Pàgina:Les plantes cultivades. Cereals (2008).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


El Producte Producció d'etanol

9 Planta d'etanol a Babilafuente (Salamanca), 12 de maig de 2008
Planta d'etanol a Babilafuente (Salamanca), 12 de maig de 2008
10 DDGS de blat de moro. Material facilitat per Eduardo Angulo, Universitat de Lleida
DDGS de blat de moro. Material facilitat per Eduardo Angulo, Universitat de Lleida

El gra més utilitzat en aquests moments per obtenir etanol és el blat de moro, especialment als EUA (pàgina 426). No obstant això, també hi ha plantes d'etanol instal·lades en diversos països que l'obtenen d'altres matèries primeres.
La planta de la fotografia 9, de Biocarburantes de Castilla y León, gestionada per Abengoa (actualment, la primera productora europea d'etanol i la cinquena dels EUA), està equipada per processar gra de blat, d'ordi, de sorgo, o barreges.
El procés industrial, esquemàticament, és el següent: el cereal es neteja, es mol, es liqua, s'hi afegeix aigua i enzims i s'escalfa amb vapor directe. Es fa fermentar, afegint-hi glucoalmilasa i llevats. El most es destil·la i, posteriorment, es deshidrata per obtenir un alcohol quasi pur.
D'acord amb la informació de l'empresa, la planta té capacitat per produir 195 milions de litres d'etanol per any, a partir de 585.000 tones de gra, deixant com a subproductes 160.000 t de CO2 (emprat en diversos procesos industrials) i un bagàs que es comercialitza com a pinso proteic (220.000 t), després d'assecar-lo.
La qualitat del pinso, anomenat genèricament DDGS (destiller dried grain with solubles), depèn del cereal de procedència, però és molt interessant per als remugants i —el de blat de moro— també per a monogàstrics.