Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESENA VI.
Maria, el Soldat y Pau.
Pau.  (Pau, qué es lo que estás mirando!

un soldat dins de ta casa!)

Soldat.  Tómela pues.
Pau.   (Un paper

se trau ara del bolsillo!
Lil dona en mistèri! ¡Pillo!
¿Qué voldrá de ma muller?

Maria.  ¡Ay! el meu marit! Millor!

Hua vist! preparem la gabia:
ara li entrará la rabia¡
que sufrixca el seu dolor!)

Soldat.  Patrona, estoy mareado

viendo esa cara é sielo.

Pau.  (Gran tunante! ni t'agüelo

te salva de este tinglao!
Y ella es riu! la molt...sardina!
Ya no et riurás tròs de vaca!)

 (Durant estos aparts el soldat está
 requebrantla,y ella móstra satisfacsió)

Soldat.  ¡Ole!
Pau.  (Vach per una estaca!)
Soldat.  ¡Viva ese cuerpo!
Pau.  (A la cuina!)

 (Se entra per una pórta de la esquérra.)

Maria.  Vosté es molt pillo, soldao! (Vól péndreli

no gaste bromes pesaes... una ma y ella
no se'ntre en les pedraes!... el rechasa.

Soldat.  Si estoy por oste chalao!

 No sé lo que me pasa
 viendo ese cielo;
pero es lo sierto, mosa,
 que me mareo!
 ¡Viva esa estampa!
Ann será osté mi amiga.
 ¡Chipé!

Maria.   ¡Ya baixa! (En molta socarronería.)
Soldat.   Soy mosito nasío

 de onde nase
grasia pa el universo