Pàgina:Llágrimes de una femella (1859).djvu/27

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
  y en llóc de portar bastó

que siga fús y filosa.
Y en fi, la cósa mes bóna
pera que mes no'l revolquen,
es que l'agrunsen y el volquen
y li donen papa y nona.

Pau.  ¡Qué poca vergoña encara

que está tenint ma muller!
¡Mes, tú la tens femater  (Peganse pu-
que no li desfás la cara!   ñaes ell mateixa
Yo vullc saber en seguida   en lo cap.)
de ahon ha vengut eixa carta!
¿Quí es eixe soldat?

Maria.   ¡Aparta;

no t'acóstes en la vida!

Pau.  ¡Maria, per les sing llagues

que té el pare sen Fransés,
te estig suplicant no mes
que de estos ductes me tragues!
Si no parles, tinme pór,
que m'encontre fet un bóu.
María, ya sufrit próu
y et vach a tirar al cór.

Maria.  (Me está donant compasió!

poro no li vól dir rés.
Sufrixca, sufrixca més
que primer ha patit yo.)

Pau.  Tú parles?
Maria.   No hiá remey!

no parlaré.

Pau.  Mira!...mira!...

que si agarre una caira!...

Maria.  Cóm s'anten?...
Alcalde.    Alto á la lley!

 (Maria al ohuir al alcalde
 sen va al cuarto.)

ESENA X.
Pau, Alcalde, Colau y tres ó cuatre de ronda.
Pau.  (Siñor! Siñor!)  (mirant al sél)
Alcalde.    Sapia yo

per qué es móu este garito!