Les plantes cultivades. Cereals/Capítol 3

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
← Capítol 2 Capítol 3: Cicle dels Cereals d'Hivern
Les plantes cultivades. Cereals
Capítol 4 →


Capítol 3

Cicle dels Cereals d'Hivern


Període Vegetatiu 80
 Germinació 80
 Desenvolupament de la plàntula 82
 Filloleig 84
Període Reproductiu 88
 Inici del canoneig 88
 En ple canoneig 90
 Final del canoneig 92
 Estadi sarró 93
Període de Formació i Maduració del Gra 94
Accidents durant el Cicle dels Cereals 96
 Ajagut 96
 Escaldat 98
 Altres accidents 100





120 Camp de varietats d'ordi a Calaf (Anoia), 15 de maig de 2004
Camp de varietats d'ordi a Calaf (Anoia), 15 de maig de 2004
Període Vegetatiu Germinació

121 Arrels primàries
Arrels primàries

El gra de cereal en contacte amb la humitat del sòl absorbeix aquesta mateixa humitat, s'infla i comença a germinar: primer surten les arrels primàries, les quals tenen un geotropisme positiu, i tot seguit surt la plúmula o coleòptil, que protegeix la primera fulla.

122 1-Plúmula o coleòptil, 2-Arrels primàries.
1-Plúmula o coleòptil, 2-Arrels primàries.
Període Vegetatiu Germinació i naixença

123 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 125.jpg

Les llavors sembrades més fondes (123) poden germinar abans perquè les capes més profundes del sòl mantenen millor la humitat, però les sembrades més somes, si tenen prou humitat, neixen primer i es desenvolupen millor (125).

124 La primera fulla perfora el coleòptil en sortir del sòl.
La primera fulla perfora el coleòptil en sortir del sòl.
125 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 124.jpg
Període Vegetatiu Desenvolupament de la plàntula

126 1-Restes del coleòptil, 2-Posició de l'àpex, 3-Rizoma
1-Restes del coleòptil, 2-Posició de l'àpex, 3-Rizoma

Mentre la plàntula va desenvolupant fulles (126), el seu sistema radicular també creix, tot i que no es tracta del definitiu. Quan el gra se sembra profund es forma el rizoma, que està constituït pel primer o els dos primers entrenusos més baixos de la tija, el qual situa l'àpex de la plàntula (és l'extrem superior i és una zona meristemàtica) prop de la superfície del sòl. Com que la plàntula continua absorbint les substàncies de reserva del gra transportades pel rizoma, com més llarg sigui aquest, més vulnerable serà la plàntula.

127 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 127.jpg
Període Vegetatiu Desenvolupament de la plàntula i aparició de les fulles

128 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 130.jpg

El ritme d'aparició de les fulles depèn, sobretot, de la temperatura. Les fotografies 127 i 129 mostren sembrats durant la fase de desenvolupament de la plàntula (128).

129 Anglesola (Urgell), 17 de gener de 2004
Anglesola (Urgell), 17 de gener de 2004
Període Vegetatiu Filloleig

130 1-Fillols, 2-arrels secundàries, 3-rizoma
1-Fillols, 2-arrels secundàries, 3-rizoma
131 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 132.jpg

Quant surt la quarta fulla sol sortir el primer fillol, a l'axil·la de la primera (130). La sortida del primer fillol coincideix amb la de les arrels secundàries. Els successius fillols van apareixent a les axil·les de les fulles del brot principal i possiblement també a les dels fillols primaris, cosa que dóna lloc a fillols secundaris en un procés que pot créixer exponencialment (131). A la fotografia 132, un camp durant el filloleig.

132 Bergús - Cardona (Bages), desembre de 1983
Bergús - Cardona (Bages), desembre de 1983
Període Vegetatiu Filloleig: espesseïment del sembrat

133 La Torre de Claramunt (Anoia), 6 de març de 2004
La Torre de Claramunt (Anoia), 6 de març de 2004

A mesura que van sortint els fillols, el sembrat es va tancant fins que cobreix completament el sòl. La fotografia 133 es va fer el dia 6 de març i la 134, feta en el mateix marc, és del dia 5 d'abril. (Convé d'aclarir que es tracta d'una sembra molt tardana per a aquesta localitat, cosa que s'explica perquè durant tot l'hivern les pluges havien sovintejat.)

134 La Torre de Claramunt (Anoia), 5 d'abril de 2004
La Torre de Claramunt (Anoia), 5 d'abril de 2004
Període Vegetatiu Filloleig: sembres massa clares

135 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 137.jpg

Quan una sembra queda clara (135) les plantes fillolen més, però no sempre s'arriba a compensar l'escassesa de plantes (136) i el rendiment en sol sortir afectat.

136 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 136.jpg
Període Vegetatiu Filloleig: redreçament de la tija

137 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), gener de 1988
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), gener de 1988

Durant el filloleig el port de la planta pot estar més o menys ajagut (137), característica que es relaciona amb la procedència de la varietat i amb la seva adaptació al fred i a la manca de llum. Al final del filloleig les plantes es "redrecen". A part del port que tenen durant el filloleig, les diverses varietats poden diferenciar-se per la data en què comencen el període reproductiu (138).

138 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 138.jpg
Període Reproductiu Inici del canoneig

139 Òdena (Anoia), 20 de març de 2005
Òdena (Anoia), 20 de març de 2005

Quan comença el període reproductiu és freqüent de veure el sembrat poc homogeni, amb rodals que s'avancen a la resta del camp (139 i 140), cosa que succeeix sobretot en camps d'ordi.

140 Vilanova del Camí (Anoia), 4 de març de 2001
Vilanova del Camí (Anoia), 4 de març de 2001
Període Reproductiu Inici del canoneig:
estadi d'espiga a 1 cm

141 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 143.jpg

A la fotografia 141 es presenta una planta en un estadi proper al d'espiga a 1 cm (altura de la base de la inflorescència sobre l'arrel). Es pot observar (142) que no tots els fillols de la mateixa planta es troben en un estadi idèntic.
(La planta de la fotografia 141 procedeix del camp de la fotografia 140, i es mostra descomposta a la fotografia 142.)

142 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 142.jpg
Període Reproductiu En ple canoneig:
allargament dels entrenusos

143 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 145.jpg
144 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 144.jpg

Quan la planta ha començat de canonar creix molt de pressa (143) i a mesura que els entrenusos es van allargant, la inflorescència puja per l'interior de les beines de les fulles (144), es va desenvolupant i augmenta de volum exponencialment.

Període Reproductiu En ple canoneig:
distanciament de les fulles

145 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 148.jpg
146 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 146.jpg
147 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 147.jpg

A mesura que es desenvolupa la tija, les fulles que ja estaven formades durant el període vegetatiu es van disposant, alternativament, a diferents altures entre el sòl. Les fulles noves continuen sortint per dins de la beina de la fulla precedent.

Període Reproductiu Final del canoneig

148 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 150.jpg

Al final del canoneig ja ha aparegut la darrera fulla, la fulla bandera, i poc després sortiran les espigues per l'interior de la beina d'aquesta darrera fulla (148). En aquest moment és quan el sembrat (149) acumula substàncies fotosintetitzades a un ritme més alt.

149 Sagàs (Berguedà), 3 de maig de 1988
Sagàs (Berguedà), 3 de maig de 1988
Període Reproductiu Estadi sarró

150 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 152.jpg
151 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 153.jpg

L'estadi sarró (150 i 151), que es caracteritza perquè la beina de la darrera fulla s'infla com a conseqüència de l'engruiximent de la inflorescència, coincideix amb la meiosi, és a dir, la divisió cel·lular dels gàmetes. Sovint, les espigues ja es poden veure (152), encara que no hagin sobrepassat la lígula de la fulla bandera.

152 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 151.jpg
Període de Formació i Maduració del Gra Espigueig

153 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 155.jpg

El període de formació i maduració del gra s'inicia amb la fecundació de les flors, que en el cas del blat coincideix, pràcticament, amb el moment en què surten les espigues, és a dir, l'estadi d'espigueig (153). A partir de llavors, l'espiga continua pujant i separant-se de la darrera fulla (154). Poc després d'espigar comença la floració o antesi, és a dir, la sortida dels estams de dins de les glumel·les.

154 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 154.jpg
Període de Formació i Maduració del Gra Diversitat varietal

155 Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), maig de 1981
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), maig de 1981

Durant el període de formació i maduració del gra les plantes assoleixen la seva altura final, la qual pot variar força (155), tant entre les diverses espècies com, sobretot, entre les varietats o cultivars de la mateixa espècie. En general, les varietats més altes se solen correspondre amb les més antigues. Una mateixa espècie (blat, per exemple, fotografia 156) sol tenir una gran diversitat de precocitats, característica que li permet una millor adaptació a diferents indrets.

156 Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), 16 de juny de 1979
Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), 16 de juny de 1979
Accidents Ajagut durant la formació del gra

157 Moià (Bages), 9 de juny de 1980
Moià (Bages), 9 de juny de 1980

Durant el darrer període del cicle dels cereals, aquests es poden ajeure (157 i 158) si, per diverses circumstàncies, la tija no pot suportar el pes de la planta ja espigada i a mig granar. Totes les espècies poden sofrir aquest accident, però l'ordi (159) és la més sensible.

158 Vilobí d'Onyar (Selva), 7 de juny de 2002
Vilobí d'Onyar (Selva), 7 de juny de 2002
Accidents Ajagut: causes diverses

159 Carme (Anoia), 13 de juny de 2004
Carme (Anoia), 13 de juny de 2004

L'ajagut o bolcament dels cereals pot tenir causes fisiològiques, quan per un adobament desequilibrat s'ha produït un excessiu creixement longitudinal de la tija; o bé pot ser degut a malalties que ataquen la base de la tija. De tota manera, per a les mateixes condicions el comportament de les varietats (160) és divers: com més baixes són, millor resisteixen l'ajagut.

160 Comarca del Segrià, 13 de juny de 1979
Comarca del Segrià, 13 de juny de 1979
Accidents Escaldat

161 Moià (Bages), juny de 1981
Moià (Bages), juny de 1981

L'escaldat (161 i 162), accident que perjudica principalment el blat tou, però que també pot afectar els altres cereals d'hivern, es produeix quan es donen condicions de temperatures altes i vents calents durant el període de formació i maduració del gra.

162 Avinyó (Bages), juny de 1981
Avinyó (Bages), juny de 1981
Accidents Escaldat: efecte sobre la qualitat del gra

163 Moià (Bages), juny de 1981
Moià (Bages), juny de 1981
164 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 164.jpg

La planta no pot suportar la demanda d'evapotranspiració del medi, i el fil continu d'aigua que va de les arrels als estomes es trenca irreversiblement i la planta mor de cop (163 i 164). Si els grans encara no eren plens es quedaran mig buits i quan s'assequin es veuran arrugats.
El pes de 1.000 grans serà reduït i baixarà, proporcionalment, el rendiment. Però també es perdrà qualitat, perquè s'hauran acumulat menys midó i menys proteïnes de reserva, que són les que formen el gluten.

Accidents Altres accidents

165 Fortià (Alt Empordà), 23 d'abril de 2003
Fortià (Alt Empordà), 23 d'abril de 2003

Un vent fred (tramuntana en el cas de la fotografia 165) pot afectar la fulla bandera i perjudicar l'ompliment del gra. Les gelades tardanes, que coincideixen amb el moment de l'espigat poden fer avortar flors, espiguetes o espigues senceres, tal com es pot veure a la fotografia 166. La manca de les espiguetes de l'extrem superior de l'espiga és indicativa d'aquest accident. En canvi, quan són les espiguetes de baix les que falten (167), és perquè la planta ha sofert un estrès (secada o manca de nitrogen, sobretot).

166 Les Plantes Cultivades. Cereals. Imatge 166.jpg

167 Foto: Gil Gorchs, maig de 1988
Foto: Gil Gorchs, maig de 1988