Capítol 4
Cultiu dels Cereals d'Hivern
Rotacions amb Cereals d'Hivern |
106
|
Alternatives diversificades |
106
|
Control de les males herbes |
138
|
|
|
Què se'n fa, de la Palla? |
162
|
Mai no s'hauria de cremar! |
169
|
|
| 168
|
|
|
|
| El Pas del Temps
|
Hivern-Primavera
|
| 169
|
|
| La Panadella - Montmaneu (Anoia), 29 de desembre de 2000
|
El cereal sembrat a la tardor es manté ben verd (169) fins al mes d'abril, en què espiga i trenca el color cap al groc (170). Quan hi ha parcel·les que s'han sembrat a la sortida de l'hivern aquest canvi es produeix més tard, però les diferències de cicle es van escurçant fins que al final no són visibles.
| 170
|
|
| La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 d'abril de 2001
|
| El Pas del Temps
|
Primavera
|
| 171
|
|
| La Panadella - Montmaneu (Anoia), 16 de maig de 2001
|
Durant els mesos de maig i juny els colors dels camps de cereals canvien força de pressa, des del verd-groc (171) fins al groc-marronós (172), quan els camps ja maduren.
| 172
|
|
| La Panadella - Montmaneu (Anoia), 3 de juny de 2001
|
| El Pas del Temps
|
Estiu-Tardor
|
| 173
|
|
| La Panadella - Montmaneu (Anoia), 21 de juliol de 2001
|
En les comarques més cerealistes i de cultiu de secà, després de la collita la terra roman sense ocupar fins a la propera tardor, en què es llaura i es torna a sembrar (174). Sovint, durant el mes de juliol, es rostolla el camp, però també és usual que no es toqui fins al moment de preparar-lo per sembrar, durant els mesos d'octubre i novembre, o abans si el desenvolupament de vegetació ho requereix.
| 174
|
|
| La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 de desembre de 2001
|
| El Pas del Temps... i des Fils!
|
|
| 175
|
|
| La Panadella - Montmaneu (Anoia), 15 de març de 2008
|
Els camps de conreu són amenaçats per l'expansió de la urbanització del territori, com és el cas de la nova carretera de la fotografia 175. Però hi ha agressions que semblen gratuïtes, com ara la invasió dels camps pels pals de les línies d'electricitat. Un exemple paradigmàtic d'aquesta pràctica massa freqüent es pot veure en un camp (176) del municipi de Santa Maria de Miralles, en què conflueixen quatre línies elèctriques que segueixen direccions diverses, de manera que en una superfície d'unes 15 ha hi ha clavats 24 pals o torres elèctriques.
| 176
|
|
| Santa Maria de Miralles (Anoia), 27 de gener de 2008
|
| Rotacions amb Cereals d'Hivern
|
Alternatives diversificades
|
| 177
|
|
| Alfar (Alt Empordà), 16 d'abril de 2002
|
Quan la disponibilitat d'aigua ho permet, els cereals d'hivern es combinen amb altres cultius, com ara el blat de moro, les oleaginoses, i a Catalunya, sovint es combinen amb cultius farratgers. En alguns indrets (l'Empordà, regadius de Lleida, Campiña andalusa, etc.) els cereals d'hivern hi solen ocupar força menys del 50% de la terra cultivada, és a dir, que s'integren en alternatives de cultius diversificades.
| 178
|
|
| Ultramort (Baix Empordà), 1 d'agost de 2002
|
| Rotacions amb Cereals d'Hivern
|
Alternatives cerealistes
|
| 179
|
|
| Ratera - Els Plans de Sió (Segarra), 5 de febrer de 2003
|
En llocs més secs, com les comarques de la Catalunya central (o bé l'Aragó i les dues Castelles), els cereals d'hivern són els conreus quasi exclusius.
L'alternativa és cerealista i la rotació de conreus gairebé no es practica: es tendeix al monocultiu d'ordi; i de tant en tant es fa blat, preferentment després d'un guaret o d'un altre cultiu.
| 180
|
|
| Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), 1 de maig de 2003
|
| Rotacions amb Cereals d'Hivern
|
Guaret
|
| 181
|
|
| Sena (comarca Monegros - Osca), 27 de maig de 2006
|
En les zones molt més seques, el guaret es podria justificar econòmicament i agronòmicament, però molt sovint no és així. D'altra banda, quan es deixen terres de guaret per fer aprofitar les herbes per al bestiar (182), seguint el costum mantingut amb la Ley de pastos y rastrojeras, no es pot parlar de guaret blanc (181), en el sentit clàssic del terme de mantenir-lo net per evitar la pèrdua d'aigua per transpiració. Llavors, l'interès del guaret es redueix a recuperar la fertilitat del sòl.
| 182
|
|
| Oropesa (comarca Talavera - Toledo), 10 de novembre de 2001
|
| Treball del Sòl
|
Sistema convencional: rostollar
|
| 183
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 31 de juliol de 2001
|
Un treball superficial amb cultivador o cisell durant l'estiu, tot just acabat de recollir el cereal, és interessant per facilitar la penetració de l'aigua de les pluges i per afavorir la naixença de males herbes i del renadiu, els quals podran ser eliminats a la tardor, quan s'acabi de preparar el sòl per a la sembra.
| 184
|
|
|
|
| Treball del Sòl
|
Sistema convencional: rostollar
|
| 185
|
|
| Bellmunt-Talavera (Segarra), 3 d'agost de 2007
|
Si bé es rostolla tan aviat com s'ha recollit el cultiu (185), sovint també es tracta de la primera operació de preparació del sòl, quan el cereal segueix un altre cereal d'hivern en alternatives cerealistes. És una operació que avui no es practica arreu, però que es pot veure en grans extensions (186).
| 186
|
|
| Alfés (Segrià), 9 d'agost de 2004
|
| Treball del Sòl
|
Sistema convencional: després de rostollar pot sortir el renadiu
|
| 187
|
|
| Segur-Veciana (Anoia), 2 d'agost de 2006
|
Quan a l'estiu hi ha pluges, els camps apareixen, a la tardor, o abans, coberts amb el renadiu (187), en néixer els grans caiguts a la collita. Quan han estat rostollats, s'afavoreix la naixença tant del renadiu com de les males herbes (188).
| 188
|
|
| Torà (Segarra), 23 de juliol de 2004
|
| Treball del Sòl
|
Sistema convencional: arada de pala
|
| 189
|
|
| Fotografia cedida per Carles Bernat
|
La llaurada clàssica es pot fer amb l'arada de pala (189) o amb arades de discos, i es treballa el sòl a més de 25 cm de profunditat. Tot i que sovint s'ha bescantat, és el sistema de referència i és vàlid en la majoria de les situacions, si bé econòmicament és més car, afavoreix l'erosió del sòl i la pèrdua d'humitat del mateix; també implica disposar de més temps per fer les feines. L'arada de pala, reversible, és l'eina estrella en zones on la producció de gra és molt alta, com a La Beauce (190).
| 190
|
|
| La Beauce (França), 14 d'octubre de 1995
|
| Treball del Sòl
|
Sistema convencional: ús de l'arada de pala
|
| 191
|
|
|
|
| 192
|
|
|
|
No sempre es pot justificar l'ús de l'arada de pala, però és molt útil en alguns casos, com quan s'ha d'enterrar un prat (192) o quan cal recuperar l'estructura del sòl (193). Després de llaurar s'ha de passar un altre arreu per deixar el sòl a punt per sembrar.
| 193
|
|
| Riumors (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
|
| Treball del Sòl
|
Sistema convencional: arada de pala i eines acoblades
|
| 194
|
|
| Fotografia cedida per Emilio Gil
|
Per deixar el sòl sense terrossos, es poden acoblar darrere l'arada de pala altres arreus (195), com rascles de discos, rascles rotatius, etc.
| 195
|
|
| Fotografia cedida per Emili Gil
|
| Treball del Sòl
|
Sistema convencional: preparació del llit de sembra
|
| 196
|
|
|
|
El rotocultor d'eix vertical (196) és una eina molt indicada per deixar el terreny ben preparat per a la sembra (197), després d'haver-lo llaurat amb l'arada de pala, però habitualment es fan una o dues passades amb un cultivador.
| 197
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 16 de desembre de 2003
|
| Treball del Sòl
|
Tècniques simplificades: treball vertical
|
| 198
|
|
| Can Garriga de Bergús - Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004
|
Les tècniques simplificades per a la preparació del sòl es caracteritzen per reduir el nombre de passades i/o la fondària de treball (sempre per sota dels 20 cm, en general al voltant dels 15 cm). Els cisells (198 i 199) fan un treball vertical i mantenen gran quantitat de residus en superfície (cultiu de conservació).
| 199
|
|
| Fotografia cedida per Carles Bernat
|
| Treball del Sòl
|
Tècniques simplificades: treball mínim
|
| 200
|
|
| Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), 25 de setembre de 2003
|
Hi ha moltes eines o combinacions d'eines que permeten substituir l'arada de pala en la preparació del sòl: grades de discos de diverses característiques (200 i 201), cultivadors, rotocultors d'eix horitzontal, etc. Es treballa el sòl entre 10 i 15 cm de profunditat. Acostuma a ser necessari, en aquest sistema de preparació, un mínim de dues passades abans de sembrar. Si l'intercultiu és llarg, potser caldrà emprar un herbicida total o fer una passada extra.
| 201
|
|
| Castelló d'Empúries (Alt Empordà), 22 de gener de 2000
|
| Treball del Sòl
|
Tècniques simplificades: sembra directa
|
| 202
|
|
| Província de Manitoba (Canadà), 13 de juny de 1997
|
A les zones on es practica el cultiu de cereals a gran escala, en superfícies molt amples, són usuals les combinacions d'arreus que permeten deixar el sòl ben preparat (i sembrat) amb una sola passada.
| 203
|
|
| Província de Manitoba (Canadà), 13 de juny de 1997
|
| Treball del Sòl
|
Tècniques simplificades: no-cultiu
|
| 204
|
|
| Montornès de Segarra (Segarra), 3 d'octubre de 2003
|
La darrera estratègia per a la preparació del sòl consisteix en no llaurar tota la terra (204), sinó tan sols una línia de sembra de 2 a 5 cm per enterrar la llavor. Convé, de tota manera, aplicar herbicides (205) per eliminar les males herbes i el renadiu que hagin sortit durant l'estiu.
| 205
|
|
| Agramunt (Urgell), 7 de novembre de 2002
|
| La Sembra
|
Sembra convencional: sòl preparat
|
| 206
|
|
| Salàs de Pallars (Pallars Jussà), 7 de novembre de 2002
|
El sòl ben preparat per a la sembra de cereals d'hivern, ha d'estar net de males herbes (206) i la terra hauria d'estar com més ben anivellada millor (al camp de dalt hi caldria una altra passada per deixar el sòl ben a punt). D'acord amb la doctrina clàssica, la terra no ha de quedar ben fina, sinó que hi ha de restar petits terrossos en superfície tal com es pot veure a la fotografia 207.
| 207
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 28 de novembre de 1996
|
| La Sembra
|
Sembra convencional: sembradora
|
| 208
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), febrer de 1994
|
La sembra es fa habitualment amb una sembradora en fileres (208), en línies separades uns 12-15 cm. La dosi de sembra es pot controlar ajustant el mecanisme que regula la sortida de la llavor des de la tolva que la conté fins a les bótes de sembra. El gra de cereal es tracta amb productes fongicides (els quals solen incorporar un colorant complementari, 209) per controlar diverses malalties que es transmeten per llavor o que es poden presentar durant el desenvolupament del cultiu.
| 209
|
|
|
|
| La Sembra
|
Sembra convencional: passada de roleu o corró
|
| 210
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 28 de novembre de 1996
|
Després de sembrar, es pot passar el roleu o corró, tot i que es tracta d'una operació que no és pas estrictament necessària, sobretot en comarques no molt seques.
| 211
|
|
|
|
| La Sembra
|
Sembra convencional: camps ben implantats
|
| 212
|
|
| Tarroja de Segarra (Segarra), 31 d'octubre de 1996
|
En el moment de la naixença dels cereals es poden apreciar tots els defectes de la sembra. És convenient assegurar una naixença ben regular. Quan no és així, el desenvolupament del cultiu pot amagar defectes de densitat que després es poden traduir en una disminució de la producció. Les dues fotografies exposades mostren camps de cereals ben implantats.
| 213
|
|
| Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), 13 de gener de 2002
|
| La Sembra
|
Sistema convencional: defectes d'implantació, sòl poc compactat
|
| 214
|
|
| Viver i Serrateix (Berguedà), novembre de 1979
|
Quan se sembra sobre un terreny poc compactat, excessivament treballat (com és el cas de la fotografia 214, en què s'ha preparat el sòl amb un rotocultor d'eix horitzontal a gran fondària), el desenvolupament del cultiu pot tenir problemes (215), perquè les arrels necessiten un sòl mínimament compactat.
| 215
|
|
| Viver i Serrateix (Berguedà), febrer de 1980
|
| La Sembra
|
Sistema convencional: defectes d'implantació, sembradora mal anivellada
|
| 216
|
|
| Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), febrer de 1980
|
Quan la sembradora no està ben regulada es perjudica la naixença, com en aquest cas, en què les relles de darrere enterraven massa la llavor (216). Després, el filloleig resta limitat (217).
| 217
|
|
| Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), 8 de març de 1980
|
| La Sembra
|
Sembra en no-cultiu: la sembradora és molt robusta
|
| 218
|
|
|
|
| 219
|
|
|
|
Les màquines per sembrar sense cultivar el sòl ("de sembra directa") són més robustes (218, 219) que les sembradores tradicionals i només preparen el sòl en la línia de sembra per poder-hi situar la llavor.
| La Sembra
|
Sembra en no-cultiu: el terreny queda poc remogut
|
| 220
|
|
| Foto: Gil Gorchs. Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 2-11-03
|
Després de la sembra el terreny queda poc remogut (220 i 221). Una de les precaucions que s'han de tenir en compte en aquest sistema de sembra és evitar la proliferació de males herbes perennes (221), perquè és més difícil eliminar-les amb herbicides i es poden convertir en una limitació del sistema.
| 221
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 23 de desembre de 1999
|
| La Sembra
|
Sembra en no-cultiu: implantació
|
| 222
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
|
La densitat de sembra aconsellada en sembra directa és lleugerament més alta que la corresponent a la sembra convencional. Però els cereals d'hivern no tenen cap problema en aquest aspecte, a causa de la seva capacitat de fillolar i compensar un establiment més clar.
| 223
|
|
| Bergús - Cardona (Bages), 1 de febrer de 1989
|
| La Sembra
|
Sembra en no-cultiu: camps ja implantats
|
| 224
|
|
| Bellver - Ossó de Sió (Urgell), 5 de febrer de 2003
|
L'ús d'aquesta tècnica de cultiu està generalitzat a les comarques de l'Urgell i la Segarra (224), i també s'està estenent en altres indrets (225).
| 225
|
|
| Els Prats de Rei (Anoia), 18 de gener de 2005
|
| 226
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 21 de gener de 2004
|
En zones de policultiu és poc habitual que es femin els cereals d'hivern, perquè els fems es destinen a altres cultius, com per exemple el blat de moro (226) o el margall. En les comarques amb monocultiu cerealista (227), si es disposa de fems, s'escampen, preferentment abans de la sembra del blat.
| 227
|
|
| Els Plans de Sió (Segarra), 3 d'octubre de 2003
|
| Fertilització
|
Aplicació de purins (1)
|
| 228
|
|
| Biosca (Segarra), 25 de gener de 2004
|
Els purins (mescla de les dejeccions del bestiar porcí, del menjar que no s'aprofita, de l'aigua no beguda i de la neteja), i els adobs orgànics en general, són productes molt valuosos (i abundosos, en el nostre país) per aportar nutrients als cultius, però repartir-los adequadament és complex. La utilització del purí com a adob de superfície (228 i 229) o de cobertora és indicada se se'n controlen les dosis, com fan els agricultors cada dia amb més professionalitat.
| 229
|
|
|
|
| Fertilització
|
Aplicació de purins (2)
|
| 230
|
|
| Conca de Dalt (Pallars Jussà), 23 de juny de 2006
|
També és habitual aplicar el purí sobre el rostoll (230), com a adobament de fons (es recomana incorporar els purins al sòl el mateix dia de la aplicació, per evitar pèrdues de nitrogen -N- per volitilització i limitar les males olors, però no sempre es fa així, 232). D'altra banda, repartir les dosis adequades es fa difícil, a la pràctica, perquè la composició química del producte és variable, sovint el terreny no permet una velocitat regular de la maquinària i, fins i tot, de vegades, la maquinària no està prou ben ajustada (231).
| 231
|
|
| Conca de Dalt (Pallars Jussà), 23 de juny de 2006
|
| 232
|
|
| Conca de Dalt (Pallars Jussà), 15 de juliol de 2006
|
| Fertilització
|
Aplicació de purins (3)
|
| 233
|
|
| Fotografia cedida per Rosa Teira. La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), 23-11-03
|
De tota manera, els equips de distribució incorporen cada vegada més accessoris per repartir-los millor. El sistema de distribució que escampa els purins per tota la superfície (230) és el més habitual, però té els inconvenients que s'emeten males olors i que la uniformitat de repartiment és baixa. La injecció en el sòl, amb cisternes amb injectors (233 i 234), disminueix la pèrdua de N per volatilització i les males olors, fet que facilita la seva aplicació en indrets més conflictius. Però resulta més cara.
| 234
|
|
| Fotografia de Brigida Hermida. Mollerussa (Pla d'Urgell), 14 de març de 2008
|
| Fertilització
|
Adobament nitrogenat
|
| 235
|
|
| Tàrrega (Urgell), 5 de febrer de 2003
|
L'aplicació d'adobament nitrogenat en cobertora o superfície és una pràctica recomanada quan hi ha prou disponibilitat d'aigua, i sempre que els sòls ho necessitin. Es recomana escampar l'adob quan el cereal inicia el període reproductiu. Cada vegada més, s'utilitza adob líquid (235), però també freqüent és aplicar-lo en forma de granulat (236).
| 236
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), abril de 1997
|
| Fertilització
|
Adobament nitrogenat: en aquest període les roderes no perjudiquen
|
| 237
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 13 de març de 2001
|
Tot i que el cereal que és aixafat durant el període vegetatiu (238) es pot recuperar amb facilitat, és convenient de no passar-hi per sobre amb el tractor (237) quan el terreny està moll.
| 238
|
|
|
|
| Altres Feines
|
Passada de roleu
|
| 239
|
|
| La Gineta (comarca Centro - Albacete), 15 de febrer de 2008
|
Quan el cultiu ja està implantat, hi ha agricultors que passen el corró o roleu a la sortida de l'hivern. Sovint, sembla que es tracta d'una operació por útil i que, per això, es va deixant de fer. Però, a part d'altres consideracions, com el fet de deixar el terreny planer per a la collita, pot estimular el filloleig, ja que ajuda a que la llum arribi millor a la part baixa de la planta.
| 240
|
|
| Guissona (Segarra), 5 de febrer de 2003
|
| Altres Feines
|
Passada de roleu:
les glaçades poden aixecar les arrels
|
| 241
|
|
| El Vilar - Rupit i Pruit (Osona), 6 de febrer de 1981
|
Però, en canvi, quan a l'hivern el sòl es glaça pot ser convenient compactar-lo passant-hi el corró per facilitar un bon contacte de les arrels amb el sòl.
| 242
|
|
|
|
| Altres Feines
|
Control de les males herbes:
aplicació d'herbicides
|
| 243
|
|
| Viver i Serrateix (Beguedà), març de 1980
|
El tractament amb herbicides durant els mesos de febrer i març és força habitual en cereals d'hivern, tot i que es poden veure camps no tractats (244) o amb tractaments fets fora de temps.
| 244
|
|
| Ribera d'Ondara (Segarra), 29 de maig de 2004
|
| Altres Feines
|
Control de les males herbes:
cugula
|
| 245
|
|
| Sant Martí de Tous (Anoia), 15 de maig de 2001
|
La cugula sol ser la pitjor de les males herbes habituals en els camps de cereals d'hivern. Al final del cicle sobresurt del cereal (245 i 246) i, tot i que madura més tard, té temps de deixar caure la llavor, ja que, com totes les espècies poc evolucionades, s'espolsa abans que el gra estigui sec.
| 246
|
|
| Solsona (Solsonès), 30 de maig de 2001
|
| Altres Feines
|
Control de les males herbes:
margall
|
| 247
|
|
|
|
L'aplicació d'herbicides específics de manera incontrolada (i malaltissa) ja ha provocat que apareguessin estirps resistents d'algunes males herbes importants, com és el cas del margall (247, safates de les dues línies superiors), i també de la roella, a les comarques del centre de Catalunya (Solsonès-Segarra-Anoia). I cal dir que l'agressivitat del margall és notable (248).
| 248
|
|
| La Torre de Claramunt (Anoia), maig de 1985
|
| Altres Feines
|
Control de les males herbes:
altre margall no controlat
|
| 249
|
|
| Masquefa (Anoia), febrer de 1984
|
Quan durant la preparació del sòl no es poden eliminar algunes males herbes, com el margall (249), perquè es treballa el sòl massa humit, per exemple, ja no es podran fer desaparèixer encara que s'hi apliquin herbicides, ja que s'hauria de tractar a estadis massa avançats de la mala herba. De vegades, però, el margall que envaeix els cultius de cereals d'hivern procedeix de la llavor que ha caigut d'un cultiu de margall per a farratge anterior (250).
| 250
|
|
| Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), 25 de maig de 1998
|
| Altres Feines
|
Control de les males herbes
en producció ecològica
|
| 251
|
|
| Manresa (Bages), 26 de maig de 2004
|
En producció ecològica es considera que la presència d'un cert nivell d'adventícies (251) fins i tot beneficia els cultius.
Però els pagesos que estan acostumats a treballar curosament les seves terres poden aconseguir un control impecable de les adventícies (252) sense necessitat d'aplicar herbicides.
| 252
|
|
| Bergús-Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004
|
| Altres Feines
|
Control de les males herbes
en producció ecològica: eina específica
|
| 253
|
|
| Can Valls de Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell), 23 de maig de 2001
|
Una de les operacions de conreu importants per al control de les males herbes en producció ecològica és una passada amb un rascle de pues flexible (253) quan el cereal només té quatre fulles i les males herbes tot just puntegen. D'altra banda, tal com es pot veure amb el blat de la fotografia 254, en aquest tipus de producció són possibles tant el control de les males herbes com l'obtenció de notables nivells de fertilitat del sòl (això sí, amb ajut de purí).
| 254
|
|
| Can Garriga de Bergús, Cardona (Bages), 24 d'abril de 2004
|
| Incidències
|
La secada (1)
|
| 255
|
|
| Calaf (Anoia), 26 d'abril de 2008
|
A Catalunya, els cereals d'hivern es cultiven, bàsicament, en secà (86% de la superfície total que hi ocupen). Això i el clima nostre tan variable fan que els rendiments siguin molt diversos d'un any a l'altre, com es pot veure a les corbes de la figura de la pàgina 27. Però, de vegades, les secades són extraordinàries, i la caiguda dels rendiments, espectacular, com l'any 2005, en què, en ordi, s'assoliren els rendiments més baixos de tots els recollits a partir de 1961. Si disposéssim dels rendiments comarcals, les dades serien encara més impactants.
| 256
|
|
| Caldes de Montbui (Vallès Oriental), març de 1988
|
| 257
|
|
| Caldes de Montbui (Vallès Oriental), 22 de març de 2000
|
| Incidències
|
La secada (2)
|
| 258
|
|
|
|
| 259
|
|
| Calaf (Anoia), 26 d'abril de 2008
|
Les plantes necessiten l'aigua per néixer (la fotografia 255 només s'ha pogut fer en un any excepcional). Després la necessiten per desenvolupar-se: si no, competeixen entre elles i es queden petites (256). Si la secada arriba quan el cultiu està ben instal·lat, perden moltes fulles (257). I necessiten aigua, sobretot, quan canonen i formen la inflorescència. Les plantes de les fotografies 258 i 259 produiran poc gra, encara que a partir d'ara plogui. Les fotografies 380, 381 (pàgina 198) i 454 (pàgina 228) mostren situacions catastròfiques en llocs més castigats.
| 260
|
|
| Granyena de Segarra (Segarra), 26 d'abril de 2008
|
| Incidències
|
Erosió del sòl
|
| 261
|
|
| Vilanova del Camí (Anoia), febrer de 1997
|
És freqüent de veure camps de cereals d'hivern amb problemes d'erosió (261 i 262), els quals es relacionen positivament amb el treball intensiu del sòl. Quan el terreny té pendent, les pluges de tardor-hivern poden provocar pèrdues considerables de terra fèrtil, perquè el cultiu de cereal en aquest estadi no està prou desenvolupat per protegir-lo. La pràctica del no-cultiu, d'altra banda, limita extraordinàriament l'erosió.
| 262
|
|
| Collsuspina (Osona), 8 de març de 2002
|
| 263
|
|
| Les Oluges (Segarra), 5 de maig de 2004
|
L'ajagut dels cereals (263 i 264) és un accident que té lloc durant el període de formació i maduració del gra (pàgina 95). Es tracta d'una incidència que sovint és provocada per una fertilització desequilibrada (en el sentit d'excessiva), però que molts agricultors saben evitar.
| 264
|
|
| Preixens (Noguera), 15 de maig de 2004
|
| Incidències
|
Atac de malalties
|
| 265
|
|
|
|
Tradicionalment, les malalties dels cereals, com ara els rovells (265), s'han combatut emprant varietats resistents, com es pot veure a les fotografies 266 i 267.
| 266
|
|
| Mas Badia - La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), maig de 1998
|
| Incidències
|
Atac de malalties: resistències o tractamants?
|
| 267
|
|
| Mas Badia - La Tallada d'Empordà (Baix Empordà), maig de 1998
|
De tota manera, l'aparició de noves varietats més productives, però també més sensibles, i probablement, la pressió d'alguns tècnics comercials, han fet que, en pocs anys, el tractament contra les malalties dels cereals d'hivern en el darrer període del cicle (268) hagi esdevingut una pràctica força generalitzada en les zones amb un potencial productiu més alt.
| 268
|
|
| Fotografia cedida per Emilio Gil
|
| Incidències
|
Roderes del tractor:
quan la planta canona el cereal no se'n recupera
|
| 269
|
|
|
|
Si es trepitja el sembrat quan aquest canona (269) per adobar o per tractar amb herbicida o amb fongicida, per exemple, les plantes ja no es tornen a recuperar, o ho fan amb molta dificultat (270).
| 270
|
|
|
|
| Incidències
|
Roderes del tractor:
imatges habituals en països amb més humitat
|
| 271
|
|
| Anglaterra, agost de 1994
|
En els camps de cereals d'hivern dels països europeus situats al nord d'Espanya, s'hi poden veure, habitualment, les tramlínies, espais de dues línies que no se sembren (271 i 272), situades a una distància que correspon a l'amplada de treball dels equips de tractament o de les adobadores, per les quals circulen aquests equips quan apliquen els tractaments que s'hi fan amb regularitat durant els períodes reproductiu i de formació i maduració del gra.
| 272
|
|
| La Somme (França), 4 de juliol de 1994
|
| Incidències
|
Atac de plagues
|
| 273
|
|
|
|
| 274
|
|
|
|
Hi ha diverses plagues que poden afectar els camps de cereals d'hivern, des de les més genèriques, com els pugons (273) i els nemàtodes (275), fins d'altres de més específiques o puntuals, com per exemple les xinxes (274) que ataquen el blat tou, o el Zabrus tenebroides que pot causar estralls en ordi (459, pàgina 230).
| 275
|
|
| Foto Jordi Izquierdo: Carme (Anoia), març de 1999
|
| Incidències
|
Una pedregada
|
| 276
|
|
|
|
| 277
|
|
| Llobera (Solsonès), 23 de juliol de 2004
|
Un camp de cereals d'hivern pot ser malmès, durant el període de maduració del gra, per una pedregada. L'efecte d'aquesta depèn sobretot de la seva intensitat, però també de l'espècie (blat, 276 i 277; ordi, 278 i 279) i la varietat afectades, i es pot concretar en la caiguda dels grans o de tota l'espiga. Després, les espigues afectades són més sensibles als fongs.
| 278
|
|
|
|
| 279
|
|
| Llobera (Solsonès), 23 de juliol de 2004
|
| 280
|
|
| Coromines a Viver i Serrateix (Berguedà), 19 de juliol de 1980
|
La collita dels cereals d'hivern es fa amb la recol·lectora o cosechadora clàssica. A part de la millora en els mecanismes i en la capacitat de treball de les màquines, en 20 anys s'ha avançat molt pel que fa a les condicions de treball del maquinista, amb la generalització de les cabines amb aire condicionat (compareu les fotografies 281 i 168 amb les 280 i 282).
| 281
|
|
| Carmona (comarca La Campiña - Sevilla), 13 de juny de 2000
|
| Collita
|
Transport del gra
|
| 282
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998
|
El gra que la recol·lectora acumula en una tolva interior és buidat en remolcs (283) o camions que el transportaran als magatzems corresponents.
| 283
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998
|
| Conservació del Gra
|
Sitges i magatzems:
la xarxa de l'antic Servicio Nacional del Trigo
|
| 284
|
|
| Bellpuig (Urgell), 17 d'agost de 2001
|
Encara és força habitual de veure en tota la geografia espanyola la imatge de les sitges (284) que l'antic Servicio Nacional del Trigo va fer construir a les principals poblacions o punts estratègics. A la fotografia inferior (285) es pot veure un magatzem regulador del mateix servei, esdevingut després el Servicio Nacional de Productos Agrarios (SENPA).
| 285
|
|
| Jerez de la Frontera (comarca Campiña de Cádiz - Cadis), 15 de juny de 2000
|
| Conservació del Gra
|
Sitges o magatzems?
|
| 286
|
|
| Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), 16 de maig de 2001
|
Les sitges cilíndriques (286) amb sistemes de transport del gra mecanitzats, permeten guardar bé el gra i, si fos necessari, fer-lo assecar. Però actualment es prefereixen els magatzems (287) per la seva versatilitat, perquè permeten, amb les pales adequades, descarregar i moure el gra més de pressa, i perquè es pot controlar millor visualment l'estat sanitari del gra.
| 287
|
|
| Vic (Osona), 3 d'agost de 2004
|
| Conservació del Gra
|
Sistemes tradicionals:
a Castella
|
| 288
|
|
| Saldaña de Ayllón (comarca Sepúlveda - Segòvia), 27 de juliol de 2007
|
Encara es pot veure avui en dia, en molts pobles de Castella, el gra apilotat per classes o per propietaris en esplanades a l'aire lliure, deixat allà un temps "perquè s'assequi", segons l'afirmació dels usuaris. Quan els agricultors no disposen de magatzems propis (o cooperatius) es troben molt més en inferioritat de condicions davant dels compradors de gra.
| 289
|
|
| Lerma (comarca Arianza - Burgos), 29 de juliol de 2007
|
| Conservació del Gra
|
Sistemes tradicionals:
graners a Catalunya
|
| 290
|
|
| Cal Vima de Gargallà - Montmajor (Berguedà), 3 d'agost de 2004
|
En algunes cases de pagès de Catalunya encara es conserven els graners tradicionals, situats a les golfes. Els sacs de gra (de fins a 60 i 70 kg) es pujaven per les escales interiors o bé s'entraven per la finestra mitjançant unes cúrries (290). El gra es disposava en canats o compartiments (291 i 292), separat per classes.
| 291
|
|
|
|
| 292
|
|
|
|
| Conservació del Gra
|
Altres exemples:
en explotacions agrícoles de les Grans Planes
|
| 293
|
|
| Província de Saskatchewan (Canadà), 14 de juny de 1997
|
Les explotacions agrícoles de les Grans Planes del Canadà i dels Estats Units d'Amèrica disposen de diverses sitges cilíndriques metàl·liques per emmagatzemar el gra.
També solen disposar d'una instal·lació per assecar el gra acoblable a les sitges (870, pàgina 415), i així no han de dependre d'industrials que fan aquesta funció.
| 294
|
|
| Estat d'Iowa (Estats Units d'Amèrica), 24 de setembre de 1998
|
| Conservació del Gra
|
Altres exemples:
concentració per a l'exportació
|
| 295
|
|
| Província de Saskatchewan (Canadà), 14 de juny de 1997
|
| 296
|
|
| Glenville - Iowa (Estats Units d'Amèrica), 20 de setembre de 1998
|
Sitges de recollida del cereal a la regió de les Grans Planes d'Amèrica del Nord, a punt per enviar-lo als ports d'exportació, situats en el Pacífic o bé al llarg del Mississipí-Missouri.
| Què se'n fa, de la Palla?
|
Per a consum del bestiar
|
| 297
|
|
| Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), juliol de 1998
|
La palla que deixa la recol·lectora (297) pot tenir diverses utilitats. Per exemple, es pot recollir en bales petites per al consum del bestiar (alimentació i jaç) de la mateixa explotació (298).
| 298
|
|
| Lladurs (Solsonès), 18 de juliol de 2000
|
| Què se'n fa, de la Palla?
|
Tractament amb amoníac
|
| 299
|
|
| CRIDA 06 a Montañana (comarca Zaragoza - Saragossa), 7 de març de 1984
|
Si es tracta la palla amb amoníac anhidre (299) s'augmenta notablement la seva digestibilitat. Els ramaders dels Pirineus aragonesos han rebut ajuts per fer aquest tractament de la palla a les seves explotacions (300). A Catalunya, en canvi, aquesta pràctica mai no ha estat habitual.
| 300
|
|
| Hoz de Jaca (comarca Jacetania - Osca), 7 de juny de 1988
|
| Què se'n fa, de la Palla?
|
Font de biomassa
per obtenir electricitat
|
| 301
|
![Planta de biomassa de Sangüesa (Zona Media, Navarra), 5 de maig de 2008 [1=Sector amb la caldera, la turbina i les oficines, 2=Magatzem, 3=Pati de reserva]](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Les_Plantes_Cultivades._Cereals._Imatge_303.jpg/430px-Les_Plantes_Cultivades._Cereals._Imatge_303.jpg)
|
| Planta de biomassa de Sangüesa (Zona Media, Navarra), 5 de maig de 2008 [1=Sector amb la caldera, la turbina i les oficines, 2=Magatzem, 3=Pati de reserva]
|
| 302
|
|
| Restes no cremades en la combustió de la palla
|
La planta de biomassa de Sangüesa (301) fou creada per Energía Hidroeléctrica de Navarra i inaugurada el 2002. Porteriorment, ha estat adquirida pel grup Acciona.
Cada any tracta 160.000 tones de palla i produeix 200.000 MWh. Com que l'energia bruta de la palla és semblant a la dels grans de cereals (4,3 Mcal/kg, equivalents a uns 5 Kwh), se n'aprofitaria prop del 30%.
En resten dos tipus de residus, els no cremats (302) i les cendres recollides totalment a la xemeneia. Ambdós són rigorosament controlats pels responsables de medi ambient i entregats a l'abocador corresponent, tot i que són interessants com a adobs.
El magatzem té capacitat per a 1.500 bales de palla, suficients per a tres dies de treball. Les bales es desplacen automàticament, des del magatzem cap a la caldera. El vapor produït per la caldera fa funcionar una turbina amb la qual s'obté electricitat.
La instal·lació també pot processar altres matèries primeres, com cultius energètics o restes forestals.
| Què se'n fa, de la Palla?
|
Font de biomassa
per obtenir etanol
|
| 303
|
|
| Planta de biomassa a Babilafuente (Salamanca), 12 de maig de 2008
|
| 304
|
|
|
|
Per produir etanol a partir de la biomassa se segueixen quatre fases: 1) pretractament de la matèria primera per alliberar les fibres cel·lulòsiques del recobriment de la lignina; 2) trencament, amb enzims, de les fibres de cel·lulosa en sucres simples (sacarificació); 3) fermentació dels sucres, amb llevats, per transformar-los en etanol; 4) destil·lació de la barreja resultant per obtenir l'alcohol quasi pur.
La planta de biomassa (303) que Biocarburantes de Castilla y León preveu inaugurar a finals de 2008, situada al costat de la planta d'etanol (pàgina 23), està destinada a demostrar, a nivell industrial, aquesta tecnologia, emprant palla com a matèria primera.
De fet, la investigació se centrarà en la fase de pretractament de la matèria primera, que tindrà lloc en el cos central de la instal·lació (304). Les torres cilíndriques de la dreta es destinaran a la sacarificació i a la fermentació.
Actualment, aquesta primera fase és la més problemàtica i cara, ja que les fases segona i tercera les resolen de manera adequada els subministradors d'enzims i de llevats, respectivament, i la darrera fase ja s'està duent a terme a la planta veïna.
La capacitat de la planta és per produir 5 milions de litres d'etanol per any, emprant unes 70 tones de palla cada dia, però el rendiment bàsic admès es millorarà.
S'obtindran, com a subproductes, un residu per a pinso i substàncies químiques.
| Què se'n fa, de la Palla?
|
Abastiment per a la indústria
|
| 305
|
|
| Aibar (comarca Zona Media, Navarra), 5 de maig de 2008
|
| 306
|
|
|
|
Un punt central per poder utilitzar la palla industrialment (ara, com a font de biomassa; fa un temps, en la indústria paperera) és resoldre bé la logística d'abastiment.
En la planta de Sangüesa, gestionen directament la palla d'unes 30.000 ha, situades en una àrea geogràfica en la qual els rendiments són prou estables, tot i que hi varien, segons el lloc, de 1.500 a 3.000 kg/ha.
Per fer això, compten amb 33 equips de recollida i transport, que apiloten les bales en unes 300 a 500 palleres (305).
Les bales (306) són de dues mides, de 2,50 x 1,20 x 0,70 o bé de 2,50 x 1,20 x 0,90 m, i només pesen entre 300 kg i 400 kg. Això representa una important limitació econòmica, per l'encariment del transport.
Compren la resta de la palla (40%) a diversos negociants, els quals l'entreguen a la planta, amb regularitat, cada setmana.
Han establert relacions contractuals amb pagesos, treballadors autònoms i negociants, en terminis llargs, per estabilitzar els preus i assegurar-se el subministrament.
| Què se'n fa, de la Palla?
|
Sistemes de recollida
|
| 307
|
|
| Drobucha (Romania), 4 d'agost de 2003
|
El nombre de camps de rostoll amb les bales petites ha disminuït força de pressa en el nostre país. La imatge de la fotografia 307, de recollida manual de les bales, amb l'esforç físic que suposa, no s'avé ni amb el nivell de sous ni amb les condicions de treball que ja són habituals entre els agricultors d'aquí. Per això veiem, sobre tot, camps amb bales més grosses, cilíndriques, (fotografies 14 i 310), o paral·lelepipèdiques (306, 308 i 309).
| 308
|
|
| Talavera (Segarra), 9 d'agost de 2004
|
| Què se'n fa, de la Palla?
|
Les bales grosses
|
| 309
|
|
| Veciana (Anoia), 3 d'agost de 2004
|
Les bales grosses permeten mecanitzar la recollida de la palla (309). Les de tipus paral·lelepipèdic, que pesen uns 280 kg, tenen avantatges sobre les cilíndriques: es pot aprofitar millor l'espai del magatzem i al transportar-les (per això predominen en comarques cerealistes) i es poden repartir al bestiar molt bé. En canvi, les cilíndriques (310), que poden fer uns 370 kg, són més freqüents a les comarques més ramaderes i són força impermeables a la pluja, la qual penetra fàcilment les de tipus paral·lelepipèdic.
| 310
|
|
| Olius (Solsonès), 1 d'agost de 2007
|
| Què se'n fa, de la Palla?
|
Mai no s'hauria de cremar!
|
| 311
|
|
| La Torre de Claramunt (Anoia), juliol de 1980
|
En les nostres condicions, amb sòls amb un nivell de matèria orgànica baix, mai no s'hauria de cremar la palla! (311). Si actualment s'ha prohibit fer-ho, ha estat pel risc d'incendis que significa aquesta pràctica. Però a Andalusia, circulant per la Campiña el mes de juny de cada estiu, encara es poden veure, malauradament, focs que surten de camps de cereals o camps acabats de cremar (312).
| 312
|
|
| Carmona (comarca La Campiña - Sevilla), 13 de juny de 2000
|
| Al Juliol Acaba el Cicle de Cultiu...
|
|
| 313
|
|
| Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), 21 de juliol de 2004
|
| 314
|
|
| Bergús - Cardona (Bages), 23 de juliol de 2004
|
![Planta de biomassa de Sangüesa (Zona Media, Navarra), 5 de maig de 2008 [1=Sector amb la caldera, la turbina i les oficines, 2=Magatzem, 3=Pati de reserva]](/wiki/Fitxer:Les_Plantes_Cultivades._Cereals._Imatge_303.jpg)
