Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 1

Capítol 1

La Producció de Cereals

El Producte	20
Gra i palla	20
Farratge	21
Producció d'energia	22
Estadístiques Generals	24
Evolució de la superfície cultivada de cereals	24
Evolució de la superfície ocupada pels principals cereals	25
Evolució de la producció dels principals cereals	26
Evolució dels rendiments dels principals cereals	27
A què es destinen els cereals?	28
Paisatges de Cereals d'Hivern	29
A Catalunya	29
A Espanya	35
En el Món	40
Paisatges d'Arròs	44
A Catalunya	44
A Espanya	46
En el Món	48
Paisatges de Blat de Moro	52
A Catalunya	52
A Espanya	55
En el Món	60

1
	Sitges a Saskatchewan (Canadà)

El Producte

Gra i Palla

2

3
	Ribera d'Ondara (Segarra), 15 de juliol de 2004

Els cereals es cultiven pel seu gra (2), que és ric en midó i que serveix, bàsicament, per a l’alimentació humana i animal, però també té diversos usos industrials.
Per a la nutrició humana, es tracta d’un producte que, a més del seu contingut energètic preeminent, té un nivell proteic notable i conté diversos minerals i vitamines.
Actualment, el gra de cereals destinat a l’alimentació animal, els pinsos, representa un 33% de la producció total arreu del món i és més del 40% en els països de la Unió Europea.
La transformació industrial dels cereals permet obtenir-ne cervesa i diverses begudes alcohòliques i, sobretot, extreure’n midó, del qual es deriva un nombre indefinit de productes.
Després de collir el gra, resta, com a subproducte, la palla (3). L’interès de la palla és molt inferior al del gra, però la quantitat que se’n produeix i els diversos usos a què es pot destinar fan que es tracti d’un subproducte sovint molt valuós (pàgines 162 a 169).

El Producte

Farratge

4

Es reserva el mot farratge per quan és tota la planta, i no només el gra, la que es destina a alimentar el bestiar. Es tracta d’una utilització usual, però que té una importància molt inferior a la del gra tot sol.
En alguns casos (4) el farratge el componen tant el gra com les tiges i les fulles (cereals immadurs), però en altres casos el pes del gra és molt baix o inexistent, com quan es fan pasturar (5).

5
	Albons (Baix Empordà), 10 de març de 2003

El Producte

Producció d’energia

7
	Caldera policombustible a Prats de Lluçanès (de Manel Serra), 30 d'abril 2008

El gra dels cereals és una font directa d’energia: per exemple, 1 kg d’ordi aporta l’energia equivalent a 0,41 l de gasoli. Per tant, abans que els fons d’inversió internacionals intervinguessin en el mercat de cereals, cremar ordi, en comptes de gasoli, permetia estalviar.
Perquè ara ja hi ha calderes policombustibles (7), que poden cremar fusta (pèl·lets, 6), altres materials, i fins i tot ordi, per escalfar els habitatges i les granges. Cal remarcar, però, que fer cremar els grans de cereals és força més problemàtic que cremar fusta, perquè corroeixen, produeixen gasos volàtils, més cendres...

6

8
	A Espanya només hi ha 4 gasolineres de venda al públic (3 al País Basc i 1 a València) que tinguin etanol. A Catalunya, cap. A la UE, 1.400, de les quals 1.000 són a Suècia. (consultat el 15-5 -08)

És molt més espectacular (pàgina 426 per als EUA) la utilizació de cereals per produir etanol, el qual es pot barrejar amb la gasolina en diverses proporcions: E5, E25, E85 i E100, segons el percentatge d’etanol sobre el total. De moment se n’obté dels grans (i de la canya de sucre o de la remolatxa), però s’està posant a punt la tecnologia per obtenir-ne de la palla (pàgina 165) i de biomassa d’altres vegetals (pàgines 427 i 465).
A la Unió Europea s’ha previst que l’any 2020 s’hi destinaran 59 milions de tones de gra (73% de blat, 24% de blat de moro i 3% d’ordi), i això representarà el 19% del consum total de cereals. Amb tot, la producció de cereals continuarà generant excedents.
A Espanya, les instal·lacions que ja hi ha (com la de la fotografia 9) tenen problemes greus, sobretot perquè no s’ha aplicat la legislació, ja aprovada, que en preveu la barreja obligatòria amb les gasolines, a més que la matèria primera (ordi o blat, en aquest cas) s’ha apujat molt.
De fet, hi ha una oposició frontal per evitar el desenvolupament d’aquesta indústria per part de les grans empreses que controlen el petroli, per exemple, evitant que les gasolineres que elles controlen venguin les barreges amb etanol (EUA).
Un altre problema que en limita el creixement és la manca de prou cotxes adequats per utilitzar-lo, tot i que hi ha diverses empreses que ja en fan (Saab, Ford, GM, Renault...).

El Producte

Producció d'etanol

9
	Planta d'etanol a Babilafuente (Salamanca), 12 de maig de 2008

10
	DDGS de blat de moro. Material facilitat per Eduardo Angulo, Universitat de Lleida

El gra més utilitzat en aquests moments per obtenir etanol és el blat de moro, especialment als EUA (pàgina 426). No obstant això, també hi ha plantes d'etanol instal·lades en diversos països que l'obtenen d'altres matèries primeres.
La planta de la fotografia 9, de Biocarburantes de Castilla y León, gestionada per Abengoa (actualment, la primera productora europea d'etanol i la cinquena dels EUA), està equipada per processar gra de blat, d'ordi, de sorgo, o barreges.
El procés industrial, esquemàticament, és el següent: el cereal es neteja, es mol, es liqua, s'hi afegeix aigua i enzims i s'escalfa amb vapor directe. Es fa fermentar, afegint-hi glucoalmilasa i llevats. El most es destil·la i, posteriorment, es deshidrata per obtenir un alcohol quasi pur.
D'acord amb la informació de l'empresa, la planta té capacitat per produir 195 milions de litres d'etanol per any, a partir de 585.000 tones de gra, deixant com a subproductes 160.000 t de CO₂ (emprat en diversos procesos industrials) i un bagàs que es comercialitza com a pinso proteic (220.000 t), després d'assecar-lo.
La qualitat del pinso, anomenat genèricament DDGS (destiller dried grain with solubles), depèn del cereal de procedència, però és molt interessant per als remugants i —el de blat de moro— també per a monogàstrics.

Estadístiques

Superfície cultivada de cereals

Els cereals formen el grup de cultius que, amb molta diferència, ocupa més superfície arreu del món.
El percentatge de superfície cultivada que ocupen els cereals a Catalunya no és tan alt com el del conjunt d'Espanya (si es tinguessin en compte els guarets les diferències encara serien més grans).
Tant a Catalunya com a Espanya la importància del cultiu dels cereals ha anat augmentant en els darrers 40 anys.
En l'àmbit mundial, en canvi, el percentatge de superfície cultivada que ocupen els cereals (més elevat inicialment) s’ha mantingut més estable i té tendència a baixar des de la dècada de 1980.

Estadístiques

Superfície ocupada pels principals cereals

El blat (seguit a distància de l'arròs i del blat de moro) és el cereal (i el cultiu) que ocupa més superfície arreu del món.
Al contrari del que passa en l'àmbit mundial i a la Unió Europea, a Catalunya (i a Espanya) el cereal més cultivat des dels primers anys de la dècada de 1970 és, amb molta diferència, l'ordi, seguit del blat.
La superfície que ocupa el blat de moro, tant a Catalunya com a Espanya, s'ha mantingut força estable, a diferència del que ha passat en el món, on ha augmentat regularment durant els darrers 40 anys.
La superfície ocupada per l'arròs és, relativament, quasi insignificant a Espanya i més important a Catalunya.
El cultiu de tots els altres cereals ha disminuït a Catalunya i més clarament a Espanya i en el món.

Estadístiques

Producció dels principals cereals

El blat, l'arròs i el blat de moro concentren, a parts iguals, la producció mundial de cereals.
L'estructura catalana i espanyola de les produccions de cereals es diferencia de la mundial perquè en el nostre cas l'ordi és el principal producte i l'arròs ocupa un lloc totalment secundari.
Les produccions de cereals d'estiu a Catalunya són més importants que en el conjunt d'Espanya.
La variabilitat de les produccions, sobretot la dels cereals d'hivern, s'explica per l'efecte de la disponibilitat d'aigua sobre els rendiments.

Estadístiques

Rendiments dels principals cereals

Els rendiments dels cereals han augmentat molt durant els darrers 40 anys, però l'evolució ha estat diferent segons les espècies.
Els cereals d'estiu tenen un rendiment més alt que els cereals d'hivern. Les diferències són molt més importants a Catalunya i a Espanya, on es cultiven en regadiu, que en el conjunt del món.
El blat de moro és el cereal el rendiment del qual ha crescut més de pressa en els darrers 40 anys, especialment en el nostre país. El rendiment de l'arròs, en canvi, ha crescut molt en el conjunt del món, però s'ha mantingut força estancat tant a Catalunya com a Espanya.
Els rendiments dels cereals d'hivern han crescut, en proporció, menys en el nostre país que arreu del món.

Estadístiques

A què es destinen els cereals?

Evolució de la producció i del consum de cereals (FAO, 2008)

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Catalunya: Segarra i Urgell

11
	Ossó de Sió (Urgell), 5 de febrer de 2003

La comarca de la Segarra (12) es destaca, entre totes les de Catalunya, perquè els cereals hi ocupen un 95% de la terra cultivada. A bona part de la comarca de l'Urgell (exceptuant els municipis dels regadius) els cultius hi són semblants (11). Hi predomina totalment l'ordi (85%), mentre que el blat s'hi fa molt poc (10%).

12
	Talavera (Segarra), 3 d'agost de 2007

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Catalunya: Noguera

13
	Camarasa (Noguera), 24 de març de 2003

A la Noguera (13 i 14), on predominen els cultius de secà, també els cereals d'hivern són els cultius principals (72% de tota la superfície cultivada). En aquest cas, l'ordi hi representa un 75% dels cereals, i el blat, només el 15%, però ja és més que a la Segarra, degut al major pes del regadiu.

14
	Oliola (Noguera), 25 de juliol de 2000

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Catalunya: Anoia i Conca de Barberà

15
	La Pobla de Claramunt (Anoia), 15 de desembre de 2002

A l'Anoia (15) i a la Conca de Barberà (16) els cereals també predominen en molts municipis (sobretot en la primera comarca), mentre que en uns altres municipis són desplaçats pels conreus llenyosos. El blat arriba a ocupar la tercera part dels cereals, i l'ordi, les dues terceres parts.

16
	Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), 24 de juliol de 2001

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Catalunya: Solsonès

17
	Castellar de la Ribera (Solsonès), 24 de febrer de 2005

Al Solsonès (17 i 18), on la superfície cultivada no arriba al 20% de la superfície geogràfica, el blat hi representa prop del 40% de la superfície de cereals, però amb tendència a baixar actualment. Aquesta major presència del blat, per comparació a les comarques citades anteriorment, s'explica perquè els sòls disposen de més aigua al final del cicle que no perquè l'alternativa de cultius sigui més variada (els cereals hi ocupen el 67% de la superfície cultivada).

18
	Lladurs (Solsonès),10 de juliol de 2006

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Catalunya: Osona i Bages

19
	Gurb (Osona), 1 d'abril de 2008

Es tracta de dues comarques veïnes, però les seves produccions agràries són ben diferents. Els cereals ocupen més superfície total al Bages (més de 17.000 ha, davant les 12.000 ha d'Osona) i, sobretot, més superfície relativa, el 66% de la cultivada, quan a Osona (19) només representen el 40%. També es diferencien pels rendiments i pel cereal que hi predomina: l'ordi ocupa les 2/3 parts dels cereals en el Bages (20), però no arriba a la meitat a Osona, i en aquesta comarca els rendiments són clarament més alts.

20
	Sant Fruitós de Bages (Bages), 4 de maig de 2005

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Catalunya: regadius de Lleida

21
	Anglesola (Urgell), 17 de gener de 2004

Als regadius de Lleida (21 i 22) els cereals d'hivern hi tenen un lloc secundari (menys del 25% de la superfície cultivada) i el blat hi és molt més important (més del 75% del total) que l'ordi. Aquest esquema general, però, no es compleix de la mateixa manera en totes les comarques: per exemple al Segrià l'ordi predomina sobre el blat, potser com a conseqüència dels tipus de sòls d'aquesta comarca.

22
	Vila-sana (Pla d'Urgell), 4 de juliol de 2004

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Espanya: Andalusia

23
	Carmona (comarca La Campiña - Sevilla), 13 de juny de 2000

Entre les autonomies espanyoles que es destaquen en la producció de cereals, Andalusia (23 i 24) es caracteritza perquè els cereals d'hivern només representen un 20% de la superfície cultivada i perquè el blat hi predomina totalment (75% de la superfície de cereals d’hivern).
Amb l'aplicació de les subvencions de la PAC, el blat dur va passar d'ocupar el 20% de tota la superfície cultivada de blat, l'any 1984, al 88%, l'any 2001. A partir de 2006, però, s'ha corregit l'anomalia (pàgina 199).

24
	Jerez de la Frontera (comarca Campiña de Cádiz - Cadis), 15 de juny de 2000

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Espanya: Castella i Lleó

25
	Tierra de Campos (Valladolid), juny de 1985

A Castella i Lleó els cereals d'hivern ocupen el 75% de la superfície destinada a cultius herbacis. Globalment, el blat representa un 30% d'aquesta superfície, i l'ordi, un 60%, tot i que hi ha moltes diferències segons els indrets: a la província de Burgos, amb comarques tan fèrtils com La Bureba (26), els percentatges respectius són del 40% i el 58%, mentre que a Valladolid, amb Tierra de Campos (25), són de l'11% i el 87%.

26
	Busto de Bureba (comarca Bureba - Ebro - Burgos), 29 de juliol de 2007

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Espanya: Castella-La Manxa

27
	Oropesa (comarca Talavera - Toledo), 10 de novembre de 2001

A Castella - La Manxa (27 i 28) els cereals d'hivern ocupen les dues terceres parts dels cultius herbacis. El blat no arriba a representar el 25% del total dels cereals d'hivern, mentre que l'ordi s'acosta al 65%. El guaret té força importància (33% de la superfície cultivada amb herbacis, inclòs el mateix guaret), però a la província de Conca (28) part del guaret ha estat substituït per gira-sol, el qual ocupa el 25% de la terra dedicada a cultius herbacis i guaret.

28
	Atalaya del Cañavate (comarca Mancha Alta - Conca), 22 de juny de 2007

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Espanya: Navarra

29
	Puerto del Perdón (Cuenca de Pamplona, Navarra), 5 de maig de 2008

Els cereals d'hivern ocupen, a Navarra, prop del 70% de tots els cultius herbacis. El blat hi és més cultivat que a Castella, però força menys que a Andalusia (hi representa al voltant del 40% de tots els cereals d'hivern), mentre que l'ordi sobrepassa el 50%. La producció de blat de Navarra supera, habitualment, la de Catalunya, tot i que la seva superfície geogràfica és només la tercera part de la catalana.

30
	Bardenas Reales (comarca Ribera Baja - Navarra), 25 de maig de 2007

Paisatges de Cereals d'Hivern

A Espanya: Aragó

31
	Ejea de los Caballeros (comarca Ejea de los Caballeros - Saragossa), 3-5-07

L'estructura de la producció de cereals de l'Aragó és, en el seu conjunt, semblant a la de Catalunya: 20% de blat, 50% d'ordi i 30% de blat de moro (tot i que pot variar força segons els anys).
Però els cereals d'hivern hi ocupen, com a Navarra, prop del 70% de la superfície destinada a conreus herbacis (amb més del 40% ocupada pel blat). D'altra banda, l'extensió de la superfície de regadiu ha canviat radicalment la ubicació de la producció dels cereals: tant l'ordi (31) com el blat (32) es cultiven força en els "nous" regadius.

32
	Valfarta (comarca Monegros - Osca), 27 de maig de 2006

Paisatges de Cereals d'Hivern

En el món: França

33
	La Beauce (França), 14 d'octubre de 1995

La Unió Europea és el principal productor de cereals d'hivern en l'àmbit mundial (supera el 25% d'aquesta producció, mentre que només arriba al 13% de la producció de tots els cereals). França n'és, de llarg, el primer país productor, amb més del 25% del total. La Beauce (33) és considerada una de les zones bladeres de referència en l'àmbit mundial, però en moltes altres regions de França (34) el blat també és el primer cultiu.

34
	Borgonya (França), 10 de maig de 1997

Paisatges de Cereals d'Hivern

En el món: Alemanya

35
	Ulm (Baden - Wurtemberg - Alemanya), 14 d'agost de 2006

Alemanya és el segon productor de cereals de la Unió Europea, després de França, però n'és el primer de cereals d'hivern. A més de blat i d'ordi, són remarcables les seves produccions de sègle i de triticale (4 i 3 milions de tones, respectivament). Tot i que la producció d'espelta és més aviat testimonial, aquest cereal també hi té una presència generalitzada, com ho permet intuir el fet que el camió de la fotografia 36 en descarregui a aquesta enorme sitja (35), la més alta del món, situada prop d'Ulm.

36

Paisatges de Cereals d'Hivern

En el món: Canadà

37
	Província de Manitoba (Canadà), 12 de juny de 1997

Des de finals del segle XIX, les províncies canadenques de les Grans Planes (Manitoba -37 i 38-, Saskatchewan i Alberta) es varen convertir en el graner dels països de la primera revolució industrial. Actualment, gràcies a organismes com la Canadian Grain Comission i el Canadian Wheat Board, Canadà encara continua essent un país de referència, especialment pel que fa a la qualitat dels seus blats.

38

Paisatges de Cereals d'Hivern

En el món: els Estats units d'Amèrica

39
	Estat de Dakota del Sud (EUA), 26 de setembre de 1998

Estats Units és el primer exportador de blat del món, si bé en produeix menys que la Xina, la Unió Europea i, darrerament, l'Índia. La seva producció d'ordi, en canvi, és secundària. El blat es cultiva, en bona mesura, en els estats del Mig Oest, on, així que s'avança cap a l'Oest i la pluviometria es fa més escassa, el blat substitueix el blat de moro (39), però tot seguit és reemplaçat per les pastures (“ranxos”). D'altra banda, quan es cultiva més a l'oest (Montana, Wyoming, etc.) s'ha de combinar amb guaret.

40
	Estat de Montana (EUA), 20 de juny de 1997

Paisatges d'Arròs

A Catalunya: delta de l'Ebre

41
	Amposta (Montsià), 16 de juliol de 2004

La producció d'arròs a Catalunya es concentra en el delta de l'Ebre (20.300 ha). Es tracta, pràcticament, d'un monocultiu distribuït a ambdós marges del darrer tram del curs de l'Ebre: a la dreta, la comarca del Montsià (11.200 ha), i a l'esquerra, la del Baix Ebre (9.100 ha).

42
	Deltebre (Baix Ebre), juliol de 1992

Paisatges d'Arròs

A Catalunya: Empordà

43
	Mas Pla de Pals (Baix Empordà), 21 de setembre de 2001

També es cultiva arròs a l'Empordà, a les terres baixes de prop del riu Ter (Pals i municipis veïns, amb 525 ha i entre els rius Fluvià i Muga (Castelló d'Empúries, Riumors (44) i Sant Pere Pescador, 250 ha).
Un altre punt de cultiu d'arròs és a la part baixa del Segre (130 ha cultivades). En aquests indrets l'arròs ocupa camps en monocultiu, que limiten amb camps conreats amb altres cultius.

44
	Riumors (Alt Empordà), 22 de gener de 2000

Paisatges d'Arròs

A Espanya: València

45
	Cullera (comarca Riberas del Júcar - València), 3 de maig de 1981

L'arròs fou introduït a Espanya pels àrabs, els quals el cultivaren primerament a València, que és la comunitat de referència d'aquest cultiu, tot i que ja fa anys que ha deixat de ser la primera zona productora, superada per les Maresmes del Guadalquivir i, darrerament, per Extremadura i Catalunya. Actualment, la superfície que hi ocupa l'arròs va decreixent, no tan sols perquè comparteix els sòls amb hortalisses (45) i tarongerars (46), sinó, sobretot, degut al fort desenvolupament industrial i urbanístic.

46
	Favara (comarca Riberas del Júcar - València), 8 de setembre de 2001

Paisatges d'Arròs

A Espanya: Maresmes del Guadalquivir

47
	Isla Mayor(comarca Las Marismas - Sevilla), 15 de juny de 2000

Les extenses planes que formen les Maresmes del Guadalquivir, a la província de Sevilla, s'han transformat, a partir dels anys 1950, de terrenys pantanosos i pastures a fèrtils camps de cultiu, ocupats per remolatxa, cotó, etc., a les parts més altes i arròs a les de més cap al sud. Actualment, aquesta zona és la primera productora d'arròs a Espanya, tant per l'extensió que hi ocupa el conreu (més de 35.000 ha) com pel nivell del seu rendiment (superior als 8.500 kg/ha).

48
	Isla Mayor (comarca Las Marismas - Sevilla), 10 de setembre de 2001

Paisatges d'Arròs

En el món: Itàlia

49
	Regió de Vercelli (Itàlia), setembre de 1987

Itàlia és el primer país productor d'arròs de la Unió Europea (en produeix un 60% més que Espanya, el segon productor). Es cultiva a la vall del Po i té com a centre de referència la ciutat piemontesa de Vercelli, el primer mercat de l'arròs a Europa.

50
	Regió de Vercelli (Itàlia), setembre de 1987

Paisatges d'Arròs

En el món: la Camarga

51
	Arròs a la Camarga (França), al costat de l'estany de Vaccarès, 1-8-2004

A la Camarga, comarca de la Provença que es troba en el delta del Roine, també s'hi cultiva arròs. Es tracta d'una zona menys càlida que les del nostre país, en la qual els rendiments són inferiors (70-80% dels del conjunt d'Espanya i 10% més baixos que els de Catalunya). De fet, la producció d'arròs francesa és inferior, dins de la Unió Europea, no tan sols a la italiana i a l'espanyola, sinó també a la de Grècia i a la de Portugal.

52
	Un mas amb cultiu d'arròs a la Camarga (França), 1 d'agost de 2004

Paisatges d'Arròs

En el món: Xina

53
	Província de Zijiang (Xina) 12 de juliol de 2002

La Xina és, amb molta diferència, el primer productor d'arròs del món (180 milions de tones) per davant de l'Índia (segon productor, amb 140 milions). El nivell tecnològic del cultiu és molt divers (amb extenses àrees d’agricultors empobrits, 54), però els rendiments estadístics (6.265 kg/ha) són excel·lents, tenint en compte la superfície (de 29 milions d'hectàrees) a què es refereixen.

54
	Província de Guangxi, prop de Quilin (Xina) 8 de juliol de 2002

Paisatges d'Arròs

En el món: Vietnam

55
	Chau Doc, delta del Mekong (Vietnam), 8 de gener de 2005

Vietnam és el país en el qual la producció d'arròs ha crescut més de pressa els darrers anys (d'importador d'arròs l'any 1986, ha esdevingut el segon país exportador, després de Tailàndia i per davant dels Estats Units d'Amèrica). L'arròs es cultiva en el 75% del sòl llaurat, i s'hi poden trobar els diversos sistemes de cultiu que hi ha arreu del món: arròs en cultiu inundat (en el delta del Mekong poden fer tres collites per any, 55), bàsicament, però també arròs en secà, en terres fondes o en terres muntanyoses i, testimonialment, l'arròs flotant (56).

56
	Tritôn a An Giang, delta del Mekong (Vietnam), 7 de gener de 2005

Paisatges de Blat de Moro

A Catalunya: regadius de Lleida

57
	Térmens (Noguera), 25 de juliol de 2000

Les comarques dels regadius de Lleida, la Noguera (57 i 58), el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, són les que concentren la producció de blat de moro per a gra de Catalunya.

58
	Ponts (Noguera), 11 d'agost de 2007

Paisatges de Blat de Moro

A Catalunya: comarques de Girona

59
	Foixà (Baix Empordà), 1 de juny de 1999

A les comarques de Girona s'hi cultiva força blat de moro per a gra (59), però també se'n fa molt per a farratge (60), per ensitjar-lo per a les vaques de llet.

60
	Riudellots de la Selva (Selva), 21 de setembre de 2002

Paisatges de Blat de Moro

A Catalunya: La Garrotxa

61
	Capsec La Vall de Bianya (Garrotxa), 11 de setembre de 2002

La Garrotxa és la comarca catalana amb més densitat de cultiu de blat de moro, (hi ocupa el 30% de tota la superfície cultivada) i s'hi conrea per a gra (60%) o per a farratge. Habitualment, el blat de moro s'hi ha fet en secà, però des de fa uns quants anys s'hi poden veure nombrosos equips de reg per aspersió.

62
	La Vall d'en Bas (Garrotxa), 21 d'agost de 2001

Paisatges de Blat de Moro

A Espanya: Castella i Lleó

63
	Comarca El Páramo (Lleó), 15 d'agost de 2004

Castella i Lleó és, actualment, l'autonomia espanyola on es cultiva i es produeix més blat de moro (25% del total), sobretot a Lleó, al Páramo (63) i a les planes fèrtils de l'Órbigo, l'Esla, etc., i a Samora-Valladolid (plana del riu Duero, 64). Aquest predomini és recent, ja que durant els anys 1990 les principals zones productores d'Espanya eren Aragó, Albacete, Andalusia i Extremadura.

64
	Peleagonzalo (comarca Duero Bajo - Samora), 23 d'octubre de 2003

Paisatges de Blat de Moro

A Espanya: Aragó

65
	Sobradiel (comarca Zaragoza - Saragossa), 22 d'octubre de 2003

L'Aragó, després de Castella i Lleó, és la comunitat autònoma espanyola en què la producció de blat de moro és més alta (representa aproximadament el 20% de tot l'estat). Aquest cultiu es troba en els regadius més antics (al llarg del riu Ebre i dels seus afluents), on s'ha passat d'una situació de monocultiu a una altra amb més diversitat (65), i en els regadius nous, com els dels Monegres, en rotació amb diversos cultius (66).

66
	Peñalba (comarca Bajo Cinca - Osca), 13 d'agost de 2004

Paisatges de Blat de Moro

A Espanya: Albacete

67
	Albacete (comarca Centro-Albacete), 28 de juny de 2003

La província d'Albacete, on el blat de moro ocupa una superfície important, es destaca per tenir un rendiment mitjà molt elevat (superior al del conjunt de Catalunya). Actualment, hi ocupa menys extensió que durant els anys 1990 perquè per als productors les perspectives d'aquest cultiu són menys favorables que les d'altres d'alternatius (diverses hortalisses, per exemple) a mesura que el regadiu va madurant.

68
	Albacete (comarca Centro-Albacete), 11 de setembre de 2001

Paisatges de Blat de Moro

A Espanya: Galícia

69
	Lalín (comarca Montaña-Pontevedra), 15 d'agost de 2004

Galícia havia estat, tradicionalment, l'autonomia espanyola en què es conreava més blat de moro, però els rendiments eren baixos i la producció relativa reculava. L'any 1980 s'hi cultivaven 150.000 ha, que donaven 440.000 tones de gra. Es cultivava en secà (84%) i es destacaven (36%) les poblacions autòctones (70), no híbrids. A més, en un 50% de la superfície hi era associat amb mongetes. Actualment, la superfície cultivada ha baixat, però s'hi fan híbrids ben adaptats, gràcies, en part, a l'excel·lent treball d'especialistes destacats.

70
	Ludeiro-Monterroso (comarca Central-Lugo), 15 d'agost de 2004

Paisatges de Blat de Moro

A Espanya: cornisa del Cantàbric

71
	Cantàbria, agost de 1984

Tant a Astúries com a Cantàbria, la superfície que hi ocupa el blat de moro és testimonial. El cultiu associat de blat de moro amb mongetes, com es pot apreciar a les imatges (71, 72 i 73), només és possible quan es tracta de parcel·les molt petites.

72

73
	Astúries, 2 d'agost de 1999

Paisatges de Blat de Moro

En el món: França

74
	País del Loira (França), agost de 1988

França també és el principal país productor de blat de moro de la Unió Europea (33% del total). Tot i que la principal zona productora es troba al sud (sobretot a les Landes), també se'n cultiva a regions del centre (74) i fins i tot al Nord del país (75), ja que un programa de millora autòcton i prou potent els ha permès obtenir híbrids de cicles adients a les seves necessitats.

75
	Departament del Nord (França), 24 de setembre de 2002

Paisatges de Blat de Moro

En el món: altres països més cap al nord d'Europa

76
	Baixa Àustria (Àustria), 10 d'agost de 1996

A part d'Itàlia, un altre país gran productor de blat de moro, es pot veure aquest cultiu en molts dels altres països de la UE de més al nord, com Àustria (76) i la mateixa Anglaterra (77), si bé en aquest darrer país només es cultiva per ensitjar. S'ha constatat, d'altra banda, que l'expansió del blat de moro cap al nord ha portat associats importants problemes d'erosió del sòl.

77
	Regió de Coventry (Anglaterra), 24 de setembre de 2002

Paisatges de Blat de Moro

En el món: la vall del Danubi a Romania

78
	Rachelu (Romania), 7 d'agost de 2003

Les extenses i fèrtils planes de la vall del Danubi, com les que apareixen a les imatges 78, 79 i 80, permeten fer el blat de moro fins i tot en secà. Es tracta d'una de les àrees de producció de blat de moro més importants de tot el món, amb un potencial que s'està desenvolupant molt de pressa.

79
	Macin (Romania), 7 d'agost de 2003

Paisatges de Blat de Moro

En el món: la vall del Danubi a Sèrbia i Hongria

80
	Regió de Voivodina (Sèrbia), 1 d'agost de 2003

Si bé, actualment, la intensitat de cultiu del blat de moro en els països de la vall baixa del Danubi és heterogènia i força millorable, la irrupció de les varietats de les multinacionals dels EUA (81), juntament amb la teenologia apropiada, estesa amb la col·laboració dels tècnics autòctons més dinàmics, fa pensar que en pocs anys els nivells de producció creixeran molt.

81
	Gran plana hongaresa (Hongria), 18 de setembre de 2000

Paisatges de Blat de Moro

En el món: els Estats Units d'Amèrica

82
	Estat d'Iowa (EUA), 22 de setembre de 1998

El corn belt, en els EUA, és la regió de referència de la producció de blat de moro a tot el món, en la qual, en uns sòls extraordinàriament fèrtils, es pot cultivar sovint en secà. La rotació clàssica, en aquesta regió, ha estat blat de moro i soja (83), amb el 50% del sòl, aproximadament, ocupat per cada cultiu. Amb la irrupció de la producció d'etanol, la producció de blat de moro dels EUA s'ha disparat, augmentat tant la superfície cultivada com els rendiments, absorbint, de moment (2007), l'increment del consum.

83
	Estat d'Iowa (EUA), 24 de setembre de 1998