Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
   siempre sobrante. (Pau asoma d'

 ¡Viva esa planta! la pórta en un
aun será osté mi amiga.  bastó en la ma)
 ¡Chipé!

Maria.   ¡Ya baixa!
Pau.   (Vil soldat, si m'apures,

 dins de poc rato
vach á rompret, tunante,
 tots los teus osos.
 Que en esta estaca
chafaré les costures
 de ta casaca!)

Maria.  ¡Siga osté mas.
Pau.   (¡L'anima!)
Maria.  (¡Rabie el meu hòme!)
Soldat.  (La besaré una mano)
Pau.   (Tunantes dones!)

 ¡Pillo andaluso!
Vas á saber molt pronte
 lo que es un ruso!)

Soldat.   Deja qne te dé un beso,

 rosa temprana,
sobre tu blanca mano.

Pau.  ¡Besa la tèrra! (Pegantli una garrotá
Maria.  ¡Ay! que cau de nasos.)
Pau.   ¡Chás! (Peganli.)
Soldat.   ¡Dios mio!

 (Fuch el soldat y Pau darrere en la
 bastó en la má, hasta que el Soldat
 pót fuchir per el foro.)

Pau.  ¿No vòls un altre beso?

¡Vine así pillo!

Soldat.  ¡Socorro!¡que me matan! (Fuchint.)
Pau.    No tingues pena (Al foro.)

Yo et posaré uns cuans besos
 damunt l'asquena!
 ¡Fuches, ingrato!
que no vòls que ten done?

Maria.   Men vach al cuarto. (Sen entra.)
ESENA VII.
Pau.
  Torna cuant te parega,