per evitar pèrdues de nitrogen -N- per volitilització i limitar les males olors, però no sempre es fa així, 232). D'altra banda, repartir les dosis adequades es fa difícil, a la pràctica, perquè la composició química del producte és variable, sovint el terreny no permet una velocitat regular de la maquinària i, fins i tot, de vegades, la maquinària no està prou ben ajustada (231).

231 Conca de Dalt (Pallars Jussà), 23 de juny de 2006
Conca de Dalt (Pallars Jussà), 23 de juny de 2006

232 Conca de Dalt (Pallars Jussà), 15 de juliol de 2006
Conca de Dalt (Pallars Jussà), 15 de juliol de 2006
Fertilització Aplicació de purins (3)

233 Fotografia cedida per Rosa Teira. La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 23-11-03
Fotografia cedida per Rosa Teira. La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 23-11-03

De tota manera, els equips de distribució incorporen cada vegada més accessoris per repartir-los millor. El sistema de distribució que escampa els purins per tota la superfície (230) és el més habitual, però té els inconvenients que s'emeten males olors i que la uniformitat de repartiment és baixa. La injecció en el sòl, amb cisternes amb injectors (233 i 234), disminueix la pèrdua de N per volatilització i les males olors, fet que facilita la seva aplicació en indrets més conflictius. Però resulta més cara.

234 Fotografia de Brigida Hermida. Mollerussa (Pla d'Urgell), 14 de març de 2008
Fotografia de Brigida Hermida. Mollerussa (Pla d'Urgell), 14 de març de 2008
Fertilització Adobament nitrogenat

235 Tàrrega (Urgell), 5 de febrer de 2003
Tàrrega (Urgell), 5 de febrer de 2003

L'aplicació d'adobament nitrogenat en cobertora o superfície és una pràctica recomanada quan hi ha prou disponibilitat d'aigua, i sempre que els sòls ho necessitin. Es recomana escampar l'adob quan el cereal inicia el període reproductiu. Cada vegada més, s'utilitza adob líquid (235), però també freqüent és aplicar-lo en forma de granulat (236).

236 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), abril de 1997
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), abril de 1997
Fertilització Adobament nitrogenat: en aquest període les roderes no perjudiquen

237 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 de març de 2001
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 de març de 2001

Tot i que el cereal que és aixafat durant el període vegetatiu (238) es pot recuperar amb facilitat, és convenient de no passar-hi per sobre amb el tractor (237) quan el terreny està moll.

238 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 238.jpg
Altres Feines Passada de roleu

239 La Gineta (comarca Centro - Albacete), 15 de febrer de 2008
La Gineta (comarca Centro - Albacete), 15 de febrer de 2008

Quan el cultiu ja està implantat, hi ha agricultors que passen el corró o roleu a la sortida de l'hivern. Sovint, sembla que es tracta d'una operació por útil i que, per això, es va deixant de fer. Però, a part d'altres consideracions, com el fet de deixar el terreny planer per a la collita, pot estimular el filloleig, ja que ajuda a que la llum arribi millor a la part baixa de la planta.

240 Guissona (Segarra), 5 de febrer de 2003
Guissona (Segarra), 5 de febrer de 2003
Altres Feines Passada de roleu:
les glaçades poden aixecar les arrels

241 El Vilar - Rupit i Pruit (Osona), 6 de febrer de 1981
El Vilar - Rupit i Pruit (Osona), 6 de febrer de 1981

Però, en canvi, quan a l'hivern el sòl es glaça pot ser convenient compactar-lo passant-hi el corró per facilitar un bon contacte de les arrels amb el sòl.

242 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 242.jpg
Altres Feines Control de les males herbes:
aplicació d'herbicides

243 Viver i Serrateix (Beguedà), març de 1980
Viver i Serrateix (Beguedà), març de 1980

El tractament amb herbicides durant els mesos de febrer i març és força habitual en cereals d'hivern, tot i que es poden veure camps no tractats (244) o amb tractaments fets fora de temps.

244 Ribera d'Ondara (Segarra), 29 de maig de 2004
Ribera d'Ondara (Segarra), 29 de maig de 2004
Altres Feines Control de les males herbes:
cugula

245 Sant Martí de Tous (Anoia), 15 de maig de 2001
Sant Martí de Tous (Anoia), 15 de maig de 2001

La cugula sol ser la pitjor de les males herbes habituals en els camps de cereals d'hivern. Al final del cicle sobresurt del cereal (245 i 246) i, tot i que madura més tard, té temps de deixar caure la llavor, ja que, com totes les espècies poc evolucionades, s'espolsa abans que el gra estigui sec.

246 Solsona (Solsonès), 30 de maig de 2001
Solsona (Solsonès), 30 de maig de 2001
Altres Feines Control de les males herbes:
margall

247 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 249.jpg

L'aplicació d'herbicides específics de manera incontrolada (i malaltissa) ja ha provocat que apareguessin estirps resistents d'algunes males herbes importants, com és el cas del margall (247, safates de les dues línies superiors), i també de la roella, a les comarques del centre de Catalunya (Solsonès-Segarra-Anoia). I cal dir que l'agressivitat del margall és notable (248).

248 La Torre de Claramunt (Anoia), maig de 1985
La Torre de Claramunt (Anoia), maig de 1985
Altres Feines Control de les males herbes:
altre margall no controlat

249 Masquefa (Anoia), febrer de 1984
Masquefa (Anoia), febrer de 1984

Quan durant la preparació del sòl no es poden eliminar algunes males herbes, com el margall (249), perquè es treballa el sòl massa humit, per exemple, ja no es podran fer desaparèixer encara que s'hi apliquin herbicides, ja que s'hauria de tractar a estadis massa avançats de la mala herba. De vegades, però, el margall que envaeix els cultius de cereals d'hivern procedeix de la llavor que ha caigut d'un cultiu de margall per a farratge anterior (250).

250 Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), 25 de maig de 1998
Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), 25 de maig de 1998
Altres Feines Control de les males herbes
en producció ecològica

251 Manresa (Bages), 26 de maig de 2004
Manresa (Bages), 26 de maig de 2004

En producció ecològica es considera que la presència d'un cert nivell d'adventícies (251) fins i tot beneficia els cultius.
Però els pagesos que estan acostumats a treballar curosament les seves terres poden aconseguir un control impecable de les adventícies (252) sense necessitat d'aplicar herbicides.

252 Bergús-Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004
Bergús-Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004
Altres Feines Control de les males herbes
en producció ecològica: eina específica

253 Can Valls de Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell), 23 de maig de 2001
Can Valls de Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell), 23 de maig de 2001

Una de les operacions de conreu importants per al control de les males herbes en producció ecològica és una passada amb un rascle de pues flexible (253) quan el cereal només té quatre fulles i les males herbes tot just puntegen. D'altra banda, tal com es pot veure amb el blat de la fotografia 254, en aquest tipus de producció són possibles tant el control de les males herbes com l'obtenció de notables nivells de fertilitat del sòl (això sí, amb ajut de purí).

254 Can Garriga de Bergús, Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004
Can Garriga de Bergús, Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004
Incidències La secada (1)

255 Calaf (Anoia), 26 d'abril de 2008
Calaf (Anoia), 26 d'abril de 2008

A Catalunya, els cereals d'hivern es cultiven, bàsicament, en secà (86% de la superfície total que hi ocupen). Això i el clima nostre tan variable fan que els rendiments siguin molt diversos d'un any a l'altre, com es pot veure a les corbes de la figura de la pàgina 27. Però, de vegades, les secades són extraordinàries, i la caiguda dels rendiments, espectacular, com l'any 2005, en què, en ordi, s'assoliren els rendiments més baixos de tots els recollits a partir de 1961. Si disposéssim dels rendiments comarcals, les dades serien encara més impactants.

256 Caldes de Montbui (Vallès Oriental), març de 1988
Caldes de Montbui (Vallès Oriental), març de 1988

257 Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 22 de març de 2000
Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 22 de març de 2000
Incidències La secada (2)

258 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 260.jpg

259 Calaf (Anoia), 26 d'abril de 2008
Calaf (Anoia), 26 d'abril de 2008

Les plantes necessiten l'aigua per néixer (la fotografia 255 només s'ha pogut fer en un any excepcional). Després la necessiten per desenvolupar-se: si no, competeixen entre elles i es queden petites (256). Si la secada arriba quan el cultiu està ben instal·lat, perden moltes fulles (257). I necessiten aigua, sobretot, quan canonen i formen la inflorescència. Les plantes de les fotografies 258 i 259 produiran poc gra, encara que a partir d'ara plogui. Les fotografies 380, 381 (pàgina 198) i 454 (pàgina 228) mostren situacions catastròfiques en llocs més castigats.

260 Granyena de Segarra (Segarra), 26 d'abril de 2008
Granyena de Segarra (Segarra), 26 d'abril de 2008
Incidències Erosió del sòl

261 Vilanova del Camí (Anoia), febrer de 1997
Vilanova del Camí (Anoia), febrer de 1997

És freqüent de veure camps de cereals d'hivern amb problemes d'erosió (261 i 262), els quals es relacionen positivament amb el treball intensiu del sòl. Quan el terreny té pendent, les pluges de tardor-hivern poden provocar pèrdues considerables de terra fèrtil, perquè el cultiu de cereal en aquest estadi no està prou desenvolupat per protegir-lo. La pràctica del no-cultiu, d'altra banda, limita extraordinàriament l'erosió.

262 Collsuspina (Osona), 8 de març de 2002
Collsuspina (Osona), 8 de març de 2002
Incidències Ajagut

263 Les Oluges (Segarra), 5 de maig de 2004
Les Oluges (Segarra), 5 de maig de 2004

L'ajagut dels cereals (263 i 264) és un accident que té lloc durant el període de formació i maduració del gra (pàgina 95). Es tracta d'una incidència que sovint és provocada per una fertilització desequilibrada (en el sentit d'excessiva), però que molts agricultors saben evitar.

264 Preixens (Noguera), 15 de maig de 2004
Preixens (Noguera), 15 de maig de 2004
Incidències Atac de malalties

265 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 267.jpg

Tradicionalment, les malalties dels cereals, com ara els rovells (265), s'han combatut emprant varietats resistents, com es pot veure a les fotografies 266 i 267.

266 Mas Badia - La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), maig de 1998
Mas Badia - La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), maig de 1998
Incidències Atac de malalties: resistències o tractamants?

267 Mas Badia - La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), maig de 1998
Mas Badia - La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), maig de 1998

De tota manera, l'aparició de noves varietats més productives, però també més sensibles, i probablement, la pressió d'alguns tècnics comercials, han fet que, en pocs anys, el tractament contra les malalties dels cereals d'hivern en el darrer període del cicle (268) hagi esdevingut una pràctica força generalitzada en les zones amb un potencial productiu més alt.

268 Fotografia cedida per Emilio Gil
Fotografia cedida per Emilio Gil
Incidències Roderes del tractor:
quan la planta canona el cereal no se'n recupera

269 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 271.jpg

Si es trepitja el sembrat quan aquest canona (269) per adobar o per tractar amb herbicida o amb fongicida, per exemple, les plantes ja no es tornen a recuperar, o ho fan amb molta dificultat (270).

270 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 270.jpg
Incidències Roderes del tractor:
imatges habituals en països amb més humitat

271 Anglaterra, agost de 1994
Anglaterra, agost de 1994

En els camps de cereals d'hivern dels països europeus situats al nord d'Espanya, s'hi poden veure, habitualment, les tramlínies, espais de dues línies que no se sembren (271 i 272), situades a una distància que correspon a l'amplada de treball dels equips de tractament o de les adobadores, per les quals circulen aquests equips quan apliquen els tractaments que s'hi fan amb regularitat durant els períodes reproductiu i de formació i maduració del gra.

272 La Somme (França), 4 de juliol de 1994
La Somme (França), 4 de juliol de 1994
Incidències Atac de plagues

273 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 275.jpg

274 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 276.jpg

Hi ha diverses plagues que poden afectar els camps de cereals d'hivern, des de les més genèriques, com els pugons (273) i els nemàtodes (275), fins d'altres de més específiques o puntuals, com per exemple les xinxes (274) que ataquen el blat tou, o el Zabrus tenebroides que pot causar estralls en ordi (459, pàgina 230).

275 Foto Jordi Izquierdo: Carme (Anoia), març de 1999
Foto Jordi Izquierdo: Carme (Anoia), març de 1999
Incidències Una pedregada

276 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 279.jpg

277 Llobera (Solsonès), 23 de juliol de 2004
Llobera (Solsonès), 23 de juliol de 2004

Un camp de cereals d'hivern pot ser malmès, durant el període de maduració del gra, per una pedregada. L'efecte d'aquesta depèn sobretot de la seva intensitat, però també de l'espècie (blat, 276 i 277; ordi, 278 i 279) i la varietat afectades, i es pot concretar en la caiguda dels grans o de tota l'espiga. Després, les espigues afectades són més sensibles als fongs.

278 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 277.jpg

279 Llobera (Solsonès), 23 de juliol de 2004
Llobera (Solsonès), 23 de juliol de 2004
Collita La recol·lectora

280 Coromines a Viver i Serrateix (Berguedà), 19 de juliol de 1980
Coromines a Viver i Serrateix (Berguedà), 19 de juliol de 1980

La collita dels cereals d'hivern es fa amb la recol·lectora o cosechadora clàssica. A part de la millora en els mecanismes i en la capacitat de treball de les màquines, en 20 anys s'ha avançat molt pel que fa a les condicions de treball del maquinista, amb la generalització de les cabines amb aire condicionat (compareu les fotografies 281 i 168 amb les 280 i 282).

281 Carmona (comarca La Campiña - Sevilla), 13 de juny de 2000
Carmona (comarca La Campiña - Sevilla), 13 de juny de 2000
Collita Transport del gra

282 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998

El gra que la recol·lectora acumula en una tolva interior és buidat en remolcs (283) o camions que el transportaran als magatzems corresponents.

283 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998
Conservació del Gra Sitges i magatzems:
la xarxa de l'antic Servicio Nacional del Trigo

284 Bellpuig (Urgell), 17 d'agost de 2001
Bellpuig (Urgell), 17 d'agost de 2001

Encara és força habitual de veure en tota la geografia espanyola la imatge de les sitges (284) que l'antic Servicio Nacional del Trigo va fer construir a les principals poblacions o punts estratègics. A la fotografia inferior (285) es pot veure un magatzem regulador del mateix servei, esdevingut després el Servicio Nacional de Productos Agrarios (SENPA).

285 Jerez de la Frontera (comarca Campiña de Cádiz - Cadis), 15 de juny de 2000
Jerez de la Frontera (comarca Campiña de Cádiz - Cadis), 15 de juny de 2000
Conservació del Gra Sitges o magatzems?

286 Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), 16 de maig de 2001
Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), 16 de maig de 2001

Les sitges cilíndriques (286) amb sistemes de transport del gra mecanitzats, permeten guardar bé el gra i, si fos necessari, fer-lo assecar. Però actualment es prefereixen els magatzems (287) per la seva versatilitat, perquè permeten, amb les pales adequades, descarregar i moure el gra més de pressa, i perquè es pot controlar millor visualment l'estat sanitari del gra.

287 Vic (Osona), 3 d'agost de 2004
Vic (Osona), 3 d'agost de 2004
Conservació del Gra Sistemes tradicionals:
a Castella

288 Saldaña de Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007
Saldaña de Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007

Encara es pot veure avui en dia, en molts pobles de Castella, el gra apilotat per classes o per propietaris en esplanades a l'aire lliure, deixat allà un temps "perquè s'assequi", segons l'afirmació dels usuaris. Quan els agricultors no disposen de magatzems propis (o cooperatius) es troben molt més en inferioritat de condicions davant dels compradors de gra.

289 Lerma (comarca Arianza - Burgos), 29 de juliol de 2007
Lerma (comarca Arianza - Burgos), 29 de juliol de 2007
Conservació del Gra Sistemes tradicionals:
graners a Catalunya

290 Cal Vima de Gargallà - Montmajor (Berguedà), 3 d'agost de 2004
Cal Vima de Gargallà - Montmajor (Berguedà), 3 d'agost de 2004

En algunes cases de pagès de Catalunya encara es conserven els graners tradicionals, situats a les golfes. Els sacs de gra (de fins a 60 i 70 kg) es pujaven per les escales interiors o bé s'entraven per la finestra mitjançant unes cúrries (290). El gra es disposava en canats o compartiments (291 i 292), separat per classes.

291 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 291.jpg

292 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 292.jpg
Conservació del Gra Altres exemples:
en explotacions agrícoles de les Grans Planes

293 Província de Saskatchewan (Canadà), 14 de juny de 1997
Província de Saskatchewan (Canadà), 14 de juny de 1997

Les explotacions agrícoles de les Grans Planes del Canadà i dels Estats Units d'Amèrica disposen de diverses sitges cilíndriques metàl·liques per emmagatzemar el gra.
També solen disposar d'una instal·lació per assecar el gra acoblable a les sitges (870, pàgina 415), i així no han de dependre d'industrials que fan aquesta funció.

294 Estat d'Iowa (Estats Units d'Amèrica), 24 de setembre de 1998
Estat d'Iowa (Estats Units d'Amèrica), 24 de setembre de 1998
Conservació del Gra Altres exemples:
concentració per a l'exportació

295 Província de Saskatchewan (Canadà), 14 de juny de 1997
Província de Saskatchewan (Canadà), 14 de juny de 1997

296 Glenville - Iowa (Estats Units d'Amèrica), 20 de setembre de 1998
Glenville - Iowa (Estats Units d'Amèrica), 20 de setembre de 1998

Sitges de recollida del cereal a la regió de les Grans Planes d'Amèrica del Nord, a punt per enviar-lo als ports d'exportació, situats en el Pacífic o bé al llarg del Mississipí-Missouri.

Què se'n fa, de la Palla? Per a consum del bestiar

297 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998

La palla que deixa la recol·lectora (297) pot tenir diverses utilitats. Per exemple, es pot recollir en bales petites per al consum del bestiar (alimentació i jaç) de la mateixa explotació (298).

298 Lladurs (Solsonès), 18 de juliol de 2000
Lladurs (Solsonès), 18 de juliol de 2000
Què se'n fa, de la Palla? Tractament amb amoníac

299 CRIDA 06 a Montañana (comarca Zaragoza - Saragossa), 7 de març de 1984
CRIDA 06 a Montañana (comarca Zaragoza - Saragossa), 7 de març de 1984

Si es tracta la palla amb amoníac anhidre (299) s'augmenta notablement la seva digestibilitat. Els ramaders dels Pirineus aragonesos han rebut ajuts per fer aquest tractament de la palla a les seves explotacions (300). A Catalunya, en canvi, aquesta pràctica mai no ha estat habitual.

300 Hoz de Jaca (comarca Jacetania - Osca), 7 de juny de 1988
Hoz de Jaca (comarca Jacetania - Osca), 7 de juny de 1988
Què se'n fa, de la Palla? Font de biomassa
per obtenir electricitat

301 Planta de biomassa de Sangüesa (Zona Media, Navarra), 5 de maig de 2008 [1=Sector amb la caldera, la turbina i les oficines, 2=Magatzem, 3=Pati de reserva]
Planta de biomassa de Sangüesa (Zona Media, Navarra), 5 de maig de 2008 [1=Sector amb la caldera, la turbina i les oficines, 2=Magatzem, 3=Pati de reserva]

302 Restes no cremades en la combustió de la palla
Restes no cremades en la combustió de la palla

La planta de biomassa de Sangüesa (301) fou creada per Energía Hidroeléctrica de Navarra i inaugurada el 2002. Porteriorment, ha estat adquirida pel grup Acciona.
Cada any tracta 160.000 tones de palla i produeix 200.000 MWh. Com que l'energia bruta de la palla és semblant a la dels grans de cereals (4,3 Mcal/kg, equivalents a uns 5 Kwh), se n'aprofitaria prop del 30%.
En resten dos tipus de residus, els no cremats (302) i les cendres recollides totalment a la xemeneia. Ambdós són rigorosament controlats pels responsables de medi ambient i entregats a l'abocador corresponent, tot i que són interessants com a adobs.
El magatzem té capacitat per a 1.500 bales de palla, suficients per a tres dies de treball. Les bales es desplacen automàticament, des del magatzem cap a la caldera. El vapor produït per la caldera fa funcionar una turbina amb la qual s'obté electricitat.
La instal·lació també pot processar altres matèries primeres, com cultius energètics o restes forestals.

Què se'n fa, de la Palla? Font de biomassa
per obtenir etanol

303 Planta de biomassa a Babilafuente (Salamanca), 12 de maig de 2008
Planta de biomassa a Babilafuente (Salamanca), 12 de maig de 2008

304 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 304.jpg

Per produir etanol a partir de la biomassa se segueixen quatre fases: 1) pretractament de la matèria primera per alliberar les fibres cel·lulòsiques del recobriment de la lignina; 2) trencament, amb enzims, de les fibres de cel·lulosa en sucres simples (sacarificació); 3) fermentació dels sucres, amb llevats, per transformar-los en etanol; 4) destil·lació de la barreja resultant per obtenir l'alcohol quasi pur.
La planta de biomassa (303) que Biocarburantes de Castilla y León preveu inaugurar a finals de 2008, situada al costat de la planta d'etanol (pàgina 23), està destinada a demostrar, a nivell industrial, aquesta tecnologia, emprant palla com a matèria primera.
De fet, la investigació se centrarà en la fase de pretractament de la matèria primera, que tindrà lloc en el cos central de la instal·lació (304). Les torres cilíndriques de la dreta es destinaran a la sacarificació i a la fermentació.
Actualment, aquesta primera fase és la més problemàtica i cara, ja que les fases segona i tercera les resolen de manera adequada els subministradors d'enzims i de llevats, respectivament, i la darrera fase ja s'està duent a terme a la planta veïna.
La capacitat de la planta és per produir 5 milions de litres d'etanol per any, emprant unes 70 tones de palla cada dia, però el rendiment bàsic admès es millorarà.
S'obtindran, com a subproductes, un residu per a pinso i substàncies químiques.

Què se'n fa, de la Palla? Abastiment per a la indústria

305 Aibar (comarca Zona Media, Navarra), 5 de maig de 2008
Aibar (comarca Zona Media, Navarra), 5 de maig de 2008

306 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 306.jpg

Un punt central per poder utilitzar la palla industrialment (ara, com a font de biomassa; fa un temps, en la indústria paperera) és resoldre bé la logística d'abastiment.
En la planta de Sangüesa, gestionen directament la palla d'unes 30.000 ha, situades en una àrea geogràfica en la qual els rendiments són prou estables, tot i que hi varien, segons el lloc, de 1.500 a 3.000 kg/ha.
Per fer això, compten amb 33 equips de recollida i transport, que apiloten les bales en unes 300 a 500 palleres (305).
Les bales (306) són de dues mides, de 2,50 x 1,20 x 0,70 o bé de 2,50 x 1,20 x 0,90 m, i només pesen entre 300 kg i 400 kg. Això representa una important limitació econòmica, per l'encariment del transport.
Compren la resta de la palla (40%) a diversos negociants, els quals l'entreguen a la planta, amb regularitat, cada setmana.
Han establert relacions contractuals amb pagesos, treballadors autònoms i negociants, en terminis llargs, per estabilitzar els preus i assegurar-se el subministrament.

Què se'n fa, de la Palla? Sistemes de recollida

307 Drobucha (Romania), 4 d'agost de 2003
Drobucha (Romania), 4 d'agost de 2003

El nombre de camps de rostoll amb les bales petites ha disminuït força de pressa en el nostre país. La imatge de la fotografia 307, de recollida manual de les bales, amb l'esforç físic que suposa, no s'avé ni amb el nivell de sous ni amb les condicions de treball que ja són habituals entre els agricultors d'aquí. Per això veiem, sobre tot, camps amb bales més grosses, cilíndriques, (fotografies 14 i 310), o paral·lelepipèdiques (306, 308 i 309).

308 Talavera (Segarra), 9 d'agost de 2004
Talavera (Segarra), 9 d'agost de 2004
Què se'n fa, de la Palla? Les bales grosses

309 Veciana (Anoia), 3 d'agost de 2004
Veciana (Anoia), 3 d'agost de 2004

Les bales grosses permeten mecanitzar la recollida de la palla (309). Les de tipus paral·lelepipèdic, que pesen uns 280 kg, tenen avantatges sobre les cilíndriques: es pot aprofitar millor l'espai del magatzem i al transportar-les (per això predominen en comarques cerealistes) i es poden repartir al bestiar molt bé. En canvi, les cilíndriques (310), que poden fer uns 370 kg, són més freqüents a les comarques més ramaderes i són força impermeables a la pluja, la qual penetra fàcilment les de tipus paral·lelepipèdic.

310 Olius (Solsonès), 1 d'agost de 2007
Olius (Solsonès), 1 d'agost de 2007
Què se'n fa, de la Palla? Mai no s'hauria de cremar!

311 La Torre de Claramunt (Anoia), juliol de 1980
La Torre de Claramunt (Anoia), juliol de 1980

En les nostres condicions, amb sòls amb un nivell de matèria orgànica baix, mai no s'hauria de cremar la palla! (311). Si actualment s'ha prohibit fer-ho, ha estat pel risc d'incendis que significa aquesta pràctica. Però a Andalusia, circulant per la Campiña el mes de juny de cada estiu, encara es poden veure, malauradament, focs que surten de camps de cereals o camps acabats de cremar (312).

312 Carmona (comarca La Campiña - Sevilla), 13 de juny de 2000
Carmona (comarca La Campiña - Sevilla), 13 de juny de 2000
Al Juliol Acaba el Cicle de Cultiu...

313 Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), 21 de juliol de 2004
Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), 21 de juliol de 2004
i Torma a Començar...

314 Bergús - Cardona (Bages), 23 de juliol de 2004
Bergús - Cardona (Bages), 23 de juliol de 2004