Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 2

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Capítol 2

Morfologia dels Cereals


Plàntula 66
Mata 67
 Brot principal i fillols 67
 Mata vegetativa 68
 Mata reproductiva 69
Aparell Vegetatiu 70
 Fulla 70
 Tija 72
 Arrels 74
Inflorescència 76
 Estructura de la inflorescència 76
 Tipus d'inflorescències 77
Gra 78





84 Mates de sègol
Mates de sègol
Plàntula

85 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 86.jpg

Després d'aparèixer la primera fulla, en van naixent de noves, cadascuna de les quals surt de dins de l'anterior (85), de manera que la primera que ha sortit és la que queda més enfora (86). Així es forma el cappare o brot principal del cereal.

86 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 87.jpg
Mata Brot principal i fillols

87 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 88.jpg

Una plàntula desenvolupada consta de diverses fulles: a la fotografia 87 es pot veure, a l'esquerra, una plàntula sencera, i a la dreta, una altra amb les fulles separades. A mesura que la planta va creixent, surten els fillols de l'axil·la de les fulles del brot principal (88), i després de les dels mateixos fillols.

88 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 89.jpg
Mata Mata vegetativa

89 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 90.jpg

Una mata de cereals (89) està formada pel brot principal i per diversos fillols, cadascun dels quals, per la seva part, es compon de diverses fulles, igual que la plàntula (87). A la fotografia 90 es pot veure com alguns fillols, a més del cappare, han desenvolupat fillols d'ordre secundari. Durant el període vegetatiu no apareixen les tiges, i la mata només té fulles i fillols.

90 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 91.jpg
Mata Mata reproductiva

91 Civada
Civada
92 Arròs
Arròs

Durant el període reproductiu es desenvolupen les tiges (91), i al final d'aquest període apareixen les inflorescències (92), en posició terminal. Però no tots els fillols arriben a desenvolupar una inflorescència (93 i 94).

93 Ordi
Ordi
94 Blat
Blat
Aparell Vegetatiu Fulla

95 1-Limbe, 2-Tija, 3-Beina, 4-Fillol, 5-Fillol descompost, 6-Beina, 7-Limbe.
1-Limbe, 2-Tija, 3-Beina, 4-Fillol, 5-Fillol descompost, 6-Beina, 7-Limbe.

Una fulla consta de dues parts: el limbe, que és la part planera, i la beina, la part que abraça la tija o bé que forma una falsa tija quan la planta es troba en el període vegetatiu (95). A la unió entre el limbe i la beina hi apareixen la lígula (97) i les estípules (96 i 97).

96 1-Estípula
1-Estípula
97 1-Estípula, 2-Lígula
1-Estípula, 2-Lígula
Aparell Vegetatiu Fulla bandera

98 Blat
Blat
99 Arròs
Arròs

La fulla bandera és la darrera fulla que apareix. La seva importància es deu al fet que, en el blat i en l'arròs, sobretot, sintetitza bona part dels glúcids que s'acumulen en el gra.

100 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 100.jpg
Aparell Vegetatiu Tija: estructura

101 Tija de blat. 1-Nus.
Tija de blat. 1-Nus.
102 Tiges de blat de moro - entrenús.
Tiges de blat de moro - entrenús.

La tija dels cereals està formada per diverses unitats elementals compostes per un nus i un entrenús (102 i 103). En els nusos s'hi insereixen les fulles (101 i 103) i, en alguns casos (104, 105 i 106), les branques o les inflorescències, que surten de l'axil·la d'aquestes.

103 1-limbe, 2-nus, 3-beina, 4-entrenús.
1-limbe, 2-nus, 3-beina, 4-entrenús.
Aparell Vegetatiu Tija: branques

104 Panís negre-Branca lateral.
Panís negre-Branca lateral.

Els cereals d'estiu poden desenvolupar branques laterals, que surten dels diversos nusos de la tija, a l'axil·la de les fulles corresponents (104 i 106). El blat de moro, en particular, hi desenvolupa les inflorescències femenines (105).

105 Blat de moro
Blat de moro
106 Mill-Branca lateral.
Mill-Branca lateral.
Aparell Vegetatiu Arrels seminals i arrels secundàries

107 1-arrels secundàries, 2-arrels seminals o primàries
1-arrels secundàries, 2-arrels seminals o primàries

Les primeres arrels d'una gramínia, les que surten de la llavor, són les arrels primàries o seminals (107). Però a mesura que la planta es desenvolupa apareixen unes arrels noves, que surten dels nusos enterrats de la tija: són les arrels secundàries, adventícies o nodals (108).

108 1-rizoma, 2-arrels secundàries, 3-arrels seminals o primàries, 4-arrels secundàries.
1-rizoma, 2-arrels secundàries, 3-arrels seminals o primàries, 4-arrels secundàries.
Aparell Vegetatiu Arrels adventícies i d'ancoratge

109 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 111.jpg

Les arrels adventícies són el sistema radicular definitiu dels cereals (109) i de totes les gramínies, ja que les arrels seminals desapareixen al cap de poques setmanes després de la naixença. En el blat de moro i altres cereals d'estiu, com el panís negre (110), a més de les arrels adventícies en surten unes altres dels nusos més baixos de la tija no enterrats. Són les arrels d'ancoratge, les quals no tan sols faciliten l'estabilitat de la planta, sinó que també poden ser funcionals.

110 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 110.jpg
Inflorescència Estructura de la inflorescència

111 Civada. Espiguetes. Raquis.
Civada. Espiguetes. Raquis.
112 Triticale. Espiguetes. Raquis.
Triticale. Espiguetes. Raquis.

La inflorescència dels cereals està formada per un conjunt d'unitats elementals, les espiguetes, les quals s'uneixen a l'eix o raquis de la inflorescència a través de peduncles més o menys complexos, i formen una panícula (111). O s'hi uneixen directament, com l'espiga (112), que, de fet, és un cas particular de panícula. Cada espigueta (113) agrupa una o més flors (sovint no totes fèrtils), protegides conjuntament per dues bràctees, les glumes. La flor dels cereals té tres estams i un pistil amb dos estigmes, i és protegida per les glumel·les.

113 Flors, aresta, glumes, estams, glumel·les i espiguetes.
Flors, aresta, glumes, estams, glumel·les i espiguetes.
Inflorescència Tipus d'inflorescències

114 Arròs
Arròs
115 Sorgo
Sorgo

Els cereals que tenen inflorescències en panícula són: l'arròs (114), el sorgo (115), la civada (111), el mill i el panís. En canvi, tenen inflorescència en espiga: el blat (116), l'ordi (117), el sègol i el triticale.

116 Blat
Blat
117 Ordi
Ordi
Gra

118 Panís negre, arròs, ordi; sorgo, blat de moro, civada; mill, blat, sègol, triticale.
Panís negre, arròs, ordi; sorgo, blat de moro, civada; mill, blat, sègol, triticale.

El gra dels cereals és un fruit anomenat cariòpside, és a dir, un fruit sec indehiscent. Tenen grans vestits (amb les glumel·les adherides al gra) l'arròs (119), l'ordi, la civada (119), el mill i alguns sorgos, mentre que el blat, el blat de moro, el sègol, el triticale, el panís negre i molts sorgos tenen el gra nu.

119 1-Arròs, 2-arròs escairat, 3-civada, 4-civada pelada, 5-glumel·les.
1-Arròs, 2-arròs escairat, 3-civada, 4-civada pelada, 5-glumel·les.