Vés al contingut

Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
torna, casaca;

y et pegaré mes palos
que'n pòrta l'aca.
Tú, mala bruixa, (Abaixant)
ta de trencar de un palo
tota una cuixa!
Ya traurás eixa carta
despues que't balde,
pa que rècta chustisia
fasa l'alcalde.
Ya vorém, chica,
si al pobresito Pablo
sel embolica.
Si vinguera son pare,
remey no yaba,
despues de prou pegarli
li la tornaba.
Dios de eixe sielo! En tó de es-
¡préstali á Pau Viñarta clamasió.)
llum y consuelo!

ESENA VIII.
Pau y el só Colau que ha ohuit els últims vèrsos.
Colau. ¿Qué es lo que te pasa; Pau,

que et queixes de eixa manera?

Pau. ¡Ay, só Colau, si eu sabera!

¡si eu sabera, só Colau. (En molt pesar.)

Colau. ¿Qué tens?
Pau. La plaga mes forta

que ya entre los horroroses!
¡mes que si deu mil raboses
hagueren entrat per l'horta
¡pichor que si em tire al pòu!
¡encara pichor!¡encara!

Colau. ¿Es algun atre embolic

de eixos que tú sols armar?

Pau. ¡Nom fasa desbatechar,

que es molt sèrt lo que li dic
Sa filla es la mes guilopa...

Colau. ¡Chèc, no l'asentes en llista!