Vés al contingut

Pàgina:Les unces (1913).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
JOAN

 Prou, acabem d'una vegada!

(Agafa la gerra de les mans den Jaume. Tots dos forcegen. En Jaume té més força i se la fa seva novament, abraçant-s'hi.)
JAUME

 Tot és inútil, Joan: no puc resistir la tentació de posseir aquest or, el vui tocar... fer relliscar d'una mà a l'altra aqueixes monedes, besar-les i ajuntar-les a les que jo tinc desades... Quin munt faràn! Joan, no siguis toçut, partim, partim, cuita, no'm facis glatir, ¿no veus com pateixo?

JOAN

 Mal home! Avariciós! Me creus capaç de semblant trapacería? Jaume, domina't, entra en raó. Aquest or el pare el va recullir pels séus tres fills. Hem de complir la seva voluntat. Sigues

honrat, sigues bo.

JAUME, sempre acariciant la gerra

 Bo i pobre! Ca home, ca! Val més ser ric, tenir unces, forces unces...

JOAN

 Més m'estimo creure que estàs borratxo. Anem; deixa la gerra al séu lloc i demà, quan t'haurà passat la borratxera, tu mateix t'avergonyiràs de lo que ara estàs fent.