Jo no't vui perjudicar... Fem una cosa, sí, fem-la! Partim-les entre tots dos, i a l'altre li direm que no l'hem trobada la gerra, que l'han robada...
Jaume, estàs borratxo!
No, no n'estic, no... Escolta'm! Fem una altra cosa: partim lo que hi ha dins i deixa-m'hi unes quantes monedes per a repartir diumenge. Així, els altres no sabràn res, i tu i jo tindrem més bona part. Vols?... Sí, fem-ho, sí, cuita... Deslliguem-la... Què hermoses deuen ser! Oh! Què hermoses!
Te'n guardaràs prou de tocar-la! És un dipòsit sagrat. Són els estalvis del pobre pare.
És or, i el vui!
Jaume! Per la memoria del pare, deixa la gerra i reflexiona que lo que vols fer és una infamia, una iniquitat, una malifeta...
Deixa'l estar el pare: ja és soterrat, i poc en sabrà res d'això. Vina, Joan, sí, partim. (Sospesant la gerra.) I n'hi han forces... Sospesa, sospesa... Oh quant d'or... or, molt or...
