Capítol 3
Cicle dels Cereals d'Hivern
Període Vegetatiu
|
80
|
Germinació
|
80
|
Desenvolupament de la plàntula
|
82
|
Filloleig
|
84
|
Període Reproductiu
|
88
|
Inici del canoneig
|
88
|
En ple canoneig
|
90
|
Final del canoneig
|
92
|
Estadi sarró
|
93
|
Període de Formació i Maduració del Gra
|
94
|
Accidents durant el Cicle dels Cereals
|
96
|
Ajagut
|
96
|
Escaldat
|
98
|
Altres accidents
|
100
|
120
|
|
Camp de varietats d'ordi a Calaf (Anoia), 15 de maig de 2004
|
Període Vegetatiu
|
Germinació
|
121
|
|
Arrels primàries
|
El gra de cereal en contacte amb la humitat del sòl absorbeix aquesta mateixa humitat, s'infla i comença a germinar: primer surten les arrels primàries, les quals tenen un geotropisme positiu, i tot seguit surt la plúmula o coleòptil, que protegeix la primera fulla.
122
|
|
1-Plúmula o coleòptil, 2-Arrels primàries.
|
Període Vegetatiu
|
Germinació i naixença
|
123
|
|
|
Les llavors sembrades més fondes (123) poden germinar abans perquè les capes més profundes del sòl mantenen millor la humitat, però les sembrades més somes, si tenen prou humitat, neixen primer i es desenvolupen millor (125).
124
|
|
La primera fulla perfora el coleòptil en sortir del sòl.
|
125
|
|
|
Període Vegetatiu
|
Desenvolupament de la plàntula
|
126
|
|
1-Restes del coleòptil, 2-Posició de l'àpex, 3-Rizoma
|
Mentre la plàntula va desenvolupant fulles (126), el seu sistema radicular també creix, tot i que no es tracta del definitiu. Quan el gra se sembra profund es forma el rizoma, que està constituït pel primer o els dos primers entrenusos més baixos de la tija, el qual situa l'àpex de la plàntula (és l'extrem superior i és una zona meristemàtica) prop de la superfície del sòl. Com que la plàntula continua absorbint les substàncies de reserva del gra transportades pel rizoma, com més llarg sigui aquest, més vulnerable serà la plàntula.
127
|
|
|
Període Vegetatiu
|
Desenvolupament de la plàntula i aparició de les fulles
|
128
|
|
|
El ritme d'aparició de les fulles depèn, sobretot, de la temperatura. Les fotografies 127 i 129 mostren sembrats durant la fase de desenvolupament de la plàntula (128).
129
|
|
Anglesola (Urgell), 17 de gener de 2004
|
Període Vegetatiu
|
Filloleig
|
130
|
|
1-Fillols, 2-arrels secundàries, 3-rizoma
|
131
|
|
|
Quant surt la quarta fulla sol sortir el primer fillol, a l'axil·la de la primera (130). La sortida del primer fillol coincideix amb la de les arrels secundàries. Els successius fillols van apareixent a les axil·les de les fulles del brot principal i possiblement també a les dels fillols primaris, cosa que dóna lloc a fillols secundaris en un procés que pot créixer exponencialment (131). A la fotografia 132, un camp durant el filloleig.
132
|
|
Bergús - Cardona (Bages), desembre de 1983
|
Període Vegetatiu
|
Filloleig: espesseïment del sembrat
|
133
|
|
La Torre de Claramunt (Anoia), 6 de març de 2004
|
A mesura que van sortint els fillols, el sembrat es va tancant fins que cobreix completament el sòl. La fotografia 133 es va fer el dia 6 de març i la 134, feta en el mateix marc, és del dia 5 d'abril. (Convé d'aclarir que es tracta d'una sembra molt tardana per a aquesta localitat, cosa que s'explica perquè durant tot l'hivern les pluges havien sovintejat.)
134
|
|
La Torre de Claramunt (Anoia), 5 d'abril de 2004
|
Període Vegetatiu
|
Filloleig: sembres massa clares
|
135
|
|
|
Quan una sembra queda clara (135) les plantes fillolen més, però no sempre s'arriba a compensar l'escassesa de plantes (136) i el rendiment en sol sortir afectat.
136
|
|
|
Període Vegetatiu
|
Filloleig: redreçament de la tija
|
137
|
|
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), gener de 1988
|
Durant el filloleig el port de la planta pot estar més o menys ajagut (137), característica que es relaciona amb la procedència de la varietat i amb la seva adaptació al fred i a la manca de llum. Al final del filloleig les plantes es "redrecen". A part del port que tenen durant el filloleig, les diverses varietats poden diferenciar-se per la data en què comencen el període reproductiu (138).
138
|
|
|
Període Reproductiu
|
Inici del canoneig
|
139
|
|
Òdena (Anoia), 20 de març de 2005
|
Quan comença el període reproductiu és freqüent de veure el sembrat poc homogeni, amb rodals que s'avancen a la resta del camp (139 i 140), cosa que succeeix sobretot en camps d'ordi.
140
|
|
Vilanova del Camí (Anoia), 4 de març de 2001
|
Període Reproductiu
|
Inici del canoneig: estadi d'espiga a 1 cm
|
141
|
|
|
A la fotografia 141 es presenta una planta en un estadi proper al d'espiga a 1 cm (altura de la base de la inflorescència sobre l'arrel). Es pot observar (142) que no tots els fillols de la mateixa planta es troben en un estadi idèntic.
(La planta de la fotografia 141 procedeix del camp de la fotografia 140, i es mostra descomposta a la fotografia 142.)
142
|
|
|
Període Reproductiu
|
En ple canoneig: allargament dels entrenusos
|
143
|
|
|
144
|
|
|
Quan la planta ha començat de canonar creix molt de pressa (143) i a mesura que els entrenusos es van allargant, la inflorescència puja per l'interior de les beines de les fulles (144), es va desenvolupant i augmenta de volum exponencialment.
Període Reproductiu
|
En ple canoneig: distanciament de les fulles
|
145
|
|
|
146
|
|
|
147
|
|
|
A mesura que es desenvolupa la tija, les fulles que ja estaven formades durant el període vegetatiu es van disposant, alternativament, a diferents altures entre el sòl. Les fulles noves continuen sortint per dins de la beina de la fulla precedent.
Període Reproductiu
|
Final del canoneig
|
148
|
|
|
Al final del canoneig ja ha aparegut la darrera fulla, la fulla bandera, i poc després sortiran les espigues per l'interior de la beina d'aquesta darrera fulla (148). En aquest moment és quan el sembrat (149) acumula substàncies fotosintetitzades a un ritme més alt.
149
|
|
Sagàs (Berguedà), 3 de maig de 1988
|
Període Reproductiu
|
Estadi sarró
|
150
|
|
|
151
|
|
|
L'estadi sarró (150 i 151), que es caracteritza perquè la beina de la darrera fulla s'infla com a conseqüència de l'engruiximent de la inflorescència, coincideix amb la meiosi, és a dir, la divisió cel·lular dels gàmetes. Sovint, les espigues ja es poden veure (152), encara que no hagin sobrepassat la lígula de la fulla bandera.
<span id="img152">152
|
|
|
Període de Formació i Maduració del Gra
|
Espigueig
|
153
|
|
|
El període de formació i maduració del gra s'inicia amb la fecundació de les flors, que en el cas del blat coincideix, pràcticament, amb el moment en què surten les espigues, és a dir, l'estadi d'espigueig (153). A partir de llavors, l'espiga continua pujant i separant-se de la darrera fulla (154). Poc després d'espigar comença la floració o antesi, és a dir, la sortida dels estams de dins de les glumel·les.
154
|
|
|
Període de Formació i Maduració del Gra
|
Diversitat varietal
|
155
|
|
Torre Marimon - Caldes de Montbui (Vallès Oriental), maig de 1981
|
Durant el període de formació i maduració del gra les plantes assoleixen la seva altura final, la qual pot variar força (155), tant entre les diverses espècies com, sobretot, entre les varietats o cultivars de la mateixa espècie. En general, les varietats més altes se solen correspondre amb les més antigues. Una mateixa espècie (blat, per exemple, fotografia 156) sol tenir una gran diversitat de precocitats, característica que li permet una millor adaptació a diferents indrets.
156
|
|
Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), 16 de juny de 1979
|
Accidents
|
Ajagut durant la formació del gra
|
157
|
|
Moià (Bages), 9 de juny de 1980
|
Durant el darrer període del cicle dels cereals, aquests es poden ajeure (157 i 158) si, per diverses circumstàncies, la tija no pot suportar el pes de la planta ja espigada i a mig granar. Totes les espècies poden sofrir aquest accident, però l'ordi (159) és la més sensible.
158
|
|
Vilobí d'Onyar (Selva), 7 de juny de 2002
|
Accidents
|
Ajagut: causes diverses
|
159
|
|
Carme (Anoia), 13 de juny de 2004
|
L'ajagut o bolcament dels cereals pot tenir causes fisiològiques, quan per un adobament desequilibrat s'ha produït un excessiu creixement longitudinal de la tija; o bé pot ser degut a malalties que ataquen la base de la tija. De tota manera, per a les mateixes condicions el comportament de les varietats (160) és divers: com més baixes són, millor resisteixen l'ajagut.
160
|
|
Comarca del Segrià, 13 de juny de 1979
|
161
|
|
Moià (Bages), juny de 1981
|
L'escaldat (161 i 162), accident que perjudica principalment el blat tou, però que també pot afectar els altres cereals d'hivern, es produeix quan es donen condicions de temperatures altes i vents calents durant el període de formació i maduració del gra.
162
|
|
Avinyó (Bages), juny de 1981
|
Accidents
|
Escaldat: efecte sobre la qualitat del gra
|
163
|
|
Moià (Bages), juny de 1981
|
164
|
|
|
La planta no pot suportar la demanda d'evapotranspiració del medi, i el fil continu d'aigua que va de les arrels als estomes es trenca irreversiblement i la planta mor de cop (163 i 164). Si els grans encara no eren plens es quedaran mig buits i quan s'assequin es veuran arrugats.
El pes de 1.000 grans serà reduït i baixarà, proporcionalment, el rendiment. Però també es perdrà qualitat, perquè s'hauran acumulat menys midó i menys proteïnes de reserva, que són les que formen el gluten.
Accidents
|
Altres accidents
|
165
|
|
Fortià (Alt Empordà), 23 d'abril de 2003
|
Un vent fred (tramuntana en el cas de la fotografia 165) pot afectar la fulla bandera i perjudicar l'ompliment del gra. Les gelades tardanes, que coincideixen amb el moment de l'espigat poden fer avortar flors, espiguetes o espigues senceres, tal com es pot veure a la fotografia 166. La manca de les espiguetes de l'extrem superior de l'espiga és indicativa d'aquest accident. En canvi, quan són les espiguetes de baix les que falten (167), és perquè la planta ha sofert un estrès (secada o manca de nitrogen, sobretot).
166
|
|
|
167
|
|
Foto: Gil Gorchs, maig de 1988
|